Club de lectura CELLER DE LLETRES — Blog de la Biblioteca
El cor és un caçador solitari, de Carson McCullers
(traducció:
Ramon Folch i Camarasa)
- Tertúlia de dijous 7 de març de 2019
De
forma inhabitual i per motius aliens a la dinàmica del grup, el Club de lectura
Celler de lletres s’ha reunit, per a la seva trobada del mes de març, en
dijous. Aquest fet ha provocat nombroses absències i lamentem no haver-ho pogut
solucionar de cap altra manera. Però sigui com sigui la sessió al voltant d’El cor és un caçador solitari, de Carson
McCullers, s’ha tirat endavant i ha resultat enriquidora i altament
participativa.
En una
primera ronda de valoracions ja hem constatat que la lectura ha estat
considerada en positiu per a la majoria de les clubaires, tot i que en diverses
intervencions hem copsat, també, una apreciació comuna: és una lectura densa,
no pas difícil ni complicada, però sí d’aquelles que et demanen dedicació i que
vagis paint a mesura que avances per les pàgines del llibre. A més s’ha
remarcat el domini narratiu de l’autora tant en la recreació d’uns personatges
que se’ns mostren amb tota la seva complexitat, com en la descripció per una
banda d’uns escenaris que se’ns dibuixen amb nitidesa i per l’altra banda d’un
detallisme climatològic que gairebé es converteix en personatge.
Si
passem a l’anàlisi, precisament, dels personatges i les seves relacions, cal
assenyalar que tots ells han ocupat algun moment de la nostra tertúlia, fins al
punt que hem considerat que cadascun d’ells representa, simbòlicament, un
fragment del conjunt social d’aquesta ciutat on s’ubica l’acció, i que aquest
fet es pot extrapolar de forma més general a la societat americana de l’època. Amb
tot, algun d’aquests personatges ha provocat una major empatia lectora (deixant
de banda el cas de John Singer), i potser d’entre tots ells caldria assenyalar
Mick Kelly. És més: ens hem plantejat, sense que això tingui a veure amb
l’anàlisi de la novel·la, quins elements dels que se’ns descriuen podrien
atribuir-se, també, al caràcter de l’autora.
Quant
a la relació entre tots ells i Singer, hem considerat que aquest els fa de
confessor o, potser encara millor, d’oïdor. Perquè el que cerquen tots en
visitar l’home a la seva habitació no és tant el consell o la paraula assenyada
o de recolzament, sinó tot just parlar, abocar els neguits i els somnis, les
angoixes i les il·lusions, en una persona que ells consideren que els escolta i
que, i aquesta és la clau de tot plegat, no els duu la contrària ni els
interpel·la. Caldria fer menció a part de la relació entre Singer i
Antonapoulos. Aquesta es mou més en l’àmbit de l’amistat, però també en aquest
sentit hem estat crítiques, ja que ens ha semblat que el sentiment d’afecte es
mou més de Singer cap a Antonapoulos que no pas a l’inrevés.
Hem
intentat qualificar la novel·la amb una sola paraula tot provant de fer un
exercici succint de catalogació, i les expressions que han anat apareixent han
estat: novel·la de sentiments, novel·la de misèria, novel·la de marginats...
Perquè la solitud i la pobresa que trobem és un element que amara la narració i
s’endinsa en la nostra lectura.
Per
anar tancant, només apuntar que El cor és
un caçador solitari ha commogut perquè es tracta d’un text sensible que
traspua melangia, i ha sobtat la capacitat de l’autora, Carson McCullers, per
compartir algunes de les reflexions que apareixen en el llibre tenint en compte
que, en escriure’l, tot just tenia 23 anys. I malgrat que són moltes les frases
o fragments que han captat l’atenció de les clubaires, transcriuré una de les que
ha estat remarcada en especial: “¿I com, els morts, poden ser morts del tot
quan segueixen vivint en l'ànima dels qui han deixat en el món?”
- L’autora
De nom real Lula
Carson Smith (1917-1967), va ser una escriptora estatunidenca considerada
encara en l’actualitat una de les millors representants de la narrativa del sud
dels EEUU i una de les autores més notables del segle XX.
Va iniciar estudis
de piano i volia ser concertista, però als quinze anys va contraure febre
reumàtica, cosa que va esbotzar aquest somni (a causa de les nombroses
recaigudes). Lectora voraç, amb setze anys ja va començar a escriure obres de
teatre, i tot plegat va provocar que es volgués dedicar a l’escriptura. Va
buscar feines diverses per poder-se matricular als cursos d’escriptura creativa
de les universitats de Columbia i de Nova York.
Però el novembre
de 1936 emmalalteix greument i és des d’aquesta convalescència quan inicia
l’escriptura de la novel·la El cor és un
caçador solitari (titulada inicialment El
mut). El 1937 es casa amb Reeves McCullers, però el matrimoni va ser força
tempestuós, amb nombroses ruptures i posteriors reconciliacions. El 1940
publica El cor és un caçador solitari
amb gran èxit de crítica i de lectors; l’any següent apareix Reflexos en un ull daurat; el 1946 la
novel·la Frankie Addams; i el 1961 publica Rellotge sense busques.
Amiga de Tennessee
Williams, Arthur Miller, Marylin Monroe, Isak Dinesen i John Huston (entre
d’altres), va continuar la seva trajectòria com a escriptora a pesar de tots
els problemes de salut (va empitjorar a causa d’una pleuresia). El 1947, però,
va intentar suïcidar-se. El 1952 s’instal·la a França amb el seu marit, però va
tornar al cap d’un any, just després del suïcidi de Reeves McCullers. Carson
McCullers va morir el 1967 a conseqüència d'una hemorràgia cerebral.
Gran part de les
seves obres van ser adaptades al cinema, i potser la més destacable és Reflexos en un ull daurat, dirigida per
John Huston i protagonitzada per Marlon Brando i Elizabeth Taylor. La crítica
ha comentat, de l’obra de Carson McCullers, que és d’una gran sensibilitat i
que ens parla de l’amor, la solitud i el dolor, aconseguint universalitzar el
sud dels Estats Units tot donant una veu especial als perdedors.
- L’obra
Tal com s’ha
comentat en la biografia de Carson McCullers, El cor és un caçador solitari va ser la seva primera novel·la
publicada i la va escriure amb tot just vint-i-tres anys, convertint-se en
autora revelació gràcies al gran èxit de crítica i de lectors.
La novel·la té com
a protagonista John Singer, un home sordmut atent i amable que es converteix, a
causa de la seva bonhomia, en el confident de la resta de personatges perquè
troben en ell la persona en qui abocar els seus somnis, il·lusions o, pel
contrari, dubtes i neguits.
Així, tenim la
Mick Kelly, una adolescent amb talent que lluita per aconseguir els seus somnis
malgrat la societat fracassada en què viu; tenim el doctor Benedict Copeland,
un metge negre que anhela l’emancipació de la seva raça; també tenim
l’activista i agitador socialista Jake Blount, amb problemes amb l’alcohol; i
per tancar el grup que recorre ben sovint a John Singer cal esmentar el
propietari del restaurant on el nostre protagonista acostuma a dinar, Biff
Brannon, un home observador amb una vida tediosa. Però el gran company i amic
del sordmut Singer és el també sordmut Spiros
Antonapoulos, que ja a l’inici de la novel·la desapareixerà de la primera línia
de protagonisme per deixar Singer en solitari avançant per les pàgines del
llibre.
L’altre gran element que marca el caràcter dels personatges en el seu dia
a dia és el clima -amb hiverns freds i molt durs i estius llargs i pesats- i el
paisatge, amb detallades descripcions dels diversos escenaris, tant d’interiors
com d’exteriors.
En definitiva el que hi trobarem és una novel·la que explora l’ànima
humana, que ens parla de l’amistat i la solitud, de la necessitat de sentir-se
comprès, de l’ànsia de fer realitat els somnis. Però també és una crítica vers
una societat on impera el fracàs i les diferències socials i racials.
Altres dades
·
Carson McCullers a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Carson_McCullers
·
The Carson McCullers Project: https://carson-mccullers.com/
·
Una ressenya d’El cor és un caçador
solitari: https://valenciaplaza.com/quan-el-cor-es-un-cacador-solitari-la-puresa-de-carson-mccullers
·
L’escriptora Imma Monsó parla de El
cor és un caçador solitari (youtube): https://youtu.be/96ClxBWWHMY
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada