12 de març 2019

Club de Lectura Celler de Lletres, tertúlia sobre "El cor és un caçador solitari" de Carson McCullers


Club de lectura CELLER DE LLETRES — Blog de la Biblioteca
El cor és un caçador solitari, de Carson McCullers
(traducció: Ramon Folch i Camarasa)

  • Tertúlia de dijous 7 de març de 2019 
De forma inhabitual i per motius aliens a la dinàmica del grup, el Club de lectura Celler de lletres s’ha reunit, per a la seva trobada del mes de març, en dijous. Aquest fet ha provocat nombroses absències i lamentem no haver-ho pogut solucionar de cap altra manera. Però sigui com sigui la sessió al voltant d’El cor és un caçador solitari, de Carson McCullers, s’ha tirat endavant i ha resultat enriquidora i altament participativa.

En una primera ronda de valoracions ja hem constatat que la lectura ha estat considerada en positiu per a la majoria de les clubaires, tot i que en diverses intervencions hem copsat, també, una apreciació comuna: és una lectura densa, no pas difícil ni complicada, però sí d’aquelles que et demanen dedicació i que vagis paint a mesura que avances per les pàgines del llibre. A més s’ha remarcat el domini narratiu de l’autora tant en la recreació d’uns personatges que se’ns mostren amb tota la seva complexitat, com en la descripció per una banda d’uns escenaris que se’ns dibuixen amb nitidesa i per l’altra banda d’un detallisme climatològic que gairebé es converteix en personatge.

Si passem a l’anàlisi, precisament, dels personatges i les seves relacions, cal assenyalar que tots ells han ocupat algun moment de la nostra tertúlia, fins al punt que hem considerat que cadascun d’ells representa, simbòlicament, un fragment del conjunt social d’aquesta ciutat on s’ubica l’acció, i que aquest fet es pot extrapolar de forma més general a la societat americana de l’època. Amb tot, algun d’aquests personatges ha provocat una major empatia lectora (deixant de banda el cas de John Singer), i potser d’entre tots ells caldria assenyalar Mick Kelly. És més: ens hem plantejat, sense que això tingui a veure amb l’anàlisi de la novel·la, quins elements dels que se’ns descriuen podrien atribuir-se, també, al caràcter de l’autora.

Quant a la relació entre tots ells i Singer, hem considerat que aquest els fa de confessor o, potser encara millor, d’oïdor. Perquè el que cerquen tots en visitar l’home a la seva habitació no és tant el consell o la paraula assenyada o de recolzament, sinó tot just parlar, abocar els neguits i els somnis, les angoixes i les il·lusions, en una persona que ells consideren que els escolta i que, i aquesta és la clau de tot plegat, no els duu la contrària ni els interpel·la. Caldria fer menció a part de la relació entre Singer i Antonapoulos. Aquesta es mou més en l’àmbit de l’amistat, però també en aquest sentit hem estat crítiques, ja que ens ha semblat que el sentiment d’afecte es mou més de Singer cap a Antonapoulos que no pas a l’inrevés.

Hem intentat qualificar la novel·la amb una sola paraula tot provant de fer un exercici succint de catalogació, i les expressions que han anat apareixent han estat: novel·la de sentiments, novel·la de misèria, novel·la de marginats... Perquè la solitud i la pobresa que trobem és un element que amara la narració i s’endinsa en la nostra lectura.

Per anar tancant, només apuntar que El cor és un caçador solitari ha commogut perquè es tracta d’un text sensible que traspua melangia, i ha sobtat la capacitat de l’autora, Carson McCullers, per compartir algunes de les reflexions que apareixen en el llibre tenint en compte que, en escriure’l, tot just tenia 23 anys. I malgrat que són moltes les frases o fragments que han captat l’atenció de les clubaires, transcriuré una de les que ha estat remarcada en especial: “¿I com, els morts, poden ser morts del tot quan segueixen vivint en l'ànima dels qui han deixat en el món?”



  • L’autora

De nom real Lula Carson Smith (1917-1967), va ser una escriptora estatunidenca considerada encara en l’actualitat una de les millors representants de la narrativa del sud dels EEUU i una de les autores més notables del segle XX.

Va iniciar estudis de piano i volia ser concertista, però als quinze anys va contraure febre reumàtica, cosa que va esbotzar aquest somni (a causa de les nombroses recaigudes). Lectora voraç, amb setze anys ja va començar a escriure obres de teatre, i tot plegat va provocar que es volgués dedicar a l’escriptura. Va buscar feines diverses per poder-se matricular als cursos d’escriptura creativa de les universitats de Columbia i de Nova York.

Però el novembre de 1936 emmalalteix greument i és des d’aquesta convalescència quan inicia l’escriptura de la novel·la El cor és un caçador solitari (titulada inicialment El mut). El 1937 es casa amb Reeves McCullers, però el matrimoni va ser força tempestuós, amb nombroses ruptures i posteriors reconciliacions. El 1940 publica El cor és un caçador solitari amb gran èxit de crítica i de lectors; l’any següent apareix Reflexos en un ull daurat; el 1946 la novel·la Frankie Addams; i el 1961 publica Rellotge sense busques.

Amiga de Tennessee Williams, Arthur Miller, Marylin Monroe, Isak Dinesen i John Huston (entre d’altres), va continuar la seva trajectòria com a escriptora a pesar de tots els problemes de salut (va empitjorar a causa d’una pleuresia). El 1947, però, va intentar suïcidar-se. El 1952 s’instal·la a França amb el seu marit, però va tornar al cap d’un any, just després del suïcidi de Reeves McCullers. Carson McCullers va morir el 1967 a conseqüència d'una hemorràgia cerebral.

Gran part de les seves obres van ser adaptades al cinema, i potser la més destacable és Reflexos en un ull daurat, dirigida per John Huston i protagonitzada per Marlon Brando i Elizabeth Taylor. La crítica ha comentat, de l’obra de Carson McCullers, que és d’una gran sensibilitat i que ens parla de l’amor, la solitud i el dolor, aconseguint universalitzar el sud dels Estats Units tot donant una veu especial als perdedors. 

  • L’obra

Tal com s’ha comentat en la biografia de Carson McCullers, El cor és un caçador solitari va ser la seva primera novel·la publicada i la va escriure amb tot just vint-i-tres anys, convertint-se en autora revelació gràcies al gran èxit de crítica i de lectors.

La novel·la té com a protagonista John Singer, un home sordmut atent i amable que es converteix, a causa de la seva bonhomia, en el confident de la resta de personatges perquè troben en ell la persona en qui abocar els seus somnis, il·lusions o, pel contrari, dubtes i neguits.

Així, tenim la Mick Kelly, una adolescent amb talent que lluita per aconseguir els seus somnis malgrat la societat fracassada en què viu; tenim el doctor Benedict Copeland, un metge negre que anhela l’emancipació de la seva raça; també tenim l’activista i agitador socialista Jake Blount, amb problemes amb l’alcohol; i per tancar el grup que recorre ben sovint a John Singer cal esmentar el propietari del restaurant on el nostre protagonista acostuma a dinar, Biff Brannon, un home observador amb una vida tediosa. Però el gran company i amic del sordmut Singer és el també sordmut Spiros Antonapoulos, que ja a l’inici de la novel·la desapareixerà de la primera línia de protagonisme per deixar Singer en solitari avançant per les pàgines del llibre.

L’altre gran element que marca el caràcter dels personatges en el seu dia a dia és el clima -amb hiverns freds i molt durs i estius llargs i pesats- i el paisatge, amb detallades descripcions dels diversos escenaris, tant d’interiors com d’exteriors.

En definitiva el que hi trobarem és una novel·la que explora l’ànima humana, que ens parla de l’amistat i la solitud, de la necessitat de sentir-se comprès, de l’ànsia de fer realitat els somnis. Però també és una crítica vers una societat on impera el fracàs i les diferències socials i racials.

Altres dades
·         Carson McCullers a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Carson_McCullers
·         The Carson McCullers Project: https://carson-mccullers.com/
·         Una ressenya d’El cor és un caçador solitari: https://valenciaplaza.com/quan-el-cor-es-un-cacador-solitari-la-puresa-de-carson-mccullers
·         L’escriptora Imma Monsó parla de El cor és un caçador solitari (youtube): https://youtu.be/96ClxBWWHMY

Sílvia Romero


Cap comentari:

Publica un comentari