Club
de lectura SEGONA FERMENTACIÓ – Blog de la Biblioteca
El vigilant en el camp de
sègol,
de J. D. Salinger
(traducció: Ernest Riera i Josep M. Fonalleras)
·
Tertúlia
de dijous 7 de març de 2019
Per motius aliens a la
dinàmica del nostre club de lectura, la sessió del mes de març ha canviat de
data i això ha provocat que fóssim poques les persones congregades per parlar
de la novel·la El vigilant en el camp de
sègol, de J. D. Salinger. Amb tot, la tertúlia ha avançat amb intensitat i
amb intercanvi de parers al voltant dels diferents aspectes que s’han anat
plantejant. Per l’altra banda, i tot aprofitant les eines de què disposem avui
en dia, després hem pogut continuar el debat amb les altres clubaires
mitjançant el nostre grup de whatsapp.
Per tot plegat es pot
concloure que la valoració de la lectura es troba dividida en parts
relativament equivalents entre el grup que no ha sentit interès per la història
i la temàtica que s’hi planteja, i el grup que n’ha gaudit.
Entre els comentaris
sorgits en el grup en què la valoració és negativa tenim precisament el
desinterès lector per una narració que se’ls fa llunyana i tediosa, amb un
lèxic que no convida a sumar-s’hi amb entusiasme, amb una història al voltant
d’un adolescent amb unes problemàtiques agreujades en extrem, i una mancança de
trama lligada més enllà de l’exposició de tres dies de la vida d’aquest
personatge. S’ha valorat, per descomptat, que la novel·la està escrita
immediatament després de la Segona Guerra Mundial, i que potser l’autor
pretenia descriure la primera generació que va subestimar allò que tenia i de
què podia gaudir; o bé pretenia descriure les primeres generacions en què es va
manifestar l’angoixa dels adolescents, un fenomen propi de l’estat del
benestar. Però malgrat aquestes matisacions i consideracions, la valoració
negativa es manté.
El segon grup ha valorat
la descripció d’aquests dies de la vida de Holden, el noi protagonista, com una
simbologia per elaborar tota una crítica i denúncia al sistema imperant en el
moment, amb les seves hipocresies i falsedats, els seus vicis i buidors. En
definitiva, una societat puritana i repressora amb ínfules de progrés. És
evident que el punt de partida és el que se’ns mostra tot agafant com a inici
de la narració l’adolescència de Holden, però també està clar que ja en el
primer capítol ens ofereix les primeres pistes d’aquest joc de miralls i
simbolismes, com seria que l’institut Pencey es troba a Agerstown (que podríem
traduir per “la vila de les edats”), dos espais ficticis que pretenen emmarcar
una realitat molt més àmplia sobre el pas de la infantesa a l’edat adulta i, a
través d’aquest canvi, reflectir el món a què s’estan abocant.
S’ha convingut que el
lèxic, que ja en el seu moment, en aparèixer el llibre publicat, va provocar
dures crítiques, en ocasions és ofensiu. Però més enllà d’aquest aspecte s’ha
valorat el conjunt del registre narratiu, amb les frases inacabades pròpies
d’aquesta edat, els sobreentesos, alguna que altra ironia i en general tot el
caràcter informal amb què l’autor se’ns adreça.
Amb tot, si ens acotem
als esdeveniments que viu el protagonista, d’aquest aspecte s’ha remarcat la
buidor, el sentiment de pèrdua i desemparança, i sobretot la solitud i la manca
d’estima. O si més no la sensació de no ser estimat. Holden, però, sí que
oferirà el seu afecte a una persona: la seva germana Phoebe. En aquest sentit
hi ha detalls concrets d’aparença banal però que ens fan entendre aquestes
sensacions que viu el protagonista. Un d’ells seria, per exemple, la necessitat
que té de saber on van els ànecs del llac quan aquest es gela (també Holden
està cercant el seu lloc entremig de la gelor que sent a l’entorn). O per
exemple quan descriu el museu com un lloc que no canvia i, per contra, qui
canvia és un mateix les diverses vegades que hi va (perquè Holden el que està
buscant desesperadament és estabilitat).
No es pot detallar en
aquest resum totes les aportacions que s’han compartit al voltant de la lectura
d’aquesta novel·la, i la prova és que encara quedaria comentar com descriu
Holden els pares, o el seu germà gran, o el germà que va perdre. També caldria
fer alguna reflexió a aspectes importants com la sexualitat i homosexualitat,
els abusos; o bé sobre els trets psicòtics que poden esmentar-se en base al
comportament de Holden. Però cal posar el punt final i considerar que som
davant una novel·la que, més enllà de valoracions, crea debat i tertúlia.
·
L’autor
El seu nom complet és Jerome David
Salinger (1919-2010). Va pertànyer a una família acomodada, cosa que li va
permetre cursar estudis a Viena, Londres, París i Varsòvia. Amb tot, va
resultar ser un nen problemàtic i el van expulsar de diferents escoles. Va
ingressar en una acadèmia militar i després va assistir breument a dues
universitats.
Durant els quatre anys que va servir en
l’exèrcit sempre duia amb ell una màquina d’escriure. Va ser en aquesta època
quan va conèixer Ernest Hemingway (a París, durant la II Guerra Mundial), qui
ja va dir de J. D. Salinger, fins i tot abans que aparegués la seva obra magna,
que era un escriptor de talent infinit.
Va publicar diversos relats en la revista
New Yorker, entre els quals cal assenyalar la bona rebuda de Dia perfecte
per al peix plàtan (1948). Però és la novel·la El vigilant en el camp de
sègol (1951) la que el situa en un lloc preferent dins el món de la
literatura. Posteriorment publica, entre d’altres, el llibre de relats Nou
contes (1953), Franny i Zooey (1961), Pugeu la biga mestra,
fusters (1963) i Seymour: una introducció (1963).
El 1945 es va casar amb Sylvia Louise
Welter, de la qual es va divorciar i va casar-se de nou, el 1955, amb Claire
Douglas, de qui també es va divorciar (el 1967).
Salinger es va mostrar sempre com un personatge
misteriós, esquiu amb el mitjans de comunicació, procurant fugir dels focus i
dels ecos mediàtics. Només va concedir una entrevista, el 1974 i per via
telefònica, a The New York Times, per defensar la seva vida privada.
La seva última obra publicada és una carta
que Seymour Glass, el seu personatge recurrent, envia als seus pares des d’un
campament d’estiu.
·
L’obra
Abans d’entrar de ple en la ressenya
d’aquesta novel·la cal dir que la primera traducció al català ens va arribar el
1965, de la mà de Xavier Benguerel, sota el títol L’ingenu seductor. Va
ser anys més tard quan es va fer una nova traducció i es va adoptar el títol d’El
vigilant en el camp de sègol.
La novel·la explica el retorn d'amagat
d'un adolescent, Holden Caulfield, des de l'internat de Pencey, d'on ha estat
expulsat, fins a la ciutat de Nova York, on viu la seva família. En realitat
els pares no saben res d’aquesta expulsió i encara menys que el seu fill es
troba a la ciutat. Holden, el nostre protagonista, és un noi amb greus
problemes de relació i fins i tot amb algun tret psicòtic, cosa que a l’autor
li serveix per mostrar-nos l'angoixa que pateixen els adolescents inadaptats.
Temporalment la història té lloc només
durant tres dies. Però són tres dies durant els quals Holden manifesta
clarament la seva repulsa vers les convencions socials i la seva aversió davant
de tot tipus de relació amb els companys i antics coneguts, a qui considera uns
hipòcrites. L’única persona que s’escapa d’aquesta catalogació és la seva
germana Phoebe, a qui s’estima de veritat i que representa la innocència de la
infantesa. Enfront d’aquest record tenim l’evocació que fa d’Allie, un altre
germà que va morir de leucèmia, a qui recorda positivament i amb qui té breus
converses que, de nou, ens mostren el seu malestar psíquic.
Gairebé el mateix any de la seva
publicació es va convertir en un best seller, però també és cert que va aixecar
polseguera per l’ús i, segons alguns crítics abús, de paraulotes, així com
també pel retrat que fa de la sexualitat i de l’angoixa del protagonista. Amb
tot, El vigilant en el camp de sègol ha estat una obra de gran
influència posterior i el protagonista es va alçar com a referent del
prototipus d’adolescent rebel. Potser la pitjor seqüela d’aquesta narració fou
la que va protagonitzar M. D. Chapman, l’home que va assassinar John Lennon el
1980, que va citar la novel·la com el lloc on trobar l’explicació del seu acte
criminal.
Altres
dades
·
J. D. Salinger a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jerome_David_Salinger
·
El
vigilant en el camp de sègol a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/El_vigilant_en_el_camp_de_sègol
·
El
vigilant en el camp de sègol a blogs: https://www.lafinestradigital.com/2013/01/24/el-vigilant-camp-de-segol/
·
Tràiler del film sobre la biografia de
Salinger: https://youtu.be/jth3oshFf1Y
·
Article sobre la mort de J. D. Salinger: https://elpais.com/cultura/2010/01/28/actualidad/1264633205_850215.html
·
Article sobre els escrits inèdits de
Salinger: https://elpais.com/cultura/2013/08/26/actualidad/1377525762_659141.html
Sílvia
Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada