Club de lectura CELLER DE LLETRES
Tres llums, de Claire
Keegan
(traducció:
Marta Hernández i Zahara Méndez)
- Tertúlia de divendres 18 de gener de 2019
L’objectiu
de les trobades dels clubs de lectura no és, per antonomàsia, cercar una obra
de la qual tothom en quedi encisat, sinó efectuar la lectura individual d’una
obra de qualitat literària que, després, serà valorada per tot el grup i de la
qual se’n podran extreure molts i diversos comentaris, tant a nivell estilístic
com argumental, passant per la recreació de personatges –per citar només alguns
dels aspectes habituals de les tertúlies. Per això crida l’atenció quan, un cop
efectuada la primera ronda d’opinions, hom s’adona que l’aproximació per part
de les clubaires ha estat clarament positiva en el seu conjunt. Tant és així
que una de les tertulianes del Celler de lletres, referint-se a la novel·la
curta Tres llums, de Claire Keegan,
ha dit: “si no és perfecta, és gairebé perfecta”.
En un
primer terme s’ha comentat la grandesa que implica aportar tal intensitat
narrativa en un relat tan breu. I això hem considerat que es deu, per una
banda, al punt de vista triat per l’autora, que ens col·loca la veu narradora
en una primera persona que correspon a un personatge infantil: la nena que duen
a passar l’estiu a casa d’uns parents. En aquest sentit hem remarcat el gran
domini per part de l’autora a l’hora d’explicar els fets des d’una innocència
que se’ns fa totalment creïble. I que potser més que innocència el que ens
aporta és curiositat: la curiositat inherent als infants quan a poc a poc van
descobrint el món i els seus mecanismes.
Aquesta
nena ens explica el viatge des de casa seva fins a la granja, ens parla del
pare i del matrimoni que els rep, ens relata la seva estada amb ells, i tot
plegat des d’un plantejament on nosaltres, els lectors, veiem com ella mateixa
intenta comprendre el que passa, el que viu, les diferències entre una casa i
l’altra i, sobretot, intenta posar paraules a allò que veu. O potser, com ha
apuntat una de les clubaires, a allò que sent i que fins al moment era una
emoció desconeguda, encara que es tracti d’estimació i afecte.
L’altre
gran element que converteix la brevetat en exquisidesa és el to poètic de les
descripcions i l’ús d’apropiades simbologies per mostrar escenes concretes.
Però més
enllà d’aquests aspectes genèrics, hem comentat la figura dels pares. En aquest
punt ha hagut certa diversitat d’opinions en referir-nos a la mare, ja que
algunes clubaires consideren que és una dona superada per les circumstàncies
que li toca viure, a causa de les quals manté una actitud vençuda; i per contra
ha hagut unanimitat en valorar el personatge del pare: un penques gallet amb un
orgull que no s’adiu ni al seu caràcter ni a les seves accions.
També
la relació que s’estableix entre la nena i el matrimoni que els acull, els
Kinsella, ha estat objecte del nostre debat, i la conclusió és que aquesta
parella acompleix el paper de pares de manera molt més lúcida que no pas la
família biològica. Per l’altra banda, també existeix certa diferenciació entre
l’actitud de l’home, John, i de la dona, Edna. Ell permet que l’afecte cap a la
nena flueixi en les dues direccions, mentre que la dona, tot i que com a
lectors ens adonem de l’estima que hi té, es reserva aquestes mostres d’amor.
Segurament, tal com hem comentat durant la tertúlia, per no tornar a patir una
buidor i pèrdua com la que va sofrir fa uns anys –i no entraré en més detall
per no fer spoiler.
Quant
al final de la novel·la, que es clou amb una escena d’una tensió dramàtica àlgida
en gran mesura, hem optat perquè cadascuna de nosaltres, en base a l’empatia
creada amb els personatges i la història, es forgés interiorment el seu colofó.
En
definitiva Tres llums, de Claire
Keegan, és una novel·la brillant i altament recomanable, que se’ns ofereix amb
diverses capes de lectura i amb ingent intensitat.
- L’autora
Claire Keegan
(County Wicklow, Irlanda, 1968), és la més jove d’una família nombrosa
irlandesa i catòlica. Ha estudiat a la Universitat Loyola (Nova Orleans), a la
Universitat de Gal·les (Cardiff), i al Trinity College (Dublín). Ha donat
classes a la Universitat de Gal·les i, com a professora visitant, a la
Universitat Villanova (Filadèlfia).
La seva primera
publicació és un recull de contes, Antarctica (1999), amb el qual va
guanyar diversos premis i reconeixements, entre els quals cal destacar el
Rooney Prize de Literatura Irlandesa i el Llibre de l’any de Los Angeles Times.
Traduït al castellà, Antártida situa les seves històries
a Irlanda i al sud dels Estats Units, tot submergint els personatges en
relacions obsessives i traïcions. Són personatges que habiten un món on els
somnis, la memòria i les oportunitats poden derivar en conseqüències terribles.
El 2007 publica el
segon recull de contes, també amb diversos premis i reconeixements: Walk
the Blue Fields. Traduït al castellà sota el títol Recorre los campos azules,
ens mostra una prosa lírica i reflexiva mitjançant la qual l’autora aconsegueix
despullar els relats i dibuixar la vida de la Irlanda rural contemporània: un
retrat contundent de la lluita amb el passat, creuada pels anhels i els
desitjos dels seus personatges.
Però el gran èxit
el troba amb la novel·la curta Foster (2010), traduïda per Tres
llums, obra amb la qual guanya els prestigiós premi Davy Byrnes Irish
Writing. L’escriptor americà Richard Ford, un dels que va seleccionar Foster com a guanyadora, va comentar,
tot referint-se a l’estil de Claire Keegan, que té instint per trobar les
paraules adequades i en va destacar la seva pacient atenció vers la
transcendència i la finalitat de la vida.
- L’obra
En l’edició
d’aquesta novel·la curta, quan se’ns ressenya la trama que trobarem entre el
centenar de pàgines del petit volum, llegim: “Una nena petita passa l’estiu en
una granja irlandesa amb uns pares d’acollida, sense saber quan tornarà a casa.
Entre aquests estranys troba un afecte que fins aleshores no coneixia i
descobreix un secret.” El que hi diu és cert, però Tres llums és això i molt, molt més. Perquè la seva brevetat avança
de la mà de la intensitat.
L’obra
s’estructura en 8 capítols i ja en el primer ens podem fer una idea força clara
dels personatges i de la situació en què ens anirem endinsant. La nena prové
d’una família nombrosa i sense gaires recursos, tot i que la figura del pare no
queda especialment ben retratada quant a les seves capacitats per mantenir-los,
i la mare, ocupada en la feina del dia a dia, disposa de poc temps per mostrar
afecte. El matrimoni que l’acull, els Kinsella, són parents d’ells per part de
mare i viuen al camp i amb més comoditats. Amb els Kinsella la menuda treballarà
ajudant en totes les feines, com ha fet sempre, però sense neguit ni presses;
tot i que no hi ha escola perquè és l’estiu aprendrà de lletra al seu costat,
amb paciència i dedicació; serà una més en les converses i amb el pas del temps
descobrirà una part del passat dels Kinsella que ningú no esmenta.
Però el que
sobretot descobrirà és l’afecte, la sinceritat, la companyonia, l’amor, la idea
de família més enllà de la família. Tot plegat, emocions que li arribaran com a
petites lliçons de vida, com quan l’home li diu: “No t’has de sentir mai
obligada a dir res. Recorda-ho sempre com una cosa que no cal que facis mai.
N’hi ha molts que han perdut molt, només perquè van deixar passar una
oportunitat de no dir res.”
Una novel·la breu
que esdevé una petita joia literària i que ens encaminarà, per una banda, cap a
la contemplació de la resplendor de tres llums, i per l’altra, cap a un final
que ens exigirà la nostra complicitat lectora.
Altres dades
·
Claire Keegan, biografia a Wikipedia (anglès): https://en.wikipedia.org/wiki/Claire_Keegan
·
Claire Keegan, biografia a blogs: https://adoptaunaautorablog.wordpress.com/2017/06/29/descubriendo-a-claire-keegan/
·
Tres llums, article de Teresa
Costa-Gramunt a Núvol: https://www.nuvol.com/critica/claire-keegan-tres-llums/
·
Entrevista a Claire Keegan (youtube, en anglès): https://youtu.be/7XazUcMzeTU
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada