13 de gener 2020

Club de lectura Celler de Lletres trobada del mes de gener

Club de lectura CELLER DE LLETRES 
El pavelló núm. 6 d’Anton Txékhov
(traducció: Àngels Llòria)

  • Tertúlia de divendres 10 de gener de 2020
Tal com era de preveure El pavelló núm. 6 d’Anton Txékhov ens ha regalat una sessió del club de lectura de les que ens agraden tant: plena, rica, amb diversitat d’opinions, amb matisos constants, amb interrupcions de les diverses exposicions... I tot plegat perquè aquesta novel·la curta de l’autor rus és, com s’ha anat comentant al llarg de la tertúlia, una obra breu però densa, punyent, que et provoca tristor per l’ambient que descriu, i potser fins i tot impotència, però alhora et duu a plantejar-te, a mesura que vas llegint, molts interrogants. Provoca en el lector la necessitat d’anar aturant la lectura i reflexionar.

També és cert que, segons han comentat algunes clubaires, quan van trobar-se amb el llibre a les mans per llegir-lo durant aquestes passades festes nadalenques, els va fer una mica de mandra i recança. Entrar en els envitricolls del pavelló d’un psiquiàtric, ni que sigui en la ficció, no abellia. Però també és cert que en iniciar la lectura de seguida s’han vist atrapades per una prosa que cal elogiar i per una història que, a pesar de tenir lloc en aquest pavelló esmentat, no tracta, només, de malalts mentals.

Perquè la novel·la de Txékhov ens exposa, com han comentat diverses clubaires, una denúncia i una crítica a la misèria que existia en els hospitals i la manera com eren tractats els malalts, però també és una escenografia que es podria extrapolar i mostrar-nos la societat russa de l’època. Cosa que ens ha dut a considerar que, certament, no és d’estranyar que tingués lloc la revolució.

Un altre plantejament que hem anat debanant ha estat el de la crítica als intel·lectuals: aquells que s’amaguen rere aquesta façana de coneixements i que mantenen un lleu contacte amb la realitat. I de retruc la crítica a la filosofa estoica i la seva idea de dominar les passions que pertorben la vida.

Quant als personatges ha cridat l’atenció la descripció psicològica que se’ns fa de cadascun d’ells, sobretot dels dos personatges principals, Ragin i Grómov. A més, aquest apropament al seu caràcter i psicologia l’autor el treballa oferint-nos dades mínimes però precises, i assentant aquests aspectes en les converses que mantenen al voltant de temes filosòfics. Aquest ha estat un dels punts que hem valorat positivament i als qual feia referència a l’inici: la necessitat d’aturar la lectura per reflexionar al mateix temps que estan conversant i discutint els personatges sobre temes com la mort i la immortalitat, sobre la religió i la filosofia, sobre la cultura i la intel·ligència, i sobretot al voltant del concepte del dolor. Una temàtica, aquesta darrera, que el doctor Ragin comprendrà just al final de la novel·la.

Quant als pacients que hi ha ingressats, i de nou basant-nos sobretot en el cas de Grómov, hem comentat també la manera com l’autor ens descriu aquest declivi mental del personatge, que passa d’una vida econòmicament còmoda a la penúria de les dificultats econòmiques, i després passa a sentir-se perseguit contínuament tot acabant patint aquesta obsessió o mania persecutòria. Avui en dia Grómov no seria un malalt per ser internat, però en l’època en què està escrita i ubicada la narració encara no existien molts dels avenços de què ara disposem.

I al costat de Grómov tenim el cas de Ragin. Ell viu aïllat de la societat, malgrat formar-ne part i tenir un càrrec a l’hospital, perquè no se sent còmode amb les persones que l’envolten i s’amaga, mandrosament, en la intel·lectualitat (amb l’afegit de ser incapaç d’aplicar en el seu dia a dia tot allò que aprèn) fins que troba una persona amb qui pot mantenir una conversa interessant i rica: Grómov. I amb aquesta coneixença començarà la seva davallada... perquè serà jutjat per aquesta societat que ell rebutja des de la passivitat.

Entrant en matèria de tipus més estilístic, hem remarcat l’estructura basada en capítols curts i com la primera meitat de la narració és una introducció on ens va presentant els diversos personatges (els malalts del pavelló, Ragin, el seu amic), les rutines de cadascun d’ells, els espais on es mouen... sense que, en teoria, passi res. I no serà fins al capítol 9, ja a la pàgina 55 del llibre amb què hem estat treballant, quan Ragin i Grómov tenen la seva primera conversa. Amb tot, al llarg de la primera part, Txékhov no permet que ens avorrim ni ens cansem, sinó que ens agafa de la mà i amb l’execució d’un punt de vista narratiu molt proper, que s’adreça al lector i fins i tot l’interpel·la, provoca que ens interessem per tots els petits detalls d’aquesta introducció.

En definitiva El pavelló núm. 6 és, tal com s’ha apuntat a l’inici, una obra breu però de lectura rica i interessant alhora que, com s’ha dit, proporciona una tertúlia apassionant.


  • L’autor ANTON TXEKHOV
Narrador i dramaturg rus (1860-1904), era fill d’un petit comerciant de queviures que, al seu torn, era fill d’un serf de la gleva. Per influència del seu germà gran (ell era el tercer de sis germans) va començar a publicar contes i articles humorístics i satírics. El 1879 es trasllada a Moscou per ingressar a la facultat de Medicina, però la seva trajectòria literària no s’interromp. El 1881 comença a publicar els seus contes en periòdics. El 1886 publica el volum Contes de tots colors, que crida l'atenció del novel·lista Dimitri V.Grigorovič i l’encoratja a continuar.

Opta per abandonar els diversos pseudònims amb què publicava (Antosa Čekhonte, Un home sense esplín, El germà del meu germà), i la seva fama es difon ben aviat. Temptat pel teatre, escenifica contes propis i, després d'un primer intent ja ambiciós, Platonov (1880-81), va escriure el drama Ivanov (1887), estrenat amb gran èxit. Amb les seves obres cabdals (La gavina, 1896; L'Oncle Vània, 1897; Les tres germanes, 1901; L'hort dels cirerers, 1903), així com amb peces breus com L'ós, 1888; El prometatge, 1889; i d’altres, dona un tomb decisiu al teatre europeu, ajudat en part per les escenificacions de Stanislavskij i Nemirovič-Dančenko.

Publica un nou volum de contes, En el capvespre (1887), amb el qual guanya el premi Puškin de l'Acadèmia de Ciències. Coneix i s’enamora de l'escriptora Lídia Avilov, que era casada, cosa que li representarà un greu problema sentimental. El 1895 viatja a l'illa de Sakhalin per dur a terme una investigació sobre la situació dels deportats.

Anys després i amb la salut ja minada per la tuberculosi viatja per l'estranger i es dedica, filantròpicament, a la medicina i a la creació d’escoles per a infants camperols. Durant aquests anys va escriure alguns dels seus millors contes. Nomenat un dels primers membres de la secció de lletres de l'Acadèmia Russa de Ciències (1900), va renunciar al càrrec quan el tsar va vetar el nomenament de Gor'kij. El 1901 es va casar amb l'actriu Olga L. Knipper, a qui havia conegut el 1892. Va morir el 1904 a causa de la tuberculosi.


  • L’obra EL PAVELLÓ NÚM. 6
El doctor Andrei Iefímitx Ragin és el director de l’hospital mental on es troba aquest pavelló número 6 a què fa referència el títol de la novel·la. Quan va prendre possessió del seu càrrec va provar d’instaurar diversos canvis per millorar-ne l’organització i els tractaments als malalts, però a poc a poc va anar abandonant aquestes bones intencions perquè, com ell mateix es reconeix, no sap manar, ni insistir, ni prohibir, i té la sensació que enganya els pacients.

Les circumstàncies faran que un dia entri a la sala d’aquest pavelló número 6, on hi ha cinc pacients. La descripció acurada amb què Txékhov ens retrata cadascun d’aquests personatges ens dona una visió ben completa de la casuística per la qual es troben ingressats, així com el seu caràcter i psicologia. Però d’entre tots ells en destaca un: Ivan Dmítritx Grómov. L’autor recrearà a través de diverses pàgines de la novel·la la biografia de Grómov, ja que serà ell qui provocarà en el doctor Ragin l’acció revulsiva per la qual modifica, per bé o per mal, la seva actitud.

Les converses entre Grómov i Ragin al voltant de temes filosòfics com la mort, la immortalitat, el dolor, la resignació, la religió, les normes... s’aniran descabdellant en petites dosis i configuraran l’evolució mental del doctor. Però aquest es troba envoltat d’altres personatges que no sempre li seran favorables: Nikita, el guàrdia cruel amb els malalts; Serguei Serguéitx, el practicant pagat de si mateix; Semion Làzaritx, un insuls barber; Ievgueni Fiódoritx Khóbotov, jove metge que ambiciona el càrrec del doctor; i Mikhäil Averiànitx, l’únic amic de Ragin.

Amb una prosa suau, gairebé narrada a cau d’orella, Txékhov desenvolupa una història crua, donant gran valor als petits detalls descriptius (escenaris, gestos, objectes...), sobre l’ésser humà, la bogeria institucionalitzada, el poder de l’entorn... Una gran novel·la curta.

Altres dades

Sílvia Romero



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada