Club de lectura CELLER DE LLETRES
Pedres blanques
de Rosa Maria Prat i Balaguer
- Tertúlia de divendres 14 de febrer de 2020
Ja a priori la trobada del mes de febrer del
Celler de lletres era ben especial perquè ens reuníem per comentar
Pedres blanques,
de Rosa Maria Prat, i resulta que l’autora viu a la nostra població
i durant anys ha format part, precisament, d’aquest club de
lectura. Ha estat un plaer retrobar-nos al voltant de la seva primera
novel·la publicada, i una grata experiència escoltar les respostes
que anava donant a les diferents clubaires.
 |
| Foto del sopar dels clubs posterior a la tertúlia |
Abans d’iniciar la tertúlia, però, la Rosa
Maria Prat ens ha ofert la visualització d’un powerpoint que van
preparar Anna Maria Ruiz Mestre i Marta Pérez Sierra quan es va
celebrar la presentació del llibre a Vilafranca del Penedès. I
aquest vídeo de tot just vuit minuts ens ha anat de primera per
ubicar-nos en els espais i el marc temporal a què fa referència la
novel·la.
A partir d’aquest moment i tot aprofitant
l’assistència de l’autora del llibre a comentar, les clubaires
han anat intervenint per aportar la seva sensació lectora i fer
diversos comentaris o preguntes.
Un dels primers temes que ha aparegut a la
conversa ha estat la utilització d’un lèxic acurat i precís que
en tot moment s’adapta als passatges exposats, així com la ingent
tasca de documentació que, hem pressuposat, va dur a terme Rosa
Maria Prat per bastir i redactar aquesta història. En aquest sentit
ens ha comentat que el procés d’escriptura de Pedres
blanques ha durat quatre anys i que el
seu referent, salvant les distàncies, era el de la novel·la El
nom de la rosa. És a dir, que l’autora
es va proposar exposar una història al voltant d’un monestir en
època medieval, però en el seu cas un monestir femení. D’aquí
ve la tria de Petras Albas (Pedralbes).
Lligant amb aquesta darrera idea, un altre dels
temes que s’han comentat ha estat el del paper de la dona. Tant la
importància que atorga als personatges femenins (la majoria), com el
tractament del rol que ocupaven en aquella època. A alguna clubaire
li ha sobtat el personatge de l’abadessa quant al fet de provenir
d’una família benestant i ingressar com a religiosa en quedar-se
vídua i després d’haver tingut una filla. A d’altres clubaires
els ha cridat més l’atenció algunes de les monges i la tasca que
havien de desenvolupar dins l’engranatge del monestir, i d’entre
totes elles, monges o novícies, la més rellevant és la germana
Clara, que s’encarrega de les herbes i remeis. De fet quan trobem
algun passatge on intervé ella a les clubaires els ha semblat sentir
les flaires, poder olorar les diferents aromes, i aquesta
sensibilitat descriptiva pot traslladar-se també als fragments o
passatges on l’autora ens parla del paisatge, de la vinya, del
mercat...
Un altre aspecte que s’ha plantejat ha estat el
de les cròniques de Joanot de Cervelló. Se li ha preguntat a
l’autora el motiu pel qual ha utilitzat aquest recurs en concret.
Rosa Maria Prat ens ha comentat que ha tingut en compte les quatre
grans Cròniques: Jaume I, Bernat Desclot, Ramon
Muntaner i Pere el Cerimoniós; i que en el seu moment va
considerar que era una manera de rendir homenatge a aquestes obres
cabdals de la historiografia catalana, alhora que li permetia exposar
una part de la narració, la referent a la vida i pensaments d’aquest
personatge, Joanot de Cervelló, en una primera persona que ens
l’apropava de forma ostensible.
Són molts altres els temes que han sorgit al
llarg de la tertúlia, des de la sensualitat inherent a tota l’obra
(cosa que ha sorprès en tenir lloc l’acció dins d’un monestir),
fins a la història d’amor entre Olzet i Joanot; tot passant per la
manca de sentiment de culpa en alguns passatges íntims, o la mostra
correcte del pensament medieval de les monges (sense interferències
que ens allunyin de l’època en què té lloc la narració), o fins
i tot el referent que va fer servir l’autora, Rosa Maria Prat, per
recrear la vida ficcionada de l’abadessa: Hildegarda de Bingen.
Per tot plegat la tertúlia ha fluït àgil i amb
amenitat, tot conversant sobre els diversos temes que havien suscitat
interès per part de les lectores i trobant la resposta, comentari o
matisació per part de Rosa Maria Prat. Una d’aquelles tertúlies
que queda agradablement enregistrada en la memòria col·lectiva.
- Unes paraules de l’autora: Rosa Maria Prat
El passat divendres, dia 14 de febrer, vaig ser
convidada, com autora, a participar en el Club de lectura Celler de
lletres de Sant Sadurní d’Anoia, per comentar la novel·la Pedres
blanques per part de la conductora del
club, i escriptora Sílvia Romero i Olea.
Comentar la novel·la a la Biblioteca Ramon Bosch
de Noya, a la meva Vila, a casa, va ser tot un repte perquè les
persones clubaires et coneixen pels vincles familiars, com a persona,
com a veïna, per la teva trajectòria professional, o per la teva
participació i el teu compromís amb la Vila. He de dir que no era
una trobada literària fàcil per part meva.
Per una part hi havia la satisfacció personal de
retrobar-me amb les persones membres del Club de lectura al qual vaig
pertànyer com a lectora durant sis anys, perquè els vincles que
vàrem establir comentant opinions sobre les lectures comunes són
forts i els moments compartits en sopars, anades al teatre i/o les
trobades de clubs de lectura de la comarca cada fi de curs són
inoblidables.
Per altra banda hi havia el cuquet de
l’expectativa de veure què diran de la novel·la històrica Pedres
blanques. El Club de lectura Celler de
lletres té una trajectòria molt llarga i el nivell de participació
crítica és molt alta. Em va agradar molt escoltar les diferents
opinions i poder respondre a les preguntes que em van fer durant els
noranta minuts de la tertúlia. Em va sorprendre escoltar que a
tothom li havia agradat la lectura, que se li havia fet fàcil i
agradable. L’opinió en relació al conflicte històric, la trama,
el personatge principal de l’abadessa Sobirana Olzet, així com
dels personatges secundaris, l’estructura de les Cròniques de
Joanot de Cervelló... etc. Em vaig sentir molt ben acollida i vaig
estar molt contenta. És un privilegi poder compartir aquests moments
amb les persones lectores.
Gràcies, Sílvia Romero, per incloure la lectura
de Pedres blanques
en la programació del Club de lectura Celler de lletres i per
convidar-me a escoltar i a participar en la tertúlia literària
sobre la novel·la.
Rosa
Maria Prat i Balaguer (Terrassa, 1950) resideix des de fa anys a la
població penedesenca de Sant Sadurní d’Anoia. És doctora en
Ciències de l’Educació i llicenciada en Pedagogia per la
Universitat de Barcelona. Actualment està jubilada, però fins al
moment de retirar-se s’ha dedicat professionalment al món de
l’educació, tot exercint de mestra i ocupant el càrrec de
directora d’educació primària.
El
seu interès per la literatura i l’escriptura creativa l’ha
acompanyada sempre. En aquest sentit cal destacar que ha estat membre
del Consell de Cent Lectors del Premi de Narrativa El Lector de
l’Odissea, de Vilafranca del Penedès, i fins i tot va formar part
del jurat final en l’edició de 2015. També ha estat membre del
Club de Lectura Celler de Lletres de la Biblioteca Municipal de Sant
Sadurní d’Anoia gairebé des dels seus orígens, i el mateix 2015
va formar part del jurat del Primer Premi de Novel·la curta Celler
de lletres, convocat per aquesta biblioteca i amb el patrocini de
l’Ajuntament.
Tal
com ha comentat en l’entrevista publicada al Diari
de Terrassa, Rosa Maria Prat intenta
recuperar, a través de la narrativa de ficció, la memòria
històrica, i així donar veu a les dones. En el cas d’aquesta
novel·la l’autora “volia escriure sobre l’oblit, el silenci i
la invisibilitat de les dones a l’època medieval.”
Pedres
blanques és la seva primera novel·la
publicada i va resultar Finalista del Premi Autor Revelació de
l’Ateneu Barcelonès (2016).
- L’obra
Pedres
blanques ubica la seva acció al segle
XIV. En aquesta època el Papa Benet XII va voler reformar els ordes
religiosos i va promulgar les anomenades Constitucions. En base a
aquestes ordenacions les monges clarisses perdien molts dels seus
privilegis, i s’hi van oposar. En aquells moments al capdavant del
monestir de Petras Albas hi estava Sobirana Olzet, personatge real i
alhora un dels personatges protagonistes de l’obra. La novel·la
recrea la confrontació entre les monges clarisses d’aquest
monestir amb Benet XII d’Avinyó, i alhora ens permet entrar i
conèixer la vida i organització del monestir des de dins.
Aquesta
seria, a grans trets, la temàtica que ens mostra la història de
Pedres blanques,
però cal remarcar el protagonisme que l’autora atorga als
personatges femenins, un plantejament que pretén exposar quin era el
paper de la dona en aquesta època.
Aquest
punt de vista no es concreta, tot just, en l’esmentada abadessa
Sobirana Olzet, una dona amb cultura, amb estudis, perquè provenia
d’una família benestant i es va acollir a la vida religiosa en
quedar vídua, sinó que es construeix de forma força transversal.
Així, al costat a l’abadessa podríem assenyalar la figura de la
reina Elisenda de Montcada, que és qui en el seu moment, en crear-se
el monestir de Petras Albas, concedeix els privilegis que després,
amb les ordenacions del Papa Benet XII, portaran tant d’enrenou. I
encara anant més enllà d’aquests estaments privilegiats per
classe social o pel càrrec que ocupaven, tenim les dones del mercat,
pageses que sobreviuen -o malviuen- sempre obeint ordres; i també
totes les monges del monestir, des de les que ocupen algun petit
càrrec fins a les que tot just han trobat, entre aquelles quatre
parets, un lloc on viure.
Pedres
blanques és una novel·la històrica
que ens mostra les vicissituds del monestir de Petras Albas i on
també hi podem trobar una bella història d’amor: la d’un amor
de joventut amagat per les circumstàncies i el pas del temps.
Altres dades
- Pedres blanques a Editorial Gregal (recull de premsa): http://terracel.cat/gregal/fitxa_producte.asp?id_prod=206
- Ressenya a Esgarrinxades utòpiques (vídeo): https://youtu.be/Bud6cLV5Jeg
- Ressenya a Cafís de lletres (àudio): https://app.box.com/s/hk5rcklrlb222wa85is657mozf6rj0ep
Sílvia
Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada