11 de març 2019

El Club de Lectura Segona Fermentació comenta "El vigilant en el camp de sègol" de JD Salinger


Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ – Blog de la Biblioteca
El vigilant en el camp de sègol, de J. D. Salinger
(traducció: Ernest Riera i Josep M. Fonalleras)

·         Tertúlia de dijous 7 de març de 2019
Per motius aliens a la dinàmica del nostre club de lectura, la sessió del mes de març ha canviat de data i això ha provocat que fóssim poques les persones congregades per parlar de la novel·la El vigilant en el camp de sègol, de J. D. Salinger. Amb tot, la tertúlia ha avançat amb intensitat i amb intercanvi de parers al voltant dels diferents aspectes que s’han anat plantejant. Per l’altra banda, i tot aprofitant les eines de què disposem avui en dia, després hem pogut continuar el debat amb les altres clubaires mitjançant el nostre grup de whatsapp.

Per tot plegat es pot concloure que la valoració de la lectura es troba dividida en parts relativament equivalents entre el grup que no ha sentit interès per la història i la temàtica que s’hi planteja, i el grup que n’ha gaudit.

Entre els comentaris sorgits en el grup en què la valoració és negativa tenim precisament el desinterès lector per una narració que se’ls fa llunyana i tediosa, amb un lèxic que no convida a sumar-s’hi amb entusiasme, amb una història al voltant d’un adolescent amb unes problemàtiques agreujades en extrem, i una mancança de trama lligada més enllà de l’exposició de tres dies de la vida d’aquest personatge. S’ha valorat, per descomptat, que la novel·la està escrita immediatament després de la Segona Guerra Mundial, i que potser l’autor pretenia descriure la primera generació que va subestimar allò que tenia i de què podia gaudir; o bé pretenia descriure les primeres generacions en què es va manifestar l’angoixa dels adolescents, un fenomen propi de l’estat del benestar. Però malgrat aquestes matisacions i consideracions, la valoració negativa es manté.

El segon grup ha valorat la descripció d’aquests dies de la vida de Holden, el noi protagonista, com una simbologia per elaborar tota una crítica i denúncia al sistema imperant en el moment, amb les seves hipocresies i falsedats, els seus vicis i buidors. En definitiva, una societat puritana i repressora amb ínfules de progrés. És evident que el punt de partida és el que se’ns mostra tot agafant com a inici de la narració l’adolescència de Holden, però també està clar que ja en el primer capítol ens ofereix les primeres pistes d’aquest joc de miralls i simbolismes, com seria que l’institut Pencey es troba a Agerstown (que podríem traduir per “la vila de les edats”), dos espais ficticis que pretenen emmarcar una realitat molt més àmplia sobre el pas de la infantesa a l’edat adulta i, a través d’aquest canvi, reflectir el món a què s’estan abocant.

S’ha convingut que el lèxic, que ja en el seu moment, en aparèixer el llibre publicat, va provocar dures crítiques, en ocasions és ofensiu. Però més enllà d’aquest aspecte s’ha valorat el conjunt del registre narratiu, amb les frases inacabades pròpies d’aquesta edat, els sobreentesos, alguna que altra ironia i en general tot el caràcter informal amb què l’autor se’ns adreça.

Amb tot, si ens acotem als esdeveniments que viu el protagonista, d’aquest aspecte s’ha remarcat la buidor, el sentiment de pèrdua i desemparança, i sobretot la solitud i la manca d’estima. O si més no la sensació de no ser estimat. Holden, però, sí que oferirà el seu afecte a una persona: la seva germana Phoebe. En aquest sentit hi ha detalls concrets d’aparença banal però que ens fan entendre aquestes sensacions que viu el protagonista. Un d’ells seria, per exemple, la necessitat que té de saber on van els ànecs del llac quan aquest es gela (també Holden està cercant el seu lloc entremig de la gelor que sent a l’entorn). O per exemple quan descriu el museu com un lloc que no canvia i, per contra, qui canvia és un mateix les diverses vegades que hi va (perquè Holden el que està buscant desesperadament és estabilitat).

No es pot detallar en aquest resum totes les aportacions que s’han compartit al voltant de la lectura d’aquesta novel·la, i la prova és que encara quedaria comentar com descriu Holden els pares, o el seu germà gran, o el germà que va perdre. També caldria fer alguna reflexió a aspectes importants com la sexualitat i homosexualitat, els abusos; o bé sobre els trets psicòtics que poden esmentar-se en base al comportament de Holden. Però cal posar el punt final i considerar que som davant una novel·la que, més enllà de valoracions, crea debat i tertúlia. 




·         L’autor


El seu nom complet és Jerome David Salinger (1919-2010). Va pertànyer a una família acomodada, cosa que li va permetre cursar estudis a Viena, Londres, París i Varsòvia. Amb tot, va resultar ser un nen problemàtic i el van expulsar de diferents escoles. Va ingressar en una acadèmia militar i després va assistir breument a dues universitats.

Durant els quatre anys que va servir en l’exèrcit sempre duia amb ell una màquina d’escriure. Va ser en aquesta època quan va conèixer Ernest Hemingway (a París, durant la II Guerra Mundial), qui ja va dir de J. D. Salinger, fins i tot abans que aparegués la seva obra magna, que era un escriptor de talent infinit.

Va publicar diversos relats en la revista New Yorker, entre els quals cal assenyalar la bona rebuda de Dia perfecte per al peix plàtan (1948). Però és la novel·la El vigilant en el camp de sègol (1951) la que el situa en un lloc preferent dins el món de la literatura. Posteriorment publica, entre d’altres, el llibre de relats Nou contes (1953), Franny i Zooey (1961), Pugeu la biga mestra, fusters (1963) i Seymour: una introducció  (1963).

El 1945 es va casar amb Sylvia Louise Welter, de la qual es va divorciar i va casar-se de nou, el 1955, amb Claire Douglas, de qui també es va divorciar (el 1967).

Salinger es va mostrar sempre com un personatge misteriós, esquiu amb el mitjans de comunicació, procurant fugir dels focus i dels ecos mediàtics. Només va concedir una entrevista, el 1974 i per via telefònica, a The New York Times, per defensar la seva vida privada.

La seva última obra publicada és una carta que Seymour Glass, el seu personatge recurrent, envia als seus pares des d’un campament d’estiu.

·         L’obra  

Abans d’entrar de ple en la ressenya d’aquesta novel·la cal dir que la primera traducció al català ens va arribar el 1965, de la mà de Xavier Benguerel, sota el títol L’ingenu seductor. Va ser anys més tard quan es va fer una nova traducció i es va adoptar el títol d’El vigilant en el camp de sègol.

La novel·la explica el retorn d'amagat d'un adolescent, Holden Caulfield, des de l'internat de Pencey, d'on ha estat expulsat, fins a la ciutat de Nova York, on viu la seva família. En realitat els pares no saben res d’aquesta expulsió i encara menys que el seu fill es troba a la ciutat. Holden, el nostre protagonista, és un noi amb greus problemes de relació i fins i tot amb algun tret psicòtic, cosa que a l’autor li serveix per mostrar-nos l'angoixa que pateixen els adolescents inadaptats.

Temporalment la història té lloc només durant tres dies. Però són tres dies durant els quals Holden manifesta clarament la seva repulsa vers les convencions socials i la seva aversió davant de tot tipus de relació amb els companys i antics coneguts, a qui considera uns hipòcrites. L’única persona que s’escapa d’aquesta catalogació és la seva germana Phoebe, a qui s’estima de veritat i que representa la innocència de la infantesa. Enfront d’aquest record tenim l’evocació que fa d’Allie, un altre germà que va morir de leucèmia, a qui recorda positivament i amb qui té breus converses que, de nou, ens mostren el seu malestar psíquic.

Gairebé el mateix any de la seva publicació es va convertir en un best seller, però també és cert que va aixecar polseguera per l’ús i, segons alguns crítics abús, de paraulotes, així com també pel retrat que fa de la sexualitat i de l’angoixa del protagonista. Amb tot, El vigilant en el camp de sègol ha estat una obra de gran influència posterior i el protagonista es va alçar com a referent del prototipus d’adolescent rebel. Potser la pitjor seqüela d’aquesta narració fou la que va protagonitzar M. D. Chapman, l’home que va assassinar John Lennon el 1980, que va citar la novel·la com el lloc on trobar l’explicació del seu acte criminal.

Altres dades
·         J. D. Salinger a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jerome_David_Salinger
·         El vigilant en el camp de sègol a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/El_vigilant_en_el_camp_de_sègol
·         El vigilant en el camp de sègol a blogs: https://www.lafinestradigital.com/2013/01/24/el-vigilant-camp-de-segol/
·         Tràiler del film sobre la biografia de Salinger: https://youtu.be/jth3oshFf1Y
·         Article sobre la mort de J. D. Salinger: https://elpais.com/cultura/2010/01/28/actualidad/1264633205_850215.html
·         Article sobre els escrits inèdits de Salinger: https://elpais.com/cultura/2013/08/26/actualidad/1377525762_659141.html

Sílvia Romero

Cap comentari:

Publica un comentari