17 de març 2020

Tertulia virtual sobre "Vés i aposta un sentinella"



Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ
Vés i aposta un sentinella, de Harper Lee
(traducció: Anna Llisterri)
  • Tertúlia de divendres 13 de març de 2020
La trobada del Segona fermentació d’aquest mes de març ha estat ben diferent a les nostres tertúlies del club de lectura perquè, a causa del tancament de la biblioteca per evitar l’expansió del COVID-19, ens hem trobat de manera virtual a través de whatsapp. Ha estat mitjançant aquesta eina que hem pogut celebrar la nostra tertúlia i, si bé crec que totes opinem que hauria estat millor una trobada presencial, també és cert que la xerrada per escrit o amb missatges de veu ha estat interessant i hem pogut debatre diversos aspectes de l’obra que teníem programada.



A l’inici de la connexió hem fet una primera ronda de valoracions, tal com fem habitualment a les sessions del club, per temptejar com havia anat la lectura. Val a dir que una curta majoria ha considerat que el principi de la novel·la es fa feixuc i costa entrar en la història que s’hi narra, però dins d’aquest grup també és cert que, en la seva majoria, a mesura que han anat avançant s’han sentit més atrets i interessats.


A partir d’aquí hem parlat dels principals personatges de Vés i aposta un sentinella. Està clar que la protagonista és Jean Louise “Scout” Finch, un personatge, per l’altra banda, que ha motivat certa controvèrsia perquè algunes clubaires l’han considerat una persona individualista, d’altres una rebel inadaptada, i d’altres un exponent de les dones lluitadores de mitjans del segle vint. Al voltant d’ella trobem, sobretot, el pare, l’oncle, i l’aspirant a promès. En el cas de l’oncle Jack el personatge ha estat valorat amb interès i l’hem considerat una mica el confident i, alhora, la persona que de tant en tant asserena i equilibra Scout. Henry, l'amic d’infantesa, se’ns presenta com un contrapunt de la protagonista perquè en algunes ocasions és gràcies a ell que sabem com pensa la noia, com era abans, com ha anat canviant. I el pare, Atticus, es converteix en el mite que Scout ha de fer caure per poder evolucionar. En aquest sentit s’ha comentat que aquesta idolatria per la figura paterna, l’home perfecte i just, si bé normalment cau durant l’adolescència, en el cas de Jean Louise té lloc més tard, quan ella marxa a estudiar fora.

Lligat amb aquesta darrera observació val a dir que també hem comentat, precisament, el canvi que ella observa en tornar a la seva població natal, Maycomb, per passar-hi uns dies. El que hem considerat és que en realitat aquest suposat canvi no existeix. Tot el contrari: malauradament tot continua igual. Però és la protagonista, Jean Louise, qui contempla els seus escenaris habituals, les seves persones estimades, amb uns altres ulls; perquè és ella qui ha canviat durant el temps passat fora de Maycomb.

De la novel·la hem remarcat la possible divisió en dues grans parts. En la primera té lloc l’arribada i el retrobament de Jean Louise amb els escenaris del passat, i és aquest un apartat emotiu i amb alguns tocs d’humor. La segona part és on s’aprofundeix de forma més precisa en la problemàtica racial, els abusos, les lleis que encara fan distincions, i d’aquesta s’ha valorat molt positivament les discussions que manté Jean Louise amb l’oncle, l’amic, i el pare. Són converses per llegir i rellegir. Tot i que també s’ha comentat que, per a ella, prevalen els sentiments (sentir-se estimada) per damunt de les argumentacions.

Per anar tancant, un parell més de qüestions d’entre els molts aspectes que s’han comentat. El final de la novel·la ha decebut una mica. No tant des d’un plantejament literari sinó quant al tancament de la història. Hi ha qui ha considerat que no queda ben closa i hi ha qui s’ha sentit defraudat per la claudicació d’Scout.

I a l’hora d’intentar concretar el tema de la novel·la tot indicant la idea principal que, suposadament, ens vol transmetre l’autora, les aportacions han estat força variades (a pesar de mantenir un nexe comú): la defensa de les llibertats i dels drets de les persones en un món en canvis; el procés d’obertura i canvi de mentalitat d’aquesta època; on acaba un i on comença el col·lectiu –perquè de nou en les nostres tertúlies ha aparegut la idea de la necessitat de pertinença a un grup i què està disposat hom a fer i negar per aconseguir-ho; o bé el que experimentes quan t’adones que els classistes i racistes són els teus.

Em deixo molts altres aspectes d’aquesta tertúlia celebrada mitjançant whatsapp, però en resum aquesta sessió ha estat, com sempre, ben rica i interessant. Gràcies a totes per fer-la possible.

  • L’autora
HARPER LEE
Escriptora estatunidenca (1926-2016), era descendent del general sudista Robert E. Lee i filla d’un senador de l'Estat d'Alabama (de 1926 a 1938). Va iniciar estudis de Dret però no els va acabar, i el 1949 va instal·lar-se a Nova York per forjar-se una carrera literària. Des de 1956 va ser ajudant de Truman Capote en els treballs de documentació per a l’obra cabdal d’aquest escriptor A sang freda (1966).

El 1960 va publicar Matar un rossinyol, novel·la de gran ressò internacional que va obtenir el premi Pulitzer l’any següent de la publicació i de la qual Robert Mulligan va rodar l’adaptació cinematogràfica, també molt famosa. El llibre va ser molt ben acollit, sobretot, per la denúncia dels prejudicis racials.

Des de llavors Harper Lee va viure una vida anònima i retreta, malgrat que el 2007 se li va atorgar la Medalla Presidencial de la Llibertat en reconeixement a la seva contribució a la literatura, i el 2010 se li va atorgar la Medalla Nacional de les Arts.

El 2015, a pesar d’haver declarat sempre que no publicaria cap més llibre, es va anunciar la propera publicació de la seva segona novel·la, Vés i aposta un sentinella, llibre que comentarem en el nostre Club de lectura. En realitat, però, aquesta va ser escrita a mitjans dels anys 50, abans del conegut Matar un rossinyol, i el canvi que els lectors van trobar en el personatge de l’advocat Atticus Finch va causar una considerable controvèrsia.

Harper Lee va morir el 2016 a la residència d’Alabama on va viure els darrers anys.

  • L’obra

Matar un rossinyol és una gran novel·la que també disposa de la seva magnífica versió cinematogràfica. Són moltes les persones que han arribat a la lectura del llibre després d’haver vist la pel·lícula, i els resulta impossible imaginar un rostre diferent per al personatge de ficció d’Atticus Finch que no sigui el de l’actor Gregory Peck. Per aquest motiu l’anunci de l’edició d’un nou títol per part de Harper Lee, quan havia assegurat que mai més no tornaria a publicar cap altra novel·la, sumat al fet que els personatges serien els mateixos que els lectors ja coneixíem de la seva primera obra, perquè es tractava d’una continuació anys després dels esdeveniments narrats a Matar un rossinyol, va aixecar una gran expectativa literària. Expectativa que va passar a convertir-se en gran controvèrsia.

A Vés i aposta un sentinella ens trobem amb una jove de vint-i-sis anys, Jean Louise Finch, més coneguda com a Scout, que viatja des de Nova York, on viu, cap a la seva població natal, Maycomb, a l’estat d’Alabama, per passar uns dies amb la família. No és pas la primera vegada que es trasllada a Maycomb des que va marxar, però tot d’una comença a adonar-se de tot un seguit d’aspectes que han canviat o estan canviant. Durant aquesta estada Scout descobrirà una faceta del caràcter del pare que fins ara li desconeixia. I una situació similar es produirà amb Hank, l’amic d’infantesa.

Per situar-nos ens els fets cal tenir en compte que l’acció té lloc a finals de la dècada dels cinquanta del segle passat, per la qual cosa ja fa anys que s’ha creat la NAACP (Associació Nacional per al Progrés de les Persones de Color), associació fundada el 1905 per un grup de trenta-dos afroamericans que pretenien fer front als desafiaments que sofria aquesta minoria als Estats Units.

En definitiva la novel·la ens mostra el dia a dia de Maycomb durant els anys de la depressió econòmica i de la encara existent segregació racial, alhora que també podem veure les lluites pels drets civils als Estats Units.

Altres dades

Sílvia Romero


Cap comentari:

Publica un comentari