11 de gener 2021

Tertúlia del mes de gener del Club de Lectura Segona Fermentació

 

Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ

Teoria general de l’oblit, de José Eduardo Agualusa

(traducció: Pere Comellas Casanova)

 

       Tertúlia de divendres 8 de gener de 2021

De nou una trobada per videoconferència del Club de lectura Segona fermentació. En la sessió d’aquest mes de gener hem comentat Teoria general de l’oblit, de José Eduardo Agualusa, i val a dir que la primera ronda de valoracions ha resultat positiva, en general, per part de les clubaires. Amb tot, les diferents veus dels membres d’aquest grup s’han anat escoltant i cadascuna de les components ha pogut manifestar apreciacions més concretes al voltant de la novel·la i de l’estructura amb què ens la presenta l’autor.


Una primera aportació ha incidit en un aspecte que d’altres després han corroborat: és una narració molt descriptiva de fets i esdeveniments horribles on trobem, sobretot, personatges solitaris; alguns d’aquests tenen por de ser oblidats i d’altres, pel contrari, és el que anhelen: l’oblit. 

Aquesta referència a l’oblit ens ha dut a considerar que aquest és el gran tema de la novel·la, i en base a aquesta matèria giren tots els personatges i tots els fets narrats. Aquests dos aspectes, personatges i fets, també han ocupat una part important del nostre debat. Per una banda perquè sense que hi hagi una immensa quantitat de personatges, la narració ens fa l’efecte que en té moltíssims perquè cadascun d’ells ens exposa la seva història, el seu petit relat, que s’inicia i que acaba, alhora que queda lligat amb la protagonista de Teoria general de l’oblit: Ludovica. Per l’altra banda perquè just aquesta profusió de relats ha provocat que a algunes lectores els costés entrar en la història narrada i sentissin certa confusió; i també ha provocat que una clubaire plantegés si ens trobem davant d’una novel·la o d’un conjunt de relats.

Hem reflexionat al voltant d’aquest darrer comentari, novel·la o conjunt de relats, i cadascuna de nosaltres ha anat dient la seva. I tot i que realment és ben cert que en ocasions les diverses històries exposades ens fan perdre la focalització de la trama que gira al voltant de Ludovica, també és cert que en tot moment tornem a ella.

Quant als personatges s’ha destacat la duresa de la vida de Ludovica, ja no només per la història de solitud i aïllament que se’ns exposa, sinó també per tot el que arrossega des de l’adolescència. L’altre personatge que ha causat una especial empatia ha estat el petit Sabalu, un supervivent espavilat que es fa entranyable al lector. I d’entre els diversos que van entrant i sortint al llarg de la lectura hem destacat l’anomenat Reietó, a qui hem valorat com l’emblema del personatge que sempre resisteix tots els embats.

Un altre aspecte que hem posat damunt la taula ha estat la religió i la màgia o la creença en fets sobrenaturals. En aquest sentit hem comentat les diverses ocasions en què apareixen referències sobre aquesta temàtica, però per la història que trobem a la novel·la i pel fet de tractar-se d’una cultura on religió, màgia i mites tenen una gran importància, també hem valorat que potser hi caldria incidir-hi una mica més.

Més enllà d’aquests aspectes també hem parlat dels fets històrics que veiem passar com a teló de fons: el període d’enfrontaments durant el procés de la independència d’Angola. Un teló de fons, però, que marca la vida dels personatges i que ens duu a un altre tema: el concepte d’identitat i d’individualitat.

Els fragments dels diaris de Ludovica i els poemes que escriu a les parets; la carta que duu un colom missatger i la carta que rep Ludovica cap al final de la novel·la; l’ús de la ironia i de l’humor en una obra on el que hi té més pes és la duresa dels fets; l’estil d’escriptura, que hem qualificat amb cert aire naïf o amb un plantejament de certa fredor, i que ens ha abocat a parlar d’altres obres de la literatura africana; l’estructura narrativa basada en dues veus: la de Ludo, en primera persona, directe i testimonial, i la veu omniscient en tercera persona on se’ns exposen les diferents històries dels personatges... Tots aquests aspectes que esmento i molts altres temes són els que han anat apareixent al llarg de la tertúlia i que ens pot dur a afirmar que Teoria general de l’oblit, de José Eduardo Agualusa, és una lectura molt recomanable per a clubs.

 


       L’autor

José Eduardo Agualusa (Angola, 1960) és periodista i escriptor. A l’edat de disset anys es va instal·lar a Portugal per cursar Agronomia, estudis que no va acabar, i durant aquest període va militar en diversos moviments ecologistes. Aquest interès el va dur a col·laborar com a periodista en la revista África, però ben aviat va dirigir els seus articles cap a la crònica i el reportatge, tot treballant com a free-lance en diversos mitjans de premsa.

El seu primer treball com a escriptor és el recull de contes D. Nicolau Água-Rosada e outras estórias verdadeiras e inverosímeis (1990); l’any següent publicarà el poemari Coração dos bosques; i a aquests dos títols els seguirà la novel·la curta A feira dos assombrados (1992).

Més endavant i vivint a cavall entre Lisboa i Luanda publicarà les novel·les Estación de lluvias (1996) i l’obra amb què va guanyar el Gran Premi de Literatura RTP 1997, Nació criolla: la correspondència secreta de Fadrique Mendes, una interessant i curiosa novel·la epistolar amb la qual l’autor revisita el segle XIX, concretament ubicant la història entre 1868 i 1888, una època marcada per canvis profunds que van conduir, entre d’altres fets, a la prohibició del comerç d’esclaus cap a Amèrica.

Amb posterioritat a aquesta obra, que li va obrir les portes al reconeixement del món editorial, ha publicat novel·la, narrativa breu, i teatre. Molts dels seus títols han estat traduïts a diverses llengües. En català, per exemple, podem trobar l’esmentada Nació criolla; també la novel·la que comentarem en el nostre Club de lectura, Teoria general de l’oblit (obra que va resultar finalista del Man Booker International el 2016 i guanyadora del International Dublin Literary Award el 2017), i més recentment La societat dels somiadors involuntaris. Actualment l’autor és considerat un dels escriptors africans més originals de les últimes dècades i una de les veus més importants de la literatura portuguesa.

 


       L’obra

En psicologia l’oblit és la pèrdua temporal o permanent de la capacitat de recordar, de reconèixer o d’actuar amb relació al que ha estat après. I no és gratuït que el títol d’aquesta novel·la ens parli, precisament, d’oblit, com tampoc no ho és que la seva protagonista, Ludovica, en un moment donat de la narració consideri que, si a casa seva tingués parets disponibles i un tros de carbó, podria escriure una teoria general de l’oblit.

La novel·la té els seus fonaments en l’existència real de Ludovica Fernandes, tot i que l’autor, José Eduardo Agualusa, ens deixa ben clar ja des d’un inici que només és el punt d’inspiració i que la història de ficció recreada és, justament, ficció. I cronològicament ens trobem ubicats en l’època en què Portugal, com a conseqüència de la Revolució dels Clavells, va posar fi al control de les colònies africanes. Entre elles Angola.

En les primeres pàgines coneixerem una Ludovica ja adulta que viu amb la germana, Odete, amb el cunyat, Orlando, i amb el gos Fantasma. A causa dels enfrontaments que tenen lloc a la ciutat Odete vol fugir, però Orlando considera que encara no és el moment. Un dia, però, el matrimoni assistirà a una festa i Ludovica els esperarà a casa. En va.

A partir d’aquest moment la història ens ofereix un ampli, interessant i de vegades fins i tot còmic ventall de personatges: Jeremias Carrasco, Madalena, Arnaldo Cruz (conegut com el Reietó), Bienvenue Ambrosio Fortunato (conegut com Papy Bolingô), Monte, Sabalu... i tants d’altres. Tots ells ens explicaran la seva història, i aquesta s’anirà teixint al voltant de Ludovica.

Teoria general de l’oblit és una novel·la creada en base a petits retalls. Alguns d’ells ens interpel·len, d’altres ens fan somriure, o potser també provocaran rebuig, tristor o alegria. Cada lector farà la seva tria de personatges i històries, però el conjunt és un ampli mosaic d’allò que anomenem el comportament humà.

 

Altres dades

       José Eduardo Agualusa a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Eduardo_Agualusa

       Teoria general de l’oblit a Llegir.cat: https://www.llegir.cat/2018/09/teoria-general-de-loblit-de-jose-eduardo-agualusa/

       Teoria general de l’oblit a ElNacional.cat: https://www.elnacional.cat/ca/cultura/teoria-general-oblit-jose-eduardo-agualusa_249609_102.html

       Entrevista a José Eduardo Agualusa a la revista Transas: https://www.revistatransas.com/2019/10/16/agualusa_fronteras_fluidas/

       Entrevista (vídeo) a José Eduardo Agualusa a Més324: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mes-324/entrevista-a-jose-eduardo-agualusa-escriptor-autor-de-teoria-general-de-loblit/video/5761438/

       Traduir José Eduardo Agualusa, per Pere Comellas: http://www.visat.cat/espai-traductors/cat/comentaris/91/333/-/pere-comellas-casanova.html

 

Sílvia Romero

www.silviaromeroolea.weebly.com

Cap comentari:

Publica un comentari