Club de lectura CELLER DE LLETRES
Joana E.
de Maria-Antònia Oliver
- Tertúlia de divendres 17 d’abril de 2020
El confinament en què ens trobem immersos des de
mitjans de març a causa del covid-19 ens ha dut a celebrar la nostra
trobada de club de lectura, de nou, a través de les xarxes. I així
ho hem fet des del Celler de lletres tot comentant la novel·la de
Maria-Antònia Oliver Joana E.
Les primeres intervencions ja ens han mostrat la
valoració positiva d’aquesta lectura per part de les clubaires,
que han destacat, entre d’altres aspectes, l’agilitat narrativa
perfectament combinada amb el pou de reflexions, emocions i valors
humans que ens transmet. Una consideració que queda lligada amb el
to intimista, tan ben aconseguit gràcies al punt de vista narratiu
emprat per l’autora, aquesta primera persona que des del present
–el present de la història de ficció- ens evoca tota una vida.
En aquest sentit un dels temes que hem comentat ha
estat l’arquitectura de la novel·la, aquesta estructura basada en
un seguit de capítols que s’inicien, com he indicat més amunt,
narrant uns fets del present a mesura que van passant, i a partir
dels quals el capítol es capgira com un mitjó i passa a relatar la
història que conforma el gruix argumental de la novel·la. Una
estructura que ha estat aplaudida perquè es fa interessant i encara
ens apropa més vers els esdeveniments.
Potser la qüestió en la qual ens hem entretingut
més a l’hora d’aportar i discutir les diverses valoracions de
les clubaires ha estat al voltant de la recreació dels personatges.
En general tots han resultat interessants i coherents, però els que
han ocupat més minuts de la nostra trobada han estat la Joana
–comprensible en tant que es tracta de la protagonista-, i a
continuació la dida, la tieta Carme, i Madona Bel. També hem parlat
del doctor Lligorra, del Miquel, i fins i tot hem esmentat en
Bernadet. Però els personatges femenins apuntats són els que han
captat més la nostra necessitat de conversa.
Al voltant de la Joana el debat ha estat sobre
aquest caràcter seu un tant fluctuant, però no per això menys
creïble. Per una banda l’hem considerada una dona valenta, però
per l’altra banda hem pensat que en ocasions no reacciona davant
les vicissituds a què hauria d’enfrontar-se. Per un costat veiem
el pensament feminista que li va intentar inculcar la mare quan ella
encara era menuda, però per l’altre ben sovint la veiem deixant-se
dur i giravoltar com un penell. Unes dualitats constants que
l’acompanyen al llarg de bona part de la seva vida i que ens
mostren, palesament, la solitud que l’engavanya. Un tema, aquest de
la soledat, que podem fer extensible quasi a la totalitat dels
personatges, per un o altre motiu.
Les altres tres dones que he esmentat abans es
relacionen entre elles creant diversos nexes. La dida i la tia Carme,
si les definim amb certa senzillesa, simbolitzarien el bé i el mal
respectivament. La primera es mou sempre per amor sense esperar res a
canvi, i la segona es mou per interessos propis. De la mateixa manera
que podem establir també certa connexió entre, de nou, la dida, i
Madona Bel. En aquest cas totes dues ofereixen el seu afecte a la
Joana, però la dida, com s’ha esmentat fa un moment, ho fa
desinteressadament, mentre que Madona Bel, a pesar de la sinceritat
del sentiment, també es mou d’aquesta manera perquè és una dona
que sap molt bé quin és el seu lloc. I és que un comentari que ha
sorgit al llarg de la intensa tertúlia ha estat la idea que la
novel·la planteja diferents formes d’amor.
Altres comentaris que s’han fet definien la
novel·la com la història d’una venjança, o com un interessant
retrat de la societat burgesa i tancada, i fins i tot s’ha apuntat
que el joc que planteja no seria possible avui en dia a causa dels
canvi legals ocorreguts des de l’època en què està ubicada Joana
E.
Sigui com sigui l’obra de Maria-Antònia Oliver
ha resultat ser una lectura intensa que les clubaires han llegit amb
delit. Ben recomanable per a un club de lectura.
- L’autora
 |
| Maria Antònia Oliver |
Escriptora
catalana (Manacor, 1946), se sent atreta per la literatura ja des de
ben petita: primer com a lectora i incipient poeta i més tard com a
escriptora. La primera novel·la, Cròniques
d'un mig estiu, apareix quan tot just
té 23 anys, i ja en aquells moments un escriptor tan reconegut com
Llorenç Villalonga afirmava que es tractava d’una autora
joveníssima que arribaria molt lluny. Efectivament, des d'aquell
octubre de 1970 i dins el món de la literatura en català,
Maria-Antònia Oliver s'ha fet un nom de prestigi i, a través de les
traduccions d'algunes de les seves obres, l'autora ha arribat a un
gran nombre de lectors tant d'Europa com dels Estats Units.
Casada
amb l'escriptor Jaume Fuster va pertànyer, com ell, a la que ha
estat anomenada "Generació literària dels setanta", una
generació caracteritzada per les seves inquietuds rupturistes, amb
una nova mirada tant des del punt de vista social com cultural. Una
generació, en fi, que es va proposar tenir un paper rellevant i
capdavanter en la literatura catalana del moment.
En
la seva producció hi trobem novel·la, conte, teatre, guió i
reportatge, i diverses de les seves obres han estat traduïdes a
l'anglès, francès, italià, espanyol, alemany, portuguès... Per
esmentar-ne algunes, a banda de la que tractarem en aquesta tertúlia,
tenim les novel·les: El vaixell d’Iràs
i no Tornaràs, Crineres
de foc, Estudi
en lila, Antípodes,
Amor de cans,
Tallats de lluna...
Per
l’altra banda també s’ha dedicat a la traducció, i gràcies a
aquesta tasca disposem de títols traduïts al català d’autors com
Virginia Woolf, Jules Verne, Mark Twain, Robert Louis Stevenson o
Herman Melville.
El
2007 va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de
Catalunya, i el 2016 amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en
reconeixement a la seva trajectòria.
- L’obra
A
l’inici del llibre trobem una nota de l’autora: “Aquesta és
una història real. Vaig conèixer na Joana a Barcelona, l’any
1979. Era una dona de 69 anys, extraordinària, molt guapa, molt
grassa, molt vital. Em va explicar la seva història i jo li vaig dir
que en volia fer una novel·la. Ella es va posar a riure i em va dir:
«Però si és un melodrama! No s’ho creurà ningú.»”
Aquest
és el punt de partida de Joana E.,
la novel·la que va guanyar el Premi Prudenci Bertrana l’any 1991 i
que va introduir tot un seguit d’elements nous, de forma puntual,
en la narrativa de la seva autora: el to melodramàtic, la
introspecció, l’intimisme, i el fet de novel·lar una biografia.
És l’homenatge a aquest personatge femení, la Joana E., però
també un homenatge a tres escriptores que van influir en Maria
Antònia Oliver: Charlotte Brontë, Virginia Woolf i Víctor Català.
Al
llarg de la novel·la coneixerem la Joana. Passarem per la seva
infantesa, l’adolescència, la joventut, la maduresa, i al costat
de la seva evolució veurem passar també tots els canvis històrics
i socials del període que tracta. Veurem com la Joana, en
convertir-se en òrfena de pare i mare, quedarà a mans d’una tia,
i com a partir d’aquest moment esdevindrà un titella al servei
dels interessos de la família, que voldran controlar tots els béns
heretats.
La
novel·la fa un passeig per la societat mallorquina de l’època i
ens aboca pinzellades al voltant del moviment feminista. Escrita en
primera persona, manté de forma contínua un ritme narratiu ben
dinàmic que ens fa avançar amb complicitat cap a un final que,
malgrat aquesta sigui una expressió usada a bastament, no pot deixar
de sorprendre al lector.
Altres dades
- Maria-Antònia Oliver a l’AELC: https://www.escriptors.cat/autors/oliverma/portic
- Maria-Antònia Oliver a la revista Retrats: https://www.escriptors.cat/sites/default/files/2019-02/Retrat11.pdf
- Maria-Antònia Oliver, Premi d’Honor (notícia i discurs): https://www.omnium.cat/ca/omnium-lliura-el-48e-premi-dhonor-a-lescriptora-i-traductora-mallorquina-maria-antonia-oliver/
- Conversa amb Maria-Antònia Oliver (youtube): https://youtu.be/vy6mI0tdbfU
Sílvia
Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada