Club de lectura
CELLER DE LLETRES
Sortir a robar cavalls de Per Petterson (traducció: Carolina Moreno)
● Tertúlia de divendres 13 de novembre de
2020
A causa de les noves restriccions implementades amb motiu de la pandèmia, la sessió del Club de lectura Celler de lletres del mes de novembre s’ha celebrat en format virtual. La lectura que teníem damunt la taula era una proposta de l’altre club de lectura per a adults de la biblioteca, ja que es tractava del títol millor puntuat pel grup Segona fermentació d’entre tots els comentats durant el curs passat: Sortir a robar cavalls de Per Petterson. I val a dir que la tria ha resultat satisfactòria perquè ja en una primera ronda d’opinions s’ha pogut constatar la valoració positiva per part de totes les clubaires del Celler de lletres.
En aquest sentit un dels primers temes que ha aparegut a la trobada ha estat el domini, per part de l’autor, d’un lèxic adequat en cada situació; un vocabulari que hem considerat assequible i alhora precís i bell, sobretot en les descripcions de la natura, l’altre gran personatge de la novel·la. Ha estat curiós quan, més entrats en la tertúlia, ens hem plantejat quin era l’element més potent de la narració, i en general les opinions han estat a favor, precisament, de la natura. Cosa que ens ha dut a remarcar un altre aspecte de la història que se’ns mostra a Sortir a robar cavalls: les emocions dels personatges apareixen sempre íntimament lligades a les diverses i diferents descripcions d’aquesta natura que, d’aquesta manera, es converteix en omnipresent. El goig de la pluja en una escena d’afecte sublim entre pare i fill quan ballen sota les seves gotes; el fred i la gelor quan el protagonista ja és adult i reflexiona sobre la vida viscuda...
Aquest fred que acabo d’esmentar ha estat, a més, motiu de comentaris, opinions i matisos. Perquè a algunes clubaires els ha sobtat el nivell d’emotivitat que amara la novel·la atenint-nos al suposat caràcter “fred” dels noruecs en concret, i dels nòrdics en general. En canvi d’altres el que han remarcat ha estat, precisament, la sensibilitat inherent a la narració. Una dualitat de recepció de lectura que hem atribuït al fet que l’afecte i l’amor són elements que ens acompanyen al llarg de tota la lectura; amb tot, nosaltres els percebem... però no els llegim. És a dir: que entre els personatges no es dona aquesta comunicació, no es mostren de manera oberta, els uns als altres, l’afecte; i en canvi nosaltres, els lectors, sí que el percebem en base a les seves accions i, quan és el cas, als pensaments del protagonista, l’únic que ens parla en primera persona i que ens permet penetrar dins d’ell.
Un altre aspecte que hem comentat i que seria, potser, una qüestió que
crea certs dubtes de credibilitat és la trobada fortuïta, a les primeres
pàgines del llibre, entre Trond, el protagonista, i Lars, el nen a qui va
conèixer quan ell també era un adolescent i que, per un seguit de
circumstàncies que després esbrinarem, en l’actualitat dona la casualitat que
és el seu veí. Diguem-ne que hem acceptat aquesta coincidència temps-espai
perquè en realitat és el punt a partir del qual esclata el devessall de records
i, per tant, es converteix en el motor de la novel·la.
Més enllà d’aquest factor, i tornant als personatges, una de les qüestions debatudes ha estat la possible analogia entre el comportament de pare i fill (el pare de Trond i ell mateix quan és més gran). Ens hem plantejat si tots dos són semblants o bé si en realitat el que succeeix és que Trond s’hi vol semblar; i a partir d’aquí també hem comentat i valorat la decisió del pare en acabar aquell estiu que Trond recorda i ens explica al llarg de la novel·la: ¿va ser, el pare, valent, o pel contrari la seva acció va ser un acte de covardia?
Altres aspectes que han anat sorgint al llarg de la tertúlia han estat l’estil narratiu de Per Petterson, tan suau, fàcil i, alhora, treballat, i que et duu de la mà per allà on vol que t’hi fixis en especial; també algunes escenes que ens han impactat en especial, com podria ser l’instant del ball sota la pluja, ja esmentat més amunt, o bé la competició que s’estableix entre el pare de Trond i un altre home –el pare de Jon- durant la tala dels arbres; o per exemple aquesta cronologia literària mitjançant la qual partim sempre del pensament del Trond adult, i contínuament, al llarg de la lectura, anem situant-nos en escenes del passat o del present sense que en cap moment aquest anar i tornar ens resulti perdedor o confús.
En definitiva Sortir a robar cavalls de Per Petterson, que va ser la novel·la
millor valorada de la programació del curs passat del grup Segona fermentació,
ha estat també una molt agradable, enriquidora i interessant lectura per al
club Celler de lletres.
● L’autor Per Petterson
Novel·lista
noruec (Oslo, 1952), abans de convertir-se en escriptor a temps complert va
treballar com a llibreter, traductor i crític. Va debutar en el món literari el
1987 amb el recull de relats Aske i
munnen, sand i skoa (Cendra a la
meva boca, sorra a les meves sabates). Després d’aquest títol publicarà tot
un seguit de novel·les que sempre han rebut bones critiques.
Entre la seva obra cal destacar Cap a Sibèria (1996), ambientada en la Segona Guerra Mundial, quan Dinamarca és ocupada per les tropes alemanyes i la protagonista d’aquesta historia veu truncada la seva vida. La novel·la va ser nominada al Premi de Literatura del Consell Nòrdic. Més tard, l’any 2000, va publicar I kjølvannet (Dins l’estela), on narra el naufragi i la pèrdua dels seus familiars, una història basada en la seva pròpia experiència i que va ser mereixedora del Brage Prize.
Però és amb la publicació de Sortir a robar cavalls (2003) quan l’escriptura de Per Petterson és reconeguda internacionalment. Aquesta novel·la, que tractarem en el nostre Club de lectura, es va traduir a nombroses llengües i va ser guardonada amb els dos premis literaris principals de Noruega: el Premi de la Crítica i el Premi dels Llibreters al Millor Llibre de l’Any.
Però els premis encara no s’havien d’aturar perquè el 2008 Per Petterson, aquest cop sí, va guanyar el Premi de Literatura del Consell Nòrdic (anteriorment només havia estat nominat) per la novel·la Maleeixo el riu del temps. Recentment ha publicat Homes en la meva situació (2020).
● L’obra
La història que
se’ns mostra en aquesta novel·la s’inicia quan el protagonista, Trond T., un
home que es troba vora la setantena, decideix marxar de la ciutat, on vivia
fins ara, per instal·lar-se en una caseta
a la riba d’un llac a l’extrem oriental del país. Sent la necessitat
d’aïllar-se, d’estar sol, i així poder viure envoltat de boscos i muntanyes i
estar atent a les veus de la natura. Però l’atzar farà que es creui amb un
altre home, un veí d’edat similar a la seva, que provocarà que Trond T.
rememori una etapa ben concreta del seu passat i, de retruc, que ens exposi el
que ha estat la seva vida.
A partir d’aquest plantejament la narració oscil·larà entre el present, amb Trond T. ja gran i vivint sol a la caseta, i el passat, on trobarem un Trond T. adolescent que viu un estiu increïble també en una caseta envoltada d’arbres, ben a prop d’un riu, i al costat del seu pare. Un estiu, per l’altra banda, que marcarà la seva vida, que significarà un abans i un després perquè, entre d’altres motius, s’assabentarà d’un secret del passat del pare.
Sortir a robar cavalls és una novel·la que ens retrata l’adolescència, la ingenuïtat, l’aprenentatge, i la relació patern-filial. Però també és una narració que pinzella els dubtes de l’home en arribar al final del camí, la valoració que hom fa de la vida viscuda, dels amors i de les pèrdues.
I al costat d’aquestes dues branques temàtiques sempre hi trobem l’altre gran personatge: la natura. Les descripcions dels escenaris i paratges diversos on té lloc la història són profusament detallades i ens desperten tots cinc sentits. Tan aviat podem veure una vasta amalgama de tonalitats com podem escoltar la remor de les branques o el brogit del riu. Però a més es tracta d’un paisatge que reflecteix el mateix tarannà dels homes i dones que l’habiten. O a l’inrevés.
Tal com se’ns indica a la contracoberta: “Un llibre que és un miracle: l’aproximació al secret d’una vida hi és narrada d’una manera desconcertant i alhora diàfana.”
Altres dades
●
Per Petterson a la
Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Per_Petterson
●
Sortir a robar cavalls,
recull de premsa a Club editor: https://clubeditor.cat/llibres/sortir-a-robar-cavalls/
●
Breu reportatge a TV3:
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/el-gran-escriptor-noruec-per-petterson-presenta-a-barcelona-sortir-a-robar-cavalls/video/5628794/
●
Títols de Per
Petterson disponibles a la Xarxa de biblioteques: http://aladi.diba.cat/search~S171*cat/?searchtype=a&searcharg=Petterson%2C+Per&searchscope=171&sortdropdown=-&SORT=AY&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=Xa%3A%28Petterson%2C+Per%29%26SORT%3DAY
●
Recepció International
Dublin Literary Award, parlament 1 (anglès): https://youtu.be/vtEETADX69A
●
Recepció International
Dublin Literary Award, parlament 2 (anglès): https://youtu.be/kmPDLWqBKf0
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada