23 de gener 2019

Club de Lectura Segona Fermentació, tertúlia sobre "L'illa" de Giani Stuparich


Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ 
L’illa, de Giani Stuparich 
(traducció: Anna Casassas)

·       Tertúlia de divendres 18 de gener de 2019

L’illa, de Giani Stuparich, és una novel·la curta extraordinària. Ho és per la bellesa i profunditat de la seva literatura, i ho és perquè sempre aporta una gran riquesa a les tertúlies quan és l’objecte del nostre debat. Cosa que ha quedat ben palesa en la primera trobada de 2019 del Club de lectura Segona fermentació.

Per començar cal dir que, en la majoria dels casos, es tracta d’una lectura amb certa dosis de duresa, però no tant per la narració que hi trobem, ja que el que s’hi exposa apareix sempre amb enorme sensibilitat i amb un lèxic poètic que ens endolceix els fets, sinó perquè tal com hem comentat durant la sessió, qui més qui menys ha passat per una situació similar: la pèrdua d’un ésser estimat. O l’acomiadament d’un ésser estimat.

Perquè en definitiva el tema que ens planteja no és tant, segons hem valorat en el club, l’arribada de la mort, sinó aquesta possibilitat d’acomiadament esmentat més amunt i com es desenvolupa aquest acompanyament. Com un llegat per a qui queda.



Però anem a pams. Des del nostre club de lectura hem considerat que es tracta d’una novel·la realista amb un final també ben real. Per a una part del grup el final queda un tant obert i haurien preferit conèixer els passos que fan el pare i el fill a partir del tancament de la novel·la; per a una altra part de les clubaires, però, aquest acabament no necessita més detall i cada lector se l’escriu en base a la vinculació i empatia creada amb el llibre i els personatges. Perquè, tal com ha aportat una de les tertulianes: l’obra ens dona la mesura de les pròpies morts.

Per l’altra banda, un dels gran temes que ha sorgit repetides vegades al llarg de la sessió d’avui ha estat la relació existent entre el pare i el fill. Una relació que en ocasions sembla llunyana, que en segons quins aspectes fins i tot pot semblar distant, però que en realitat es recolza en l’afecte sincer que hi ha entre tots dos. Una estimació, però, que són incapaços de verbalitzar i que només mostren mitjançant les accions i que nosaltres, els lectors, també coneixem gràcies a les seves reflexions.

Hom ha plantejat si aquesta incapacitat de parlar de l’afecte, de dir-se un “t’estimo”, pot ser atribuïble, de forma molt genèrica, a un tret habitual del caràcter masculí. Però hem desestimat la hipòtesi i hem analitzat la manca de comunicació a partir dels diversos factors que trobem en la novel·la: l’època a què correspon, la relació viscuda quan el fill era un nen i el pare mai no era a casa perquè sortia a la mar...

El mar, precisament, sumat a la bella descripció de la natura que els envolta durant el viatge en ferri i durant l’estada a l’illa, és l’altre gran personatge de l’obra. A més ve a dir-nos que el lloc forja el caràcter. I tot parlant del pes que té un espai físic en la forma de vida i en la mentalitat de la seva gent, hem apuntat la importància de Trieste i de la literatura triestina en la trajectòria de Giani Stuparich, així com la càrrega que va significar per a aquest autor l’experiència de les dues grans guerres.

La solitud i el silenci, la manca de comunicació entre els dos personatges, l’escassetat de diàlegs dins la novel·la, la possibilitat d’acomiadar-te d’algú estimat... tot plegat narrat amb una tendresa que ens apropa a la història i que ens permet afirmar que L’illa és una novel·la molt recomanable. I encara em cal afegir que un dels nostres clubaires, mentre la llegia, tenia al cap una melodia ben concreta: la Simfonia No. 3, Op. 36, del compositor polonès de música clàssica Henryk Gorecki (més avall us indiquem l’enllaç).



·       L’autor

Escriptor italià, neix a Trieste el 1891 i mor a Roma el 1961. Fill de mare triestina (Gisella Gentilli) i pare de Lussino (Marco Stuparich), va passar un any a la Universitat de Praga i després es va traslladar a la Universitat de Florència, on va conèixer altres escriptors com Scipio Slataper, que acabaria convertint-se en el seu mestre i amic. En aquesta Universitat es llicencia en literatura italiana amb una tesi sobre Maquiavel.

En iniciar-se la Primera Guerra Mundial s’allista com a voluntari en el Primer Regiment de Granaders de Sardenya amb el seu germà Carlo i el seu amic Scipio Slataper. Ferit dues vegades, va ser fet presoner i internat en cinc camps de concentració austríacs. Posteriorment va rebre la medalla d’or al mèrit militar per la seva actuació en combat.

El 1918 torna a Trieste i es casa amb Elody Oblath, amb qui va tenir tres fills: Giovanna, Giordana i Giancarlo.

Entre el 1921 i el 1941 imparteix classes a l’institut Dante Alighieri. Va veure amb recança l’èxit del feixisme italià i es va negar a participar en cap de les seves manifestacions. El 1945 el van fer presoner, juntament amb la seva mare i la seva dona, i el van internar a la Risiera di San Sabba, tot i que els van alliberar una setmana després gràcies a la intervenció del Bisbe Santin i del Prefecte de Trieste, Coceani.

Més tard va formar part del Comitè d’alliberament Nacional de la Resistència Italiana, en el qual es va ocupar de la supervisió dels monuments de Trieste. El 1946 funda el Cercle de la Cultura i de l’Art. Durant la postguerra Stuparich alterna la professió de periodista amb la d’escriptor, implicant-se políticament a través de conferències i debats, o a través dels cercles d’escriptors o pensadors de l’època. Entre els seus amics es comptaven els intel·lectuals i escriptors Umberto Saba, Virgilio Giotti, Biagio Marin, Calamandrei o Reiss-Romoli.

·      L’obra  

Què és L’illa, aquesta novel·la breu considerada l’obra mestra de Giani Stuparich? Per explicar-ho breument direm que és la història de dos homes sols, pare i fill, que passen uns dies en una illa adriàtica on, fa molts anys, tant l’un com l’altre i per raons i circumstàncies diferents, foren feliços. Però un d’ells dos, el pare, es troba afectat per una malaltia terminal terrible (com totes les malalties terminals), i el fill se sent atrapat per la incapacitat d’expressar-li els seus sentiments. Ha decidit acompanyar-lo, tal com l’home li havia demanat, en el seu darrer viatge, i cada cop veu més evident que és un adéu per sempre.

Narrada de forma alterna des del punt de vista del pare i del fill, aquesta tècnica es converteix en un dels grans encerts de la novel·la, ja que el lector pot fer-se càrrec de la diferents maneres de viure un mateix fet. El pare, un home lluitador de mena, assumeix i accepta el seu destí amb actitud ferma, i el fill es perd en l’evocació i l’enyor, pateix pel sofriment del pare.

Però, què és el que succeeix al llarg d’aquests dies que comparteixen tots dos a l’illa? Res... i tot. A través del pare, que es retroba a ell mateix en cada racó de l’illa, i a través del fill, que recordarà els estius passats allà quan era infant, reviurem el seu passat i entendrem la seva relació.

És un llibre sobre el dolor, sobre la vida i la mort, sobre la malaltia, però també sobre l’amor entre dos homes que mai no han estat capaços de mostrar-se, l’un a l’altre, els seus sentiments. Una lectura breu, àgil, i molt recomanable.

Altres dades
·         Giani Stuparich a la Wikipedia: https://es.wikipedia.org/wiki/Giani_Stuparichhttps://es.wikipedia.org/wiki/Giani_Stuparich
·         “El factor Stuparich”, article a El País: https://elpais.com/diario/2008/05/03/babelia/1209772221_850215.html
·         “Claudio Magris: Literatura de frontera”, tesi doctoral (el capítol 2 analitza la literatura triestina): https://biblioteca.ucm.es/tesis/19972000/H/3/H3052401.pdf
·         Henryk Gorecki: Symphony No. 3, Op. 36: https://youtu.be/HN2DiY5OXF4

Sílvia Romero

Cap comentari:

Publica un comentari