14 de maig 2019

Club de lectura Segona Fermentació, tertúlia sobre "Joana E." de Maria Antònia Oliver


Tertúlia de divendres 10 de maig de 2019
Per anar directe al gra començaré dient que la lectura de Joana E. ha estat valorada positivament per part de les clubaires que han assistit a la tertúlia del mes de maig. Abans d’entrar en matèria hem comentat la riquesa lèxica que pot trobar-se entre les pàgines d’aquesta novel·la i l’ús d’expressions que, si bé no formen part del nostre registre habitual, no ens allunyen en cap cas de la història narrada perquè la seva significació se sobreentén pel context.

Encara en matèria estilística hem comentat a bastament l’estructura sobre la qual basteix la novel·la la seva autora. El llibre consta d’onze capítols i cadascun d’ells s’inicia ubicant la narració en el present de la història que se’ns mostra, i a partir d’un detall, que pot ser un pensament, un objecte, una persona... la narradora evoca el passat. Un passat que es convertirà en el gruix de la novel·la pròpiament dit. Aquest joc oscil·lador entre present i passat ha sorprès gratament i fins i tot hem comentat, com a referent d’aquest estil, l’esment a la coneguda magdalena de Proust.

Més enllà d’aquestes qüestions tècniques s’han destacat aspectes temàtics diversos, com podria ser la magnífica recreació de la psicologia dels personatges, però sobretot de la seva protagonista, la Joana E. que dona títol a la novel·la. D’aquesta dona que en la ficció del llibre apareix quan encara és una nena, en coneixerem la infantesa plàcida, l’adolescència de descobertes, la joventut truncada i la maduresa combativa. Aspectes que ens permeten acompanyar-la en la seva baixada als inferns: una recreació perfectament descrita que ens arriba i ens interpel·la, com a lectors, i que ens fa comprendre les motivacions del personatge en cada moment.

Encara agafant la protagonista com a referent dels nostres comentaris hem discutit sobre el concepte de valentia i fortalesa, tot intentant catalogar la Joana E. en un d’ells. I també hem destacat la llibertat i bellesa amb què ens parla del sexe, una matèria molt important en aquesta novel·la.

Justament el tema sexual és el que obre les portes a analitzar altres personatges. Hem passat una mica per damunt la descoberta del sexe amb Miquel i l’homosexualitat del fill per tal de valorar l’actitud del doctor Lligorra, un comportament que hem situat entre l’asexual, la impotència, i fins i tot una possible tendència homosexual reprimida.

Dels altres personatges els que ens han cridat l’atenció i han creat empatia, per un o altre motiu, serien Madona Bel i la Dida Maciana. Dues dones que saben quin és el seu lloc, que destaquen per la seva fidelitat, però que mostren aquesta actitud de formes ben diferents: l’una amb un comportament més fred i basat en l’obediència, l’altra amb un comportament afectuós i basat en l’estima i l’afecte.

En comentar la influència que sempre s’ha esmentat entre aquesta obra i tres escriptores que Maria-Antònia Oliver valora molt especialment (Charlotte Brontë, Virginia Woolf i Caterina Albert), hem provat de cercar els aspectes que podrien relacionar Joana E. amb elles. I aquesta tasca, que ara resultaria massa extens de detallar, ha estat realment enriquidora.

Potser per anar tancant aquest resum esmentar encara el personatge d’en Gaietà, el pastor que es mou entre el món més rural de la societat mallorquina tancada que anirem copsant al llarg de la lectura i el reducte d’una cultura que ja llavors s’anava perdent. Remarcar també la referència a Mossèn Antoni Alcover; al personatge de ficció de Jane Eyre; i sobretot al feminisme incipient a casa nostra a principis del segle vint. I destacar de nou aquest retrat de la societat mallorquina tancada en ella mateixa.

Una història de venjança, una història de reivindicació feminista, una història de lluita personal, una història de cerca de la llibertat... tot això és el que ens ha ofert la lectura de Joana E., de Maria-Antònia Oliver.

Maria Antònia Oliver
L’autora
Escriptora catalana (Manacor, 1946), se sent atreta per la literatura ja des de ben petita: primer com a lectora i incipient poeta i més tard com a escriptora. La primera novel·la, Cròniques d'un mig estiu, apareix quan tot just té 23 anys, i ja en aquells moments un escriptor tan reconegut com Llorenç Villalonga afirmava que es tractava d’una autora joveníssima que arribaria molt lluny. Efectivament, des d'aquell octubre de 1970 i dins el món de la literatura en català, Maria-Antònia Oliver s'ha fet un nom de prestigi i, a través de les traduccions d'algunes de les seves obres, l'autora ha arribat a un gran nombre de lectors tant d'Europa com dels Estats Units.

Casada amb l'escriptor Jaume Fuster va pertànyer, com ell, a la que ha estat anomenada "Generació literària dels setanta", una generació caracteritzada per les seves inquietuds rupturistes, amb una nova mirada tant des del punt de vista social com cultural. Una generació, en fi, que es va proposar tenir un paper rellevant i capdavanter en la literatura catalana del moment.

En la seva producció hi trobem novel·la, conte, teatre, guió i reportatge, i diverses de les seves obres han estat traduïdes a l'anglès, francès, italià, espanyol, alemany, portuguès... Per esmentar-ne algunes, a banda de la que tractarem en aquesta tertúlia, tenim les novel·les: El vaixell d’Iràs i no Tornaràs, Crineres de foc, Estudi en lila, Antípodes, Amor de cans, Tallats de lluna...

Per la seva banda també s’ha dedicat a la traducció, i gràcies a aquesta tasca disposem de títols traduïts al català d’autors com Virginia Woolf, Jules Verne, Mark Twain, Robert Louis Stevenson o Herman Melville.

El 2007 va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i el 2016 amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en reconeixement a la seva trajectòria.


·         L’obra  
A l’inici del llibre trobem una nota de l’autora: “Aquesta és una història real. Vaig conèixer na Joana a Barcelona, l’any 1979. Era una dona de 69 anys, extraordinària, molt guapa, molt grassa, molt vital. Em va explicar la seva història i jo li vaig dir que en volia fer una novel·la. Ella es va posar a riure i em va dir: «Però si és un melodrama! No s’ho creurà ningú.»”

Aquest és el punt de partida de Joana E., la novel·la que va guanyar el Premi Prudenci Bertrana l’any 1991 i que va introduir tot un seguit d’elements nous, de forma puntual, en la narrativa de la seva autora: el to melodramàtic, la introspecció, l’intimisme, i el fet de novel·lar una biografia. És l’homenatge a aquest personatge femení, la Joana E., però també un homenatge a tres escriptores que van influir en Maria-Antònia Oliver: Charlotte Brontë, Virginia Woolf i Víctor Català.

Al llarg de la novel·la coneixerem la Joana. Passarem per la seva infantesa, l’adolescència, la joventut, la maduresa, i al costat de la seva evolució veurem passar també tots els canvis històrics i socials del període que tracta. Veurem com la Joana, en convertir-se en òrfena de pare i mare, quedarà a mans d’una tia, i com a partir d’aquest moment esdevindrà un titella al servei dels interessos de la família, que voldran controlar tots els béns heretats.

La novel·la fa un passeig per la societat mallorquina de l’època i ens aboca pinzellades al voltant del moviment feminista. Escrita en primera persona, manté de forma contínua un ritme narratiu ben dinàmic que ens fa avançar amb complicitat cap a un final que, malgrat aquesta sigui una expressió usada a bastament, no pot deixar de sorprendre al lector.

Altres dades
·         Maria-Antònia Oliver a l’AELC: https://www.escriptors.cat/autors/oliverma/
·         Maria-Antònia Oliver a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Antònia_Oliver_Cabrer
·         Discurs en rebre el Premi d’Honor de les Lletres catalanes 2016: https://youtu.be/txFl6gyTe28
·         Entrevista al Lecturàlia (Catalunya Ràdio): https://youtu.be/xbt42A6zAxQ

Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.es.tl

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada