26 d’abril 2020

Club de lectura Celler de Lletres, trobada virtual del mes d'abril


Club de lectura CELLER DE LLETRES
Joana E. de Maria-Antònia Oliver

  • Tertúlia de divendres 17 d’abril de 2020
El confinament en què ens trobem immersos des de mitjans de març a causa del covid-19 ens ha dut a celebrar la nostra trobada de club de lectura, de nou, a través de les xarxes. I així ho hem fet des del Celler de lletres tot comentant la novel·la de Maria-Antònia Oliver Joana E.


Les primeres intervencions ja ens han mostrat la valoració positiva d’aquesta lectura per part de les clubaires, que han destacat, entre d’altres aspectes, l’agilitat narrativa perfectament combinada amb el pou de reflexions, emocions i valors humans que ens transmet. Una consideració que queda lligada amb el to intimista, tan ben aconseguit gràcies al punt de vista narratiu emprat per l’autora, aquesta primera persona que des del present –el present de la història de ficció- ens evoca tota una vida.

En aquest sentit un dels temes que hem comentat ha estat l’arquitectura de la novel·la, aquesta estructura basada en un seguit de capítols que s’inicien, com he indicat més amunt, narrant uns fets del present a mesura que van passant, i a partir dels quals el capítol es capgira com un mitjó i passa a relatar la història que conforma el gruix argumental de la novel·la. Una estructura que ha estat aplaudida perquè es fa interessant i encara ens apropa més vers els esdeveniments.


Potser la qüestió en la qual ens hem entretingut més a l’hora d’aportar i discutir les diverses valoracions de les clubaires ha estat al voltant de la recreació dels personatges. En general tots han resultat interessants i coherents, però els que han ocupat més minuts de la nostra trobada han estat la Joana –comprensible en tant que es tracta de la protagonista-, i a continuació la dida, la tieta Carme, i Madona Bel. També hem parlat del doctor Lligorra, del Miquel, i fins i tot hem esmentat en Bernadet. Però els personatges femenins apuntats són els que han captat més la nostra necessitat de conversa.

Al voltant de la Joana el debat ha estat sobre aquest caràcter seu un tant fluctuant, però no per això menys creïble. Per una banda l’hem considerada una dona valenta, però per l’altra banda hem pensat que en ocasions no reacciona davant les vicissituds a què hauria d’enfrontar-se. Per un costat veiem el pensament feminista que li va intentar inculcar la mare quan ella encara era menuda, però per l’altre ben sovint la veiem deixant-se dur i giravoltar com un penell. Unes dualitats constants que l’acompanyen al llarg de bona part de la seva vida i que ens mostren, palesament, la solitud que l’engavanya. Un tema, aquest de la soledat, que podem fer extensible quasi a la totalitat dels personatges, per un o altre motiu.


Les altres tres dones que he esmentat abans es relacionen entre elles creant diversos nexes. La dida i la tia Carme, si les definim amb certa senzillesa, simbolitzarien el bé i el mal respectivament. La primera es mou sempre per amor sense esperar res a canvi, i la segona es mou per interessos propis. De la mateixa manera que podem establir també certa connexió entre, de nou, la dida, i Madona Bel. En aquest cas totes dues ofereixen el seu afecte a la Joana, però la dida, com s’ha esmentat fa un moment, ho fa desinteressadament, mentre que Madona Bel, a pesar de la sinceritat del sentiment, també es mou d’aquesta manera perquè és una dona que sap molt bé quin és el seu lloc. I és que un comentari que ha sorgit al llarg de la intensa tertúlia ha estat la idea que la novel·la planteja diferents formes d’amor.

Altres comentaris que s’han fet definien la novel·la com la història d’una venjança, o com un interessant retrat de la societat burgesa i tancada, i fins i tot s’ha apuntat que el joc que planteja no seria possible avui en dia a causa dels canvi legals ocorreguts des de l’època en què està ubicada Joana E.

Sigui com sigui l’obra de Maria-Antònia Oliver ha resultat ser una lectura intensa que les clubaires han llegit amb delit. Ben recomanable per a un club de lectura.

  • L’autora
Maria Antònia Oliver
Escriptora catalana (Manacor, 1946), se sent atreta per la literatura ja des de ben petita: primer com a lectora i incipient poeta i més tard com a escriptora. La primera novel·la, Cròniques d'un mig estiu, apareix quan tot just té 23 anys, i ja en aquells moments un escriptor tan reconegut com Llorenç Villalonga afirmava que es tractava d’una autora joveníssima que arribaria molt lluny. Efectivament, des d'aquell octubre de 1970 i dins el món de la literatura en català, Maria-Antònia Oliver s'ha fet un nom de prestigi i, a través de les traduccions d'algunes de les seves obres, l'autora ha arribat a un gran nombre de lectors tant d'Europa com dels Estats Units.

Casada amb l'escriptor Jaume Fuster va pertànyer, com ell, a la que ha estat anomenada "Generació literària dels setanta", una generació caracteritzada per les seves inquietuds rupturistes, amb una nova mirada tant des del punt de vista social com cultural. Una generació, en fi, que es va proposar tenir un paper rellevant i capdavanter en la literatura catalana del moment.

En la seva producció hi trobem novel·la, conte, teatre, guió i reportatge, i diverses de les seves obres han estat traduïdes a l'anglès, francès, italià, espanyol, alemany, portuguès... Per esmentar-ne algunes, a banda de la que tractarem en aquesta tertúlia, tenim les novel·les: El vaixell d’Iràs i no Tornaràs, Crineres de foc, Estudi en lila, Antípodes, Amor de cans, Tallats de lluna...

Per l’altra banda també s’ha dedicat a la traducció, i gràcies a aquesta tasca disposem de títols traduïts al català d’autors com Virginia Woolf, Jules Verne, Mark Twain, Robert Louis Stevenson o Herman Melville.

El 2007 va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i el 2016 amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en reconeixement a la seva trajectòria.

  • L’obra

A l’inici del llibre trobem una nota de l’autora: “Aquesta és una història real. Vaig conèixer na Joana a Barcelona, l’any 1979. Era una dona de 69 anys, extraordinària, molt guapa, molt grassa, molt vital. Em va explicar la seva història i jo li vaig dir que en volia fer una novel·la. Ella es va posar a riure i em va dir: «Però si és un melodrama! No s’ho creurà ningú.»”

Aquest és el punt de partida de Joana E., la novel·la que va guanyar el Premi Prudenci Bertrana l’any 1991 i que va introduir tot un seguit d’elements nous, de forma puntual, en la narrativa de la seva autora: el to melodramàtic, la introspecció, l’intimisme, i el fet de novel·lar una biografia. És l’homenatge a aquest personatge femení, la Joana E., però també un homenatge a tres escriptores que van influir en Maria Antònia Oliver: Charlotte Brontë, Virginia Woolf i Víctor Català.

Al llarg de la novel·la coneixerem la Joana. Passarem per la seva infantesa, l’adolescència, la joventut, la maduresa, i al costat de la seva evolució veurem passar també tots els canvis històrics i socials del període que tracta. Veurem com la Joana, en convertir-se en òrfena de pare i mare, quedarà a mans d’una tia, i com a partir d’aquest moment esdevindrà un titella al servei dels interessos de la família, que voldran controlar tots els béns heretats.

La novel·la fa un passeig per la societat mallorquina de l’època i ens aboca pinzellades al voltant del moviment feminista. Escrita en primera persona, manté de forma contínua un ritme narratiu ben dinàmic que ens fa avançar amb complicitat cap a un final que, malgrat aquesta sigui una expressió usada a bastament, no pot deixar de sorprendre al lector.

Altres dades

Sílvia Romero




Cap comentari:

Publica un comentari