Club de lectura
SEGONA FERMENTACIÓ
L’abadia de
Northanger,
de Jane
Austen
- Tertúlia de divendres 8 de maig de 2020
A la trobada
d’aquest mes de maig, de nou virtual a causa del confinament, ens
enfrontàvem a una de les novel·les de Jane Austen que de manera
habitual, i a pesar d’haver estat objecte d’adaptacions
cinematogràfiques i/o televisives, no forma part del que es
consideren les seves obres selectes. Esmento aquest detall perquè
potser el podríem relacionar amb la primera sensació lectora que ha
produït L’abadia
de Northanger
en les clubaires, ja que en una primera ronda d’opinions ens hem
trobat amb cert empat tècnic entre el grup que l’ha valorada
positivament i, pel contrari, el grup a qui no li ha interessat
aquesta lectura.
Si ens basem en
l’argument val a dir que la majoria, i sempre parlant en termes
generals, han considerat que l’inici de la novel·la avança amb
lentitud i això els allunyava del que s’hi explicava. Ens referim
a tota la presentació dels personatges amb les seves circumstàncies
i situacions, i tot plegat ambientat a la ciutat de Bath, amb els
seus balls, passejos, el balneari... I és quan comença a entrar en
escena de manera més efectiva el personatge de Henry Tilney, quan la
història pren interès. Cosa que ens situa en el moment en què la
protagonista, Catherine, viatja amb els seus amics cap a l’abadia
de Northanger per passar-hi uns dies.
Ja que esmento el
nom de Catherine, val a dir que malgrat ser la protagonista no ha
estat l’única que ha centrat el nostre debat a l’hora de tractar
els diversos personatges i la seva coherència i implicació en la
novel·la. Així, al costat de Catherine, a qui hem considerat una
jove innocent i ingènua que evoluciona al llarg de les pàgines del
llibre i a qui veurem tenir pensaments propis i criteri personal, tot
i que no ho manifestarà en veu alta potser per por a trencar amb el
suposat rol de la dona en aquella època, tenim els germans Thorpe i
els germans Tilney, sobretot.
Els Thorpe són
mesquins. Isabella se’ns mostra com una jove vanitosa, mentidera i
manipuladora; un estil de personatge que podem trobar en altres obres
de Jane Austen. Però alhora és essencial per marcar l’evolució
de Catherine, comentada més amunt. I John se’ns presenta com a
jove egocèntric que no escolta i només va a la seva. Per l’altra
banda els germans Tilney són generosos i sincers. Així és com
l’autora ens pinzella en tot moment Eleanor, i encara ho matisa més
quan es tracta de Henry, que a més pren cert aire paternalista vers
Catherine i també contribueix en la seva evolució.
Però evidentment
més enllà de la història d’amor i desamor que es va
descabdellant al llarg del llibre, el que també crida l’atenció
són els capítols dedicats, precisament, a l’abadia de Northanger.
En aquest sentit a algunes clubaires els ha semblat un llarg passatge
banal perquè la veu narradora apunta tot un seguit d’elements de
la literatura gòtica més clàssica, que al final no duen enlloc. I
a d’altres els ha complagut per la crítica i potser sobretot per
la paròdia que dibuixa l’autora vers aquest corrent literari.
En el pla formal,
l’estil d’escriptura, amb diàlegs interessants i vius, plens
d’ironia i de crítica -en aquest cas cap a la societat que abraça
la petita noblesa o classe alta-, i també les descripcions precises,
amb un detallisme exquisit, han estat alguns dels aspectes més
comentats i valorats al llarg de la tertúlia. Així com l’ús d’un
lèxic acurat i ric que embelleix la narració i del qual també
n’hem ressaltat la seva modernitat.
Per l’altra banda
la recreació dels personatges -i tornem a ells perquè en aquesta
novel·la, i en l’obra general de Jane Austen, constitueixen el pal
de paller del missatge que l’autora ens vol mostrar, més enllà de
la història que ens explica- ha estat aplaudida per tot el grup
perquè ens els ofereix amb un tractament i descripció psicològica
molt ben treballada, convertint-los en éssers propers, que se’ns
fan creïbles.
Potser, tal com s’ha
comentat al llarg de la nostra tertúlia, si comparem aquesta
novel·la primerenca de Jane Austen amb d’altres posteriors de
l’autora, considerarem que, en termes generals, és més fluixa.
Potser. Segurament cada lector tindrà la seva opinió, com ha de
ser. Però també és cert que es tracta d’una novel·la que mostra
molts dels elements que caracteritzaran la seva escriptura, amb el
plus afegit d’aquesta crítica irònica vers un corrent literari,
la narrativa gòtica, que estava en voga en aquella època.
 |
| JANE AUSTEN |
- L’autora
Novel·lista anglesa
(1775-1817), el seu pare era pastor protestant a la rectoria
d’Steventon, on vivia amb tota la família. Ella era la setena de
vuit germans i el pare es va encarregar personalment de la seva
educació. El 1801 es traslladen a Bath, però el 1805, amb la mort
del cap de família, s’instal·len a Southampton i després a
Chawton, localitat on va escriure gran part de la seva obra.
Alguns crítics han
establert dues èpoques diferenciades en la seva escriptura. A la
primera correspondrien les novel·les Orgull
i perjudici
(on ens presenta la història de cinc germanes i les seves afliccions
amoroses), Seny
i sentiment
(de nou la història de dues germanes i els seus enamoraments), i
L’abadia
de Northanger
(una paròdia de la novel·la gòtica, de moda en aquells moments).
Per altra banda dins de la segona etapa trobaríem títols com
Mansfield
Park,
Emma,
i Persuasió,
obres que continuen parlant dels embolics romàntics de les dones
protagonistes que ens presenta, però potser amb una profunditat que
no trobem, encara, en la primera etapa.
Després de la seva
mort (va morir jove, als 41 anys) van aparèixer treballs inacabats:
Els
Watson,
Fragments
d’una novel·la,
Pla
per a una novel·la
i la seva correspondència privada, que es va publicar sota el títol
de Cartes.
Del seu estil
narratiu hom ha destacat la ironia amb què descriu l’ambient de
les seves històries, que és un mirall de la societat a la qual
pertanyia: la burgesia rural del sud d’Anglaterra. Per altra banda
sempre se centra més en els personatges i el tractament psicològic
de què els dota que no pas en la possible intriga narrativa. Cal
assenyalar, també, que moltes de les seves obres han estat adaptades
al cinema.
- L’obra
Publicada
pòstumament el 1817, en realitat aquesta novel·la es va començar a
forjar molts anys abans, entre 1798-1799, i formaria part de la
primera etapa creativa de l’autora. La trama ens presenta un grup
de personatges que ja perfilen alguns dels trets característics de
la narrativa de Jane Austen, tot i que el to d’aquesta novel·la
difereix força del que trobem habitualment en aquesta autora perquè
hi ha certes dosis de paròdia al voltant de la novel·la gòtica,
tant de moda en aquella època.
Catherine Morland,
la jove protagonista, viatja a la població de Bath amb el matrimoni
Allen. Allà ocupen el temps fent vida social i assistint a diversos
balls, on farà noves amistats. Així coneixerà Isabella Thorpe, de
qui es farà amiga, i el seu germà John Thorpe, que la pretendrà.
Però també entrarà en contacte amb Eleanor Tilney, de qui també
es farà amiga, i del seu germà Henry Tilney, de qui s’enamorarà.
A partir d’aquí els embolics de relacions entre els uns i els
altres, els equívocs, les paraules no pronunciades... provocaran tot
un seguit de situacions de vegades confuses, de vegades iròniques,
però que en definitiva aniran conduint els personatges vers un final
típicament austinià.
Més enllà d’aquest
fil argumental, la novel·la presenta altres temàtiques que cal
destacar. Per una banda la relació existent entre el comportament de
la protagonista, Catherine Morland, i el dels personatges de ficció
dels llibres que ella llegeix, dels quals al final aconseguirà
separar-se’n. També aspectes com la lleialtat i l’amor, dues
manifestacions molt difícils de mostrar en una època on la dona no
podia triar lliurement i tot plegat es decidia en base a les
aparences i als diners.
Però potser el que
més destaca és el que ja s’ha comentat més amunt: la paròdia,
entre crítica i irònica, que desenvolupa Jane Austen amb aquesta
obra sobre les novel·les gòtiques, a les quals fa referència en
més d’una ocasió. Una referència que li permet anar més enllà
i defensar el paper de la literatura en l’educació i la necessitat
de separar ficció i realitat.
Altres dades
- Web Jane Austen: https://www.janeausten.org/
- Jane Austen a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jane_Austen
- Jane Austen a la Xarxa de Biblioteques: http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=austen%2C+jane&searchscope=171&submit=Cercar
- L’abadia de Northanger a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27abadia_de_Northanger
- Adaptació cinematogràfica de la novel·la (youtube): https://youtu.be/LskrwktdXcU
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari