100 anys del seu naixement
El 23 d’octubre del 2020 es compliran els 100 anys del naixement d’un dels escriptors més interessants del s.XX, Gianni Rodari. A la biblioteca celebrarem l'efemèride amb alguna activitat... de cara a la tardor.
| Altre storie |
| Rodari: contes del geni de la fantasia |
| Les Aventures d'en Tonino l'invisible |
| Confundiendo historias |
Ha escrit per als infants les rimes més boniques però mai una faula. Les seves històries parlen del món real, però descrit amb una fantasia prodigiosa. Va començar a exercir-la al llac d'Orta, orfe de pare als 10 anys. Va estudiar al seminari; després va fer de mestre i de periodista. Encara que hagi publicat llibres per a adults, tothom el recorda pels textos dedicats als més petits. Potser també perquè Gianni els ha considerat sempre lectors importants, ni més ni menys que els seus pares.
Un dels autors italians més traduïts i valorats Neix a Omegna (a la regió del Piemont italià), fill d'un forner. Té dos germans. Quan el pare mor, la família es trasllada a Gavirate, a prop de Varese (a la regió de la Llombardia). La mare l'inscriu en un seminari catòlic però canvia de rumb quasi immediatament i estudia magisteri.
Gianni és un xicot esquerp però aplicadíssim, brillant en els estudis, despert. Es matricula a la Universitat Catòlica de Milà per a estudiar idiomes però no arriba a llicenciar-se. Prefereix ensenyar, sovint en escoles de província. La guerra li deixa profundes cicatrius. Perd als seus amics més estimats i el seu germà Cesare acaba en un camp de concentració alemany.
Rodari ja ha madurat la seva elecció. De catòlic militant passa al marxisme. S'afilia al PCI (Partit Comunista Italià) el 1944 i participa en La Resistència. Després de la guerra comença la seva carrera periodística, en primer lloc a "L'Ordine Nuovo", que dirigeix durant un breu període; després a "l'Unità", com a redactor en cap, director de les pàgines culturals i més tard com a corresponsal. Mentrestant, escriu. Escriu sobretot per als nens. Funda "il Pioniere". Barreja de forma magistral diversió i pedagogia. Parla als nens, però també als mestres i als pares. El 1954 es casa amb Maria Teresa Ferretti. Funda "Avanguardia", el diari de la Federació Juvenil Comunista, i treballa a "Paese Sera". No obstant, la seva producció més abundant, la que mai abandonarà, és la dedicada a la infància; un fet demostrat per títols que tots els nens italians han tingut a les seves mans, com "Contes per telèfon", 1960, el "Llibre dels errors", 1964, i "Filastrocche in cielo e in terra", 1972.
El 1973 publica la seva obra més important: la "Gramàtica de la fantasia", text imprescindible per als que han de treballar amb nens, ja siguin mestres, pares o educadors. Rodari és un clàssic. L'escola italiana, però també moltes escoles en el món, adopten els seus textos. Els nens creixen amb les seves rimes, que es van convertint progressivament en cançons, dibuixos animats, àlbums, llibres... una producció vastíssima i sempre sorprenent.
El 1980, després de recuperar-se d'una operació senzilla, mor d'una parada cardíaca. Tenia cinquanta-nou anys, i totes aquelles persones que en tenen algun de menys han llegit almenys una vegada, almenys una, alguna de les seves alegres rimes.
"Ci vuole un fiore"
Per acabar us deixem un àlbum musical escrit a quatre mans per Sergio Endrigo i Gianni Rodari. Es tracta d'un àlbum que parla directament als nens però picant l'ullet a l'adult. Es tituola "Ci vuole un fiore", és a dir: fa falta una flor. És un bon exemple del tipus de textos d'aquest gran autor.
I si encara voleu saber més coses d'en Gianni Rodari i la seva obra, us aconsellem que cliqueu l'enllaç del Gènius: https://genius.diba.cat/rodari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada