Club
de lectura SEGONA FERMENTACIÓ
La
mare,
de Grazia
Deledda
(traducció:
Meritxell Anton)
- Tertúlia de divendres 10 de gener de 2020
La
valoració inicial de la novel·la La
mare,
de Grazia Deledda, ha estat poc nítida perquè algunes clubaires, si
bé han considerat positivament la narració quant a estil i valor
literari, també han comentat que s’han sentit llunyanes quant a la
història que se’ns exposa. D’altres, agafant-se a aquest
aspecte, han apuntat que la relació entre els dos personatges
principals, Maria Maddalena i Paulo, mare i fill, és una relació
que d’una o altra manera també podem trobar en els nostres dies.
D’altres han comentat que un dels grans valors d’aquesta novel·la
curta es troba quan considerem l’època en què es va escriure i
publicar, i en aquest sentit s’ha elogiat la modernitat de la seva
autora, Grazia Deledda, i la valentia que va mostrar en tractar uns
temes tan delicats i complexos. Però el que sí podem dir amb
absoluta seguretat és que ens ha proporcionat una interessant i rica
tertúlia. Prova d’això són les referències que han aparegut
sobre altres obres, com seria el cas de Solitud
de Víctor Català o Gabriela,
clau i canyella: crònica d'una ciutat de l'interior
de Jorge Amado.
Hem
parlat dels personatges, tant dels principals (mare i fill) com dels
secundaris. I entre aquests darrers hi serien els que intervenen
directament en l’evolució de la història, com per exemple Agnese,
i també els que ens serveixen per acabar de matisar l’ambient
rural i supersticiós (en ocasions amb cert fanatisme religiós) o bé
ens serveixen per pinzellar amb més precisió el caràcter i
psicologia de Paulo i Maria Maddalena, perquè amb les seves accions,
posicionaments i converses ens aporten dades per comprendre els
protagonistes. I en aquest sentit el que hem acordat és que podem
parlar de novel·la psicològica perquè l’evolució dels
personatges, quan hi és, es basa en els dubtes i reflexions que van
apareixent alhora que avança la narració.
Per
descomptat, en parlar dels personatges, el focus dels nostres
comentaris s’ha dirigit a Maria Maddalena i Paulo. D’ella hem
remarcat la pobresa de la qual ha aconseguit sortir (gràcies a un
matrimoni de circumstàncies), i la dedicació total i absoluta al
fill, sobretot en quedar-se vídua. Una dedicació en la qual hem
trobat senyals d’obsessió i d’egoisme. Quant a Paulo l’hem
vist com el fill obedient que valora l’esforç de la mare i no
s’oposa a res, sinó que acata totes les decisions sense pensar-hi.
Fins que coneix una dona que fa trontollar tot aquest plantejament. I
aquesta dona, Agnese, l’hem vist en certa manera atrapada en una
societat que l’anul·la i de la qual vol fugir. Per això ens hem
plantejat si l’amor entre ella i Paulo és un amor sincer o bé una
possibilitat d’escapatòria.
Antioco,
el Rei Nicodemo, i alguns altres personatges també han ocupat part
de la nostra tertúlia, però ara voldria fer referència al que hem
comentat al voltant de la possible comparativa amb alguns elements de
la tragèdia grega. Per una banda apareix la idea de destí, ja que
Paulo és encaminat vers el sacerdoci com si no existís cap altre
futur possible, com si aquest fos, precisament, el seu destí des del
moment de néixer. Ja ordenat sacerdot és temptat i el pecat el
ronda, però també veiem com lluita per sortir-se’n i, fins i tot,
hi ha un moment en què es converteix en un heroi: quan es produeix,
a ulls de la població, el miracle de la nena que ell sana. I,
curiosament, davant tots aquests fets qui acaba patint el càstig
infligit pels déus és la mare, quan mor.
És
una novel·la curta d’àgil lectura on també trobem descripcions
de la natura i els elements que, en tot moment, van lligades a les
emocions dels personatges. I si bé la relació entre mare i fill i
la problemàtica del celibat, punt de partida per parlar-nos de la
culpa i el pecat, ens pot quedar avui en dia allunyada dels nostres
temes d’interès, cal remarcar que també ens exposa una descripció
crítica d’una societat tancada i ancorada en un sistema basat en
el fanatisme religiós i la superstició. En definitiva: una novel·la
per gaudir d’una bona tertúlia.
- L’autora GRAZIA DELEDDA
Escriptora
italiana (1871-1936), la seva obra està íntimament vinculada a les
tradicions rurals i arcaiques de la seva illa natal: Sardenya.
L’ambient de l’illa no li oferia possibilitats d’estudis, vedat
a les dones de l’època, i es va formar de manera autodidacta tot
aconseguint, als disset anys, la publicació d’alguns contes en
revistes dedicades a temes femenins. El 1900, després de casar-se,
es trasllada a Roma. En aquesta època ja havia publicat algunes
obres i començaven a aparèixer els lliuraments d’una de les seves
novel·les més notables: Elias
Portolu,
editada en format llibre el 1903.
El
fet d’allunyar-se de Sardenya li va permetre prendre distància del
regionalisme i el folklore sard, que es van convertir en l’entorn
fabulós i mític que va impregnar les seves novel·les posteriors (a
partir de 1900 va publicar gairebé cada any). Entre elles destaquen
Cendres
(1903),
L’heura
(1906), Canyes
al vent
(1913), Mariana
Sirca
(1915), o La
mare
(1920).
La
seva escriptura és de difícil catalogació. El temperament romàntic
la va dur a recrear arguments agafats de les històries orals sardes,
i aquestes, ben fusionades amb la lectura atenta de textos bíblics i
dels novel·listes europeus del seu temps, van assolir un fons moral
que supera la literatura naturalista a la qual, en principi, haurien
de pertànyer. Deledda reprodueix el món a la seva manera tot
recreant-se en un nus dramàtic gairebé sempre idèntic: l’estret
cercle de tradicions i valors religiosos com a escenari de passions
sense sortida que precipiten els personatges cap a la culpa i el
conseqüent càstig.
L’èxit
de Cendres
(adaptació cinematogràfica interpretada per Eleonora Duse) li va
aportar fama i notorietat, i el fet de ser guardonada amb el Nobel de
Literatura (1926) la va consagrar com a escriptora de projecció
mundial.
- L’obra LA MARE
Ambientada
en un recòndit poblet de l’illa de Sardenya, un paratge on els
habitants es mouen entre la civilització i la superstició, la
novel·la explora la relació entre un sacerdot i la seva mare, a qui
ell adora. La narració s’inicia just quan Paulo, el jove sacerdot,
s’adona que s’està enamorant d’una dona de la població, i el
conflicte que esclata entre les obligacions del celibat i l’impuls
de l’amor farà trontollar molts dels seus principis.
Aquest
sotragueig moral es dona tant en la mare, Maria Maddalena, que
intueix el que està passant, com en el fill, Paulo. I aquest és un
dels punts clau on radica la riquesa de la novel·la: l’estudi
psicològic de tots dos personatges.
Els
fets narrats tenen lloc al llarg d’un parell de dies, tot just, i
en aquest desenvolupament, on el tema religiós pren rellevància, el
que captarà l’atenció lectora és el conflicte mental a què es
veuen abocats els personatges: el resultat de l’enfrontament entre
la natura humana i les lleis creades pels homes. Unes lleis que, en
determinades circumstàncies, hom no pot entendre.
A
l’entorn de Maria Maddalena i Paulo trobarem altres personatges
interessants, com podria ser el caçador solitari que defuig el
tracte amb els homes, el guarda rural i el seu fidel gos, el devot i
convençut sagristà... tots ells sempre amb un comportament que
oscil·la entre la fe i la superstició. Però sobretot trobarem
Agnese, la dona cridada a canviar, com si fóssim davant d’una
tragèdia clàssica, típicament grega, la vida de la mare i el
sacerdot.
El
pecat, el sentiment de culpa, els remordiments... totes aquestes
emocions o actituds ens guiaran al llarg de la lectura de La
mare
amb un estil amè i, alhora, profund.
Altres
dades
- Grazia Deledda a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Grazia_Deledda
- Grazia Deledda a Enciclopedia delle Donne (italià): http://www.enciclopediadelledonne.it/biografie/grazia-deledda/
Sílvia
Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada