Club de lectura
SEGONA FERMENTACIÓ
Vés i aposta
un sentinella,
de Harper
Lee
(traducció:
Anna Llisterri)
- Tertúlia de divendres 13 de març de 2020
La trobada del
Segona fermentació d’aquest mes de març ha estat ben diferent a
les nostres tertúlies del club de lectura perquè, a causa del
tancament de la biblioteca per evitar l’expansió del COVID-19, ens
hem trobat de manera virtual a través de whatsapp. Ha estat
mitjançant aquesta eina que hem pogut celebrar la nostra tertúlia
i, si bé crec que totes opinem que hauria estat millor una trobada
presencial, també és cert que la xerrada per escrit o amb missatges
de veu ha estat interessant i hem pogut debatre diversos aspectes de
l’obra que teníem programada.
A l’inici de la
connexió hem fet una primera ronda de valoracions, tal com fem
habitualment a les sessions del club, per temptejar com havia anat la
lectura. Val a dir que una curta majoria ha considerat que el
principi de la novel·la es fa feixuc i costa entrar en la història
que s’hi narra, però dins d’aquest grup també és cert que, en
la seva majoria, a mesura que han anat avançant s’han sentit més
atrets i interessats.
A partir d’aquí
hem parlat dels principals personatges de Vés
i aposta un sentinella.
Està clar que la protagonista és Jean Louise “Scout” Finch, un
personatge, per l’altra banda, que ha motivat certa controvèrsia
perquè algunes clubaires l’han considerat una persona
individualista, d’altres una rebel inadaptada, i d’altres un
exponent de les dones lluitadores de mitjans del segle vint. Al
voltant d’ella trobem, sobretot, el pare, l’oncle, i l’aspirant
a promès. En el cas de l’oncle Jack el personatge ha estat valorat
amb interès i l’hem considerat una mica el confident i, alhora, la
persona que de tant en tant asserena i equilibra Scout. Henry, l'amic
d’infantesa, se’ns presenta com un contrapunt de la protagonista
perquè en algunes ocasions és gràcies a ell que sabem com pensa la
noia, com era abans, com ha anat canviant. I el pare, Atticus, es
converteix en el mite que Scout ha de fer caure per poder
evolucionar. En aquest sentit s’ha comentat que aquesta idolatria
per la figura paterna, l’home perfecte i just, si bé normalment
cau durant l’adolescència, en el cas de Jean Louise té lloc més
tard, quan ella marxa a estudiar fora.
Lligat amb aquesta
darrera observació val a dir que també hem comentat, precisament,
el canvi que ella observa en tornar a la seva població natal,
Maycomb, per passar-hi uns dies. El que hem considerat és que en
realitat aquest suposat canvi no existeix. Tot el contrari:
malauradament tot continua igual. Però és la protagonista, Jean
Louise, qui contempla els seus escenaris habituals, les seves
persones estimades, amb uns altres ulls; perquè és ella qui ha
canviat durant el temps passat fora de Maycomb.
De la novel·la hem
remarcat la possible divisió en dues grans parts. En la primera té
lloc l’arribada i el retrobament de Jean Louise amb els escenaris
del passat, i és aquest un apartat emotiu i amb alguns tocs d’humor.
La segona part és on s’aprofundeix de forma més precisa en la
problemàtica racial, els abusos, les lleis que encara fan
distincions, i d’aquesta s’ha valorat molt positivament les
discussions que manté Jean Louise amb l’oncle, l’amic, i el
pare. Són converses per llegir i rellegir. Tot i que també s’ha
comentat que, per a ella, prevalen els sentiments (sentir-se
estimada) per damunt de les argumentacions.
Per anar tancant, un
parell més de qüestions d’entre els molts aspectes que s’han
comentat. El final de la novel·la ha decebut una mica. No tant des
d’un plantejament literari sinó quant al tancament de la història.
Hi ha qui ha considerat que no queda ben closa i hi ha qui s’ha
sentit defraudat per la claudicació d’Scout.
I a l’hora
d’intentar concretar el tema de la novel·la tot indicant la idea
principal que, suposadament, ens vol transmetre l’autora, les
aportacions han estat força variades (a pesar de mantenir un nexe
comú): la defensa de les llibertats i dels drets de les persones en
un món en canvis; el procés d’obertura i canvi de mentalitat
d’aquesta època; on acaba un i on comença el col·lectiu –perquè
de nou en les nostres tertúlies ha aparegut la idea de la necessitat
de pertinença a un grup i què està disposat hom a fer i negar per
aconseguir-ho; o bé el que experimentes quan t’adones que els
classistes i racistes són els teus.
Em deixo molts
altres aspectes d’aquesta tertúlia celebrada mitjançant whatsapp,
però en resum aquesta sessió ha estat, com sempre, ben rica i
interessant. Gràcies a totes per fer-la possible.
- L’autora
 |
| HARPER LEE |
Escriptora
estatunidenca (1926-2016), era descendent del general sudista Robert
E. Lee i filla d’un senador de l'Estat d'Alabama (de 1926 a 1938).
Va iniciar estudis de Dret però no els va acabar, i el 1949 va
instal·lar-se a Nova York per forjar-se una carrera literària. Des
de 1956 va ser ajudant de Truman Capote en els treballs de
documentació per a l’obra cabdal d’aquest escriptor A
sang freda
(1966).
El 1960 va publicar
Matar
un rossinyol,
novel·la de gran ressò internacional que va obtenir el premi
Pulitzer l’any següent de la publicació i de la qual Robert
Mulligan va rodar l’adaptació cinematogràfica, també molt
famosa. El llibre va ser molt ben acollit, sobretot, per la denúncia
dels prejudicis racials.
Des de llavors
Harper Lee va viure una vida anònima i retreta, malgrat que el 2007
se li va atorgar la Medalla Presidencial de la Llibertat en
reconeixement a la seva contribució a la literatura, i el 2010 se li
va atorgar la Medalla Nacional de les Arts.
El 2015, a pesar
d’haver declarat sempre que no publicaria cap més llibre, es va
anunciar la propera publicació de la seva segona novel·la, Vés
i aposta un sentinella,
llibre que comentarem en el nostre Club de lectura. En realitat,
però, aquesta va ser escrita a mitjans dels anys 50, abans del
conegut Matar
un rossinyol,
i el canvi que els lectors van trobar en el personatge de l’advocat
Atticus Finch va causar una considerable controvèrsia.
Harper Lee va morir
el 2016 a la residència d’Alabama on va viure els darrers anys.
- L’obra
Matar un
rossinyol
és una gran novel·la que també disposa de la seva magnífica
versió cinematogràfica. Són moltes les persones que han arribat a
la lectura del llibre després d’haver vist la pel·lícula, i els
resulta impossible imaginar un rostre diferent per al personatge de
ficció d’Atticus Finch que no sigui el de l’actor Gregory Peck.
Per aquest motiu l’anunci de l’edició d’un nou títol per part
de Harper Lee, quan havia assegurat que mai més no tornaria a
publicar cap altra novel·la, sumat al fet que els personatges serien
els mateixos que els lectors ja coneixíem de la seva primera obra,
perquè es tractava d’una continuació anys després dels
esdeveniments narrats a Matar
un rossinyol,
va aixecar una gran expectativa literària. Expectativa que va passar
a convertir-se en gran controvèrsia.
A Vés
i aposta un sentinella
ens trobem amb una jove de vint-i-sis anys, Jean Louise Finch, més
coneguda com a Scout, que viatja des de Nova York, on viu, cap a la
seva població natal, Maycomb, a l’estat d’Alabama, per passar
uns dies amb la família. No és pas la primera vegada que es
trasllada a Maycomb des que va marxar, però tot d’una comença a
adonar-se de tot un seguit d’aspectes que han canviat o estan
canviant. Durant aquesta estada Scout descobrirà una faceta del
caràcter del pare que fins ara li desconeixia. I una situació
similar es produirà amb Hank, l’amic d’infantesa.
Per situar-nos ens
els fets cal tenir en compte que l’acció té lloc a finals de la
dècada dels cinquanta del segle passat, per la qual cosa ja fa anys
que s’ha creat la NAACP (Associació
Nacional per al Progrés de les Persones de Color),
associació fundada el 1905 per un grup de trenta-dos afroamericans
que pretenien fer front als desafiaments que sofria aquesta minoria
als Estats Units.
En definitiva la
novel·la ens mostra el dia a dia de Maycomb durant els anys de la
depressió econòmica i de la encara existent segregació racial,
alhora que també podem veure les lluites pels drets civils als
Estats Units.
Altres dades
- Harper Lee a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Harper_Lee
- Vés i aposta un sentinella al Naciódigital: https://www.naciodigital.cat/noticia/91324/resurreccio/harper/lee/desmunta/mite/matar/rossinyol
- Vés i aposta un sentinella a El País (en castellà): https://elpais.com/cultura/2015/07/22/babelia/1437572182_226063.html
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada