20 de febrer 2020

Tertúlia literària del club Segona Fermentació


Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ 
El sol dels Scorta, de Laurent Gaudé
(traducció: Anna Casassas)

SOPAR DELS CLUBS DE LECTURA DESPRES DE LA TERTÚLIA

  • Tertúlia de divendres 14 de febrer de 2020
Poc abans de l’estiu vaig demanar al Club de lectura Celler de lletres, també d’aquesta biblioteca, que votessin quina havia estat la lectura/tertúlia celebrada al llarg del curs i de la qual conservaven un millor record. L’obra seleccionada va ser El sol dels Scorta, de Laurent Gaudé, i per aquest motiu la vaig programar per a l’altre club de la biblioteca, el Segona fermentació.

Val a dir, i abans de començar a fer cinc cèntims sobre la nostra trobada, que la tria ha estat encertada perquè la valoració que se n’ha fet ha estat plenament positiva.

La lectura de la novel·la ha atrapat a les clubaires des de la primera pàgina, i un dels aspectes que ha cridat més l’atenció i en el qual ens hem entretingut a bastament ha estat la descripció i recreació dels personatges, que se’ns fan propers perquè els entenem, perquè els sentim bategar, perquè se’ns mostren en tot moment coherents. Els hem anat comentant i hem valorat algunes de les diverses situacions a què s’enfronten al llarg de la narració, però per resumir breument aquest aspecte de la tertúlia potser caldria remarcar que els personatges més potents són, precisament, els tres germans Scorta (Domenico, Giuseppe i Carmela), i també Raffaele, un noi del poble que es convertirà en germà seu per l’afecte i fidelitat que es tenen, a pesar de no mantenir llaços de sang. I encara caldria afegir que, d’aquests quatre personatges, el que pren rellevància i va teixint la història és el de Carmela.

De fet és aquest personatge de la Carmela qui ofereix al lector un joc narratiu que també hem comentat al llarg de la sessió del club. Perquè l’autor insereix, entremig dels capítols on ens mostra les vivències d’aquesta saga, la veu en primera persona de la Carmela mentre manté una conversa amb don Salvatore, el capellà del poble. Una conversa, per l’altra banda, que de vegades matisa aspectes ja apareguts en la narració i de vegades serveix d’enllaç cap a noves matèries.

També cal dir que els fragments d’aquesta veu en primera persona, que en el llibre apareixen en cursiva, si bé en general han estat valorats positivament, també és cert que a l’inici de la lectura de la novel·la han causat certa desorientació. Un desconcert, però, molt incipient.

A més d’aquestes temàtiques també s’ha destacat la descripció acurada i bella del paisatge. Un paisatge que és dur i sec; agrest, potser; però que sobretot es fusiona amb els personatges, amb la vida d’ells. Un paisatge on hi predomina el sol i l’eternitat.

Hi ha altres aspectes que han anat sorgint al llarg de la tertúlia. En seria un exemple l’ús, a més del doble punt de vista narratiu esmentat abans, de certes dosis de realisme màgic d’estil mediterrani, mostrant situacions dramàtiques però tractades amb un bri d’humor. També l’evolució de l’església (i de retruc de la moral imperant en la societat –no oblidem que es tracta d’una societat closa en un poble menut) en base als diversos capellans que es fan càrrec de l’església al llarg dels anys que transcorren: don Giorgio, don Carlo, don Salvatore i don Lino. O per citar un altre dels molts temes comentats durant la sessió del club, tenim els passatges “especials”; és a dir, aquells capítols que prenen una rellevància significativa per damunt d’altres, i el màxim exponent seria l’apartat titulat “El banquet”.

En definitiva ens ha semblat que El sol dels Scorta és una novel·la que ens parla de la vida i la mort, o de les diferents etapes de la vida. Però sobretot ens planteja la idea de pertinença al grup, d’identitat col·lectiva, tant fent referència al poble i a la terra, com sobretot fent referència a la família i l’amor entre els germans. Una novel·la de lectura recomanable que, a més, ofereix una bona tertúlia de club de lectura.

  • L’autor 
LAURENT GAUDÉ

Neix el 1972 a París, ciutat on també cursa Lletres Modernes i Estudis Teatrals. El 1997 li publiquen la seva primera peça, Onysos le furieux, obra que serà representada l’any 2000 al Teatre nacional d’Strasburg. A partir d’aquí se succeeixen tot un seguit d’anys dedicats a l’escriptura teatral amb posada en escena de la majoria de les seves obres.

Però paral·lelament a aquest treball Laurent Gaudé també es llença i s’endinsa en la novel·lística. L’any 2001, quan tot just acaba de complir els vint-i-nou, li publiquen la primera novel·la: Cris. El 2002 obté el Premi Goncourt dels Liceus –atorgat per estudiants d’ensenyament secundari i preuniversitari de França- amb La mort del rei Tsongor, novel·la que també va ser guanyadora del Premi de les Llibreries el 2003. Però és el 2004, amb la novel·la que avui tractarem al Club de lectura, El sol dels Scorta, quan aconsegueix ser el guanyador del Premi Goncourt, un dels més importants de França. L’èxit de la novel·la, a més, fa que sigui traduïda a 34 idiomes.

Narrador i dramaturg, també té un àlbum per a infants i altres obres de diferents gèneres. Cal dir, en aquest sentit, que assaja totes aquestes formes pel pur plaer d’explorar l’ampli territori de l’imaginari i de l’escriptura.

Per citar novel·les seves, a banda de les anteriorment esmentades, tindríem: La porta dels inferns, Ouragan, Eldorado, Una nit a Moçambic (volum que inclou quatre novel·les curtes), entre d’altres.

  • L’obra

EL SOL DELS SCORTA

Agafem un fragment de les moltes crítiques positives que s’han escrit sobre aquesta novel·la. Per exemple, se’ns diu al Magazine Littéraire: “Una família fora de la llei però amb l’autèntica noblesa que dona el sentit de la justícia i de la dignitat.”

Efectivament, El sol dels Scorta fa un recorregut per la genealogia d’aquesta família, situant la història des de finals del segle XIX fins als nostres dies. Els orígens es remunten a un malfactor que viola una dona i la deixa embarassada. D’aquest greuge neix Rocco Scorta, un personatge gairebé més temut que el mateix pare i que s’enriqueix amb dubtoses maniobres comercials, fins que tot d’una abandona la família (dona i quatre fills), tot deixant-los en l’absoluta misèria. Seran aquests joves descendents els qui prendran el protagonisme a partir d’aquest moment, i acompanyant-los en el seu dia a dia comprovarem com lluiten per sortir de l’atzucac en què els ha deixat el temut Rocco, el pare.

Però també tenim el sol, aquest sol que apareix en el títol de la novel·la. La calor, la xafogor, la sensació de sequedat és una constant al llarg de les seves pàgines, i no només serveix per descriure la població imaginària on té lloc la història, Montepuccio (al sud d’Itàlia), sinó que també serveix per mostrar-nos l’estancament d’aquest poble ancorat en un temps que sembla no passar, per a ells.

És una narració amena i àgil (malgrat la gran quantitat de personatges que hi apareixen), amb certs tocs de realisme màgic que ens podrien fer pensar en alguns referents llatinoamericans i amb un estil força poètic (realçat quan la veu narradora és la de Carmela). Però sobretot és una narració sobre la vida i la mort, el sol i la llum, la terra i el mar... una Mediterrània que se’ns fa molt propera i estimada.

Altres dades

Sílvia Romero


a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)