25 de gener 2019

Club de Lectura Celler de Lletres comenta "Tres llums" de Claire Keegan


Club de lectura CELLER DE LLETRES 
Tres llums, de Claire Keegan
(traducció: Marta Hernández i Zahara Méndez)


  • Tertúlia de divendres 18 de gener de 2019 
L’objectiu de les trobades dels clubs de lectura no és, per antonomàsia, cercar una obra de la qual tothom en quedi encisat, sinó efectuar la lectura individual d’una obra de qualitat literària que, després, serà valorada per tot el grup i de la qual se’n podran extreure molts i diversos comentaris, tant a nivell estilístic com argumental, passant per la recreació de personatges –per citar només alguns dels aspectes habituals de les tertúlies. Per això crida l’atenció quan, un cop efectuada la primera ronda d’opinions, hom s’adona que l’aproximació per part de les clubaires ha estat clarament positiva en el seu conjunt. Tant és així que una de les tertulianes del Celler de lletres, referint-se a la novel·la curta Tres llums, de Claire Keegan, ha dit: “si no és perfecta, és gairebé perfecta”.

En un primer terme s’ha comentat la grandesa que implica aportar tal intensitat narrativa en un relat tan breu. I això hem considerat que es deu, per una banda, al punt de vista triat per l’autora, que ens col·loca la veu narradora en una primera persona que correspon a un personatge infantil: la nena que duen a passar l’estiu a casa d’uns parents. En aquest sentit hem remarcat el gran domini per part de l’autora a l’hora d’explicar els fets des d’una innocència que se’ns fa totalment creïble. I que potser més que innocència el que ens aporta és curiositat: la curiositat inherent als infants quan a poc a poc van descobrint el món i els seus mecanismes.



Aquesta nena ens explica el viatge des de casa seva fins a la granja, ens parla del pare i del matrimoni que els rep, ens relata la seva estada amb ells, i tot plegat des d’un plantejament on nosaltres, els lectors, veiem com ella mateixa intenta comprendre el que passa, el que viu, les diferències entre una casa i l’altra i, sobretot, intenta posar paraules a allò que veu. O potser, com ha apuntat una de les clubaires, a allò que sent i que fins al moment era una emoció desconeguda, encara que es tracti d’estimació i afecte.

L’altre gran element que converteix la brevetat en exquisidesa és el to poètic de les descripcions i l’ús d’apropiades simbologies per mostrar escenes concretes.

Però més enllà d’aquests aspectes genèrics, hem comentat la figura dels pares. En aquest punt ha hagut certa diversitat d’opinions en referir-nos a la mare, ja que algunes clubaires consideren que és una dona superada per les circumstàncies que li toca viure, a causa de les quals manté una actitud vençuda; i per contra ha hagut unanimitat en valorar el personatge del pare: un penques gallet amb un orgull que no s’adiu ni al seu caràcter ni a les seves accions.

També la relació que s’estableix entre la nena i el matrimoni que els acull, els Kinsella, ha estat objecte del nostre debat, i la conclusió és que aquesta parella acompleix el paper de pares de manera molt més lúcida que no pas la família biològica. Per l’altra banda, també existeix certa diferenciació entre l’actitud de l’home, John, i de la dona, Edna. Ell permet que l’afecte cap a la nena flueixi en les dues direccions, mentre que la dona, tot i que com a lectors ens adonem de l’estima que hi té, es reserva aquestes mostres d’amor. Segurament, tal com hem comentat durant la tertúlia, per no tornar a patir una buidor i pèrdua com la que va sofrir fa uns anys –i no entraré en més detall per no fer spoiler.

Quant al final de la novel·la, que es clou amb una escena d’una tensió dramàtica àlgida en gran mesura, hem optat perquè cadascuna de nosaltres, en base a l’empatia creada amb els personatges i la història, es forgés interiorment el seu colofó.

En definitiva Tres llums, de Claire Keegan, és una novel·la brillant i altament recomanable, que se’ns ofereix amb diverses capes de lectura i amb ingent intensitat.



  • L’autora
Claire Keegan (County Wicklow, Irlanda, 1968), és la més jove d’una família nombrosa irlandesa i catòlica. Ha estudiat a la Universitat Loyola (Nova Orleans), a la Universitat de Gal·les (Cardiff), i al Trinity College (Dublín). Ha donat classes a la Universitat de Gal·les i, com a professora visitant, a la Universitat Villanova (Filadèlfia).

La seva primera publicació és un recull de contes, Antarctica (1999), amb el qual va guanyar diversos premis i reconeixements, entre els quals cal destacar el Rooney Prize de Literatura Irlandesa i el Llibre de l’any de Los Angeles Times. Traduït al castellà, Antártida situa les seves històries a Irlanda i al sud dels Estats Units, tot submergint els personatges en relacions obsessives i traïcions. Són personatges que habiten un món on els somnis, la memòria i les oportunitats poden derivar en conseqüències terribles.

El 2007 publica el segon recull de contes, també amb diversos premis i reconeixements: Walk the Blue Fields. Traduït al castellà sota el títol Recorre los campos azules, ens mostra una prosa lírica i reflexiva mitjançant la qual l’autora aconsegueix despullar els relats i dibuixar la vida de la Irlanda rural contemporània: un retrat contundent de la lluita amb el passat, creuada pels anhels i els desitjos dels seus personatges.

Però el gran èxit el troba amb la novel·la curta Foster (2010), traduïda per Tres llums, obra amb la qual guanya els prestigiós premi Davy Byrnes Irish Writing. L’escriptor americà Richard Ford, un dels que va seleccionar Foster com a guanyadora, va comentar, tot referint-se a l’estil de Claire Keegan, que té instint per trobar les paraules adequades i en va destacar la seva pacient atenció vers la transcendència i la finalitat de la vida.


  • L’obra
En l’edició d’aquesta novel·la curta, quan se’ns ressenya la trama que trobarem entre el centenar de pàgines del petit volum, llegim: “Una nena petita passa l’estiu en una granja irlandesa amb uns pares d’acollida, sense saber quan tornarà a casa. Entre aquests estranys troba un afecte que fins aleshores no coneixia i descobreix un secret.” El que hi diu és cert, però Tres llums és això i molt, molt més. Perquè la seva brevetat avança de la mà de la intensitat.

L’obra s’estructura en 8 capítols i ja en el primer ens podem fer una idea força clara dels personatges i de la situació en què ens anirem endinsant. La nena prové d’una família nombrosa i sense gaires recursos, tot i que la figura del pare no queda especialment ben retratada quant a les seves capacitats per mantenir-los, i la mare, ocupada en la feina del dia a dia, disposa de poc temps per mostrar afecte. El matrimoni que l’acull, els Kinsella, són parents d’ells per part de mare i viuen al camp i amb més comoditats. Amb els Kinsella la menuda treballarà ajudant en totes les feines, com ha fet sempre, però sense neguit ni presses; tot i que no hi ha escola perquè és l’estiu aprendrà de lletra al seu costat, amb paciència i dedicació; serà una més en les converses i amb el pas del temps descobrirà una part del passat dels Kinsella que ningú no esmenta.

Però el que sobretot descobrirà és l’afecte, la sinceritat, la companyonia, l’amor, la idea de família més enllà de la família. Tot plegat, emocions que li arribaran com a petites lliçons de vida, com quan l’home li diu: “No t’has de sentir mai obligada a dir res. Recorda-ho sempre com una cosa que no cal que facis mai. N’hi ha molts que han perdut molt, només perquè van deixar passar una oportunitat de no dir res.”

Una novel·la breu que esdevé una petita joia literària i que ens encaminarà, per una banda, cap a la contemplació de la resplendor de tres llums, i per l’altra, cap a un final que ens exigirà la nostra complicitat lectora.

Altres dades
·         Claire Keegan, biografia a Wikipedia (anglès): https://en.wikipedia.org/wiki/Claire_Keegan
·         Tres llums, article de Teresa Costa-Gramunt a Núvol: https://www.nuvol.com/critica/claire-keegan-tres-llums/
·         Tres llums, ressenya a blogs: http://eltrapezi.com/tres-llums/
·         Entrevista a Claire Keegan (youtube, en anglès): https://youtu.be/7XazUcMzeTU

Sílvia Romero


Cap comentari:

Publica un comentari