Sílvia Romero, moderadora del club de Lectura Celler de Lletres entrevista Olga Olaria,
autora d'El secret de les
caves Malsor,
d’Olga Olaria
—obra guanyadora del “3r Premi de Novel·la
Curta Celler de lletres 2017”—
El passat mes
d’octubre, concretament el dimecres dia 4, celebràvem l’acte del lliurament del
“3r Premi de Novel·la Curta Celler de lletres 2017”. Va ser aleshores quan es
va fer públic que l’original guanyador era El
secret de les caves Malsor, obra d’Olga Olaria. Ara que ja han passat un
parell de mesos és hora de conversar amb l’autora per conèixer-la una mica més
i, també, per saber algun detall de la novel·la que publicarà l’editorial
Meteora aquest propera primavera.
—Encara que ja et vam felicitar el dia del
lliurament del premi, de nou: enhorabona! I la primera pregunta fa referència al
certamen: on vas trobar les bases de la convocatòria del concurs i què et va
dur a presentar-t’hi?
OLGA OLARIA:
En primer lloc donar les gràcies per les felicitacions i pel premi, la veritat
és que em va fer molta il·lusió guanyar-lo. I en referència a la convocatòria
del concurs, puc dir que ho vaig trobar per internet, a la pàgina del
Departament de Cultura de la Generalitat. Des de feia un temps que el meu marit
m’animava perquè em presentés a un concurs, des de sempre que m’ha agradat
escriure i ell em va donar l’empenta última per llançar-me en aquesta
aventura. Vaig estar buscant i en trobar
el concurs Celler de Lletres, m’hi vaig quedar. No sé, em va agradar com estava
plantejat el concurs i el fet d’haver de seguir una temàtica.
—I tot sembla indicar que vas encertar amb
la teva intuïció. Però continuant amb aquest tema, com bé saps el nostre
concurs té, com a característica principal, la temàtica vitivinícola. És aquest
un camp que ja coneixies i havies treballat, o vas partir de zero per escriure
la teva novel·la? I si és el cas, com vas documentar-te?
O.O.: No hi havia treballat
mai i conèixer-lo, conèixer-lo, tampoc és que estigui molt posada (encara que
no li dic mai que no a una copa de cava ben fresc). Però ja feia temps que
tenia una història a mitges i en llegir les bases i veure que la temàtica era
sobre el món del cava i el vi, em vaig adonar que la novel·la que tenia començada
es podia adaptar perfectament a la temàtica. Així que vaig anar ajustant
l’escrit, documentant-me sobretot a internet. Vaig visitar moltes, moltíssimes
pàgines que parlaven sobre el món del cava i després de contrastar
informacions, per saber si realment eren reals o no, vaig fer-me un petit resum
de què m’aniria bé saber. La veritat és que vaig aprendre molt.
—Passem a la novel·la: El secret de les caves Malsor. Podries explicar-nos, breument, què
trobarà el lector en llegir-la? Sense fer espòiler, és clar!
O.O.: Es trobaran l’Eva i
en Nando que, sense conèixer-se, hauran d’unir les forces per intentar trobar
la sortida d’un laberint sota-terra, després de ser convidats a passar un cap
de setmana familiar a unes caves. Per altra banda, les seves respectives
famílies, també hauran de lluitar per resoldre el misteri de la seva
desaparició, sense saber que s’estan entremetent en un conflicte familiar que
es remunta a molts anys enrere.
—Un plantejament interessant... Llavors, i
en base al que comentes, com catalogaries tu la teva pròpia obra? Thriller?
Aventures? Misteri?
O.O.: Doncs, no sabria concretar,
la veritat. Per a mi és una aventura sense descans, de fet tot transcorre en
poques hores d’un mateix dia, així que poca tranquil·litat es pot trobar, a més
li podem afegir un punt de misteri que fins a les acaballes no acaba de
resoldre’s. Un thriller amb misteri, podríem dir.
—Com a jurat del premi puc dir que,
efectivament, l’acció és trepidant. I la veritat és que nosaltres ja tenim
ganes de veure el llibre editat, tocar-lo i presentar-lo a la nova Biblioteca
recentment inaugurada. Però el que també ens agradaria és saber alguna cosa més
de la nostra guanyadora. És aquesta la teva primera incursió en el món
literari? Tens altres obres escrites i/o publicades?
O.O.: És la primera vegada
que em presento a un concurs, abans d’això alguna cosa he escrit, però sempre
dins l’àmbit familiar, contes pels petits i uns quants relats més llargs pels
grans, però mai m’havia atrevit amb una novel·la. Escriure sempre m’ha agradat i ara que tinc
temps, encara més. En aquests moments estic concentrada en una segona novel·la
curta, que no sé on em portarà, però de ben segur que serà tan apassionant com
la primera.
Moltes gràcies, Olga, per accedir a fer aquesta
entrevista. I ens retrobarem ben aviat, en uns mesos, per presentar el teu
llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada