Club de lectura CELLER DE LLETRES
Tres homes en una barca (per no parlar del
gos) de Jerome
K. Jerome
(traducció: Josep
Marco)
- Tertúlia de divendres 13 de març de 2020
A causa del tancament de la biblioteca com a
mesura per evitar l’expansió del Covid-19, el Club de lectura
Celler de lletres s’ha celebrat de manera virtual i la nostra
trobada s’ha convertit en una xerrada conduïda i pautada
mitjançant el nostre grup de Whatsapp. Ha estat una nova experiència
i una forma diferent de fer tertúlia al voltant d’una lectura,
però si bé és cert que preferim les trobades presencials, també
és cert que aquesta sessió virtual ha resultat tan interessant i
enriquidora com sempre.
En un inici hem temptejat una primera impressió
lectora tot efectuant l’habitual ronda de valoracions. En aquest
sentit val a dir que la majoria de clubaires han manifestat que Tres
homes en un barca (per no parlar del gos)
de Jerome K. Jerome els ha fet somriure i fins i tot riure. Algunes
han afegit que, amb tot, aquesta sensació s’ha produït sobretot
al començament, però que a mesura que anaven avançant en la
lectura aquesta perdia interès. I d’altres han estat més
categòriques quant al seu refús: el llibre se’ls ha fet pesat i
l’han valorat com un viatge a l’absurd que no els aportava res.
Des d’un bon inici sabíem, perquè així ho
vaig comentar en la trobada del mes de febrer, que la programació
d’aquest títol era un risc per la dificultat que comporta que el
gènere d’humor atrapi de manera transversal els lectors. I la
prova és aquest primer tempteig efectuat en la xerrada per whatsapp.
Més enllà d’aquest aspecte hem comentat, una
mica per damunt, els quatre personatges importants de la novel·la.
Quatre, perquè el gos també n’és un. Però en aquest punt, tant
les qui havien gaudit amb la lectura com les qui no s’havien sentit
atretes per ella, els han qualificat com els típics anglesos de
classe mitjana del segle XIX, que es creuen estar per damunt dels
altres. Fins i tot podria dir-se que l’empatia lectora més sincera
era cap al gos. I s’ha remarcat que els pensaments de la veu
narradora ens mostren la manca de solidaritat de la gent.
Quant al rol de la dona dins aquesta novel·la,
tot i que no hi ha cap personatge femení que acabi agafant un paper
rellevant, totes hem coincidit a considerar cert tractament
masclista, fins al punt que les dones estan per servir els homes.
Però alhora també hem intentat pal·liar aquesta sensació tot
tenint en compte l’època en què va ser escrit el llibre.
Hem comentat, també, les entradetes que trobem a
l’inici de cada capítol. En alguns casos les han valorat com a
originals, encertades, i agradaven en especial perquè els preparava
per llençar-se a la lectura del contingut del capítol pròpiament
dit, alhora que els han recordat els cartellets que apareixien en les
pel·lícules mudes de Charlot. Però també ha hagut qui les ha
considerat sobreres i ha optat per no llegir-les perquè no li
avancessin informació.
La història que s’hi narra és, han considerat
les clubaires, una història irrisòria i banal, però una història
que queda supeditada a la finalitat cercada en usar l’humor. En
aquest sentit el que sí s’ha considerat de manera generalitzada ha
estat l’encert de la crítica mitjançant la qual ens denuncia
diversos comportaments d’una societat ancorada en el passat i
regida per unes normes classistes. Cosa que ens ha dut a comentar el
gran tema que comporta tota tertúlia al voltant d’aquesta
novel·la: per una banda el poder de l’humor per treballar de
manera més incisiva la crítica, i per l’altra banda la
possibilitat que la novel·la no només mostri un seguit de facècies,
sinó que també pretengui crear una paròdia dels viatges pels rius,
tant en voga en el segle XIX.
Quant a les descripcions, detallades i en ocasions
extenses, també han estat focus de diversitat d’opinions. Perquè
de la mateixa manera que algunes clubaires n’han gaudit perquè els
permetia, gairebé, navegar al costat dels personatges perquè podien
visualitzar els espais, també ha hagut altres lectores a qui se’ls
han fet feixugues, denses en extrem.
Després d’anar comentant tots aquests aspectes
exposats fins ara i d’altres que han anat sorgint, hem intentat
concretar i delimitar el que cadascuna de nosaltres considerava que
era la idea principal que ens transmetia aquesta novel·la, i també
aquí les opinions s’han diversificat força. Des de la crítica a
una societat egoista que només sap mirar-se el melic, fins a les
dificultats de convivència -sense morir en l’intent- en un espai
reduït, passant per la idea de la ridiculesa de centrar-nos en el
jo.
En resum, un llibre controvertit que ofereix una
tertúlia activa i animada. I per l’altra banda una manera diferent
de celebrar les nostres sessions del Club de lectura, tot i que
preferim les trobades presencials.
- L’autor
 |
| JEROME K. JEROME |
Escriptor
anglès (1859-1927) va quedar orfe de pares el 1872 i es va veure
obligat a abandonar els estudis per mantenir-se. Influenciat per la
passió de la seva germana gran pel teatre, el 1877 fa la seva
incursió com a actor i després de tres anys viatjant amb la
companyia, sense èxit, abandona i intenta guanyar-se la vida com a
periodista, mestre d’escola, empaquetador, empleat d’un bufet
d’advocats... Fins que el 1885 obté algun petit reconeixement amb
un llibre d’humor, On the Stage –and
Off, que li obrirà les portes a noves
publicacions. Així, el 1886, publica una col·lecció d’assaigs
humorístics: Idle Thoughts of an Idle
Fellow.
El
1888 es casa amb Georgina Elisabeth Henrietta Stanley Marris
(coneguda com Ettie), just nou dies després que ella s’hagi
divorciat del seu primer marit, i passen la lluna de mel al Tàmesis,
un fet significatiu perquè marcarà la seva futura producció
literària i serà l’origen de l’obra més important: Tres
homes en una barca. L’estil literari
d’aquesta novel·la va influenciar molts humoristes d’Anglaterra
i va permetre, a Jerome K. Jerome, dedicar tot el temps a
l’escriptura, però ja mai no va aconseguir el mateix èxit.
El
1898, durant una estada a Alemanya, agafa idees per a l’escriptura
de Three Men on the Bummel,
una seqüela de l’anterior. Però malgrat introduir els mateixos
personatges la novel·la no obtindria la mateixa repercussió.
El
1902 publica Paul Kelver,
novel·la considerada autobiogràfica, i el 1908 Passing
of the Third Floor Back, on apareix un
Jerome K. Jerome més ombrívol, cosa que el públic no va acceptar.
Va
col·laborar com a conductor d’ambulàncies per a l’Exèrcit
Francès durant la I Guerra Mundial, i això, juntament amb la mort
de la seva fillastra Elsie, va acabar d’aigualir el seu habitual
entusiasme. El 1926 publica la seva autobiografia, My
Life and Times, i poc després el poble
de Walsall li atorga el títol de Freeman of the Borough. Mor el 1927
a causa d’una hemorràgia cerebral.
- L’obra
Escrita
el 1888 i inspirada en les seves vivències durant el viatge de lluna
de mel pel Tàmesis, aquesta novel·la esdevindrà el màxim referent
de l’obra de J. K. Jerome. Segons diversos articles apareguts al
voltant de Tres homes en una barca
el personatge de la seva dona va ser substituït pels seus amics de
tota la vida: George Wingrave (George) i Carl Hentschel (Harris).
Aquest petit canvi li va permetre crear situacions còmiques i poc
sentimentals, però molt relacionades i ben lligades amb la història
de tota la regió del Tàmesis.
La
popularitat aconseguida amb aquesta edició fins i tot va provocar
que el nombre de registres de vaixells d’aquest riu augmentés i es
convertís en un atractiu turístic. Només comptant els primers vint
anys després de la publicació l’obra va ser adaptada a cinema,
televisió, ràdio, teatre i musicals.
La
novel·la s’inicia quan tres homes decideixen fer un passeig en
barca pel riu Tàmesis amb la companyia d’un gos. La finalitat
d’aquest viatge és guarir-se d’unes malalties incurables. Però
al llarg del seu periple s’esdevenen un seguit de situacions
absurdes, forassenyades, anecdòtiques, facècies del dia a dia... I
tot plegat amb una clara crítica a la societat britànica de
l’època, acomodada en els seus arrelats costums.
La
forma com J. K. Jerome desenvolupa la narració, el seu estil, és el
que pren força i protagonisme, perquè ens ho presenta de manera
divertida i desenfadada, amb fluïdesa i grans dosis de fi humor,
agut i enginyós. Un llibre dels que hom pot catalogar sense cap
dubte en el gènere humorístic.
Altres dades
- Jerome K. Jerome a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jerome_K._Jerome
- Obres de Jerome K. Jerome a la Xarxa de Biblioteques: http://aladi.diba.cat/search~S171*cat?/ajerome+k+jerom/ajerome+k+jerom/-3%2C0%2C0%2CB/exact&FF=ajerome+jerome+k+++++1859+++++1927&1%2C56%2C/indexsort=-
- Tres homes en una barca a Blogs: https://totesunamentida.wordpress.com/2015/10/14/tres-homes-en-una-barca-per-no-parlar-del-gos-de-jerome-k-jerome/
Sílvia
Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada