Club
de lectura SEGONA FERMENTACIÓ
La noia que corre, de Carrie Snyder
(traducció:
Marc Rubió)
·
Tertúlia
de divendres 11 de novembre de 2022
Un dels primers temes que
s’han posat damunt la taula a la nostra tertúlia al voltant de La noia que
corre, de Carrie Snyder, ha estat el concepte de literatura de dones.
Perquè aquesta és una obra on el protagonisme recau en les dones, on la temàtica
central enfoca una matèria com és la desigualtat social que pateixen les dones,
i el que ens hem plantejat ha estat fins a quin punt aquest assumpte és
atractiu en igual mesura per als lectors i/o per a les lectores.
Però més enllà d’aquest
primer nus de debat, i ara ja fent referència a l’apreciació general obtinguda
després d’una primera ronda d’opinions, es tracta d’una novel·la que el club de
lectura Segona fermentació ha valorat positivament tant des d’un plantejament
tècnic com pel seu contingut.
Ens ha agradat en
especial el punt d’originalitat amb què s’inicia la novel·la, quan veiem una Aganetha
Smart de 104 anys que és “segrestada” de la residència on viu. I col·loco
aquest “segrestada” entre cometes per tal de no fer espòiler, perquè cal llegir
la novel·la per comprendre les condicions en què surt d’aquest centre quan feia
anys i anys que no en sortia.
Hem coincidit a
considerar Aganetha Smart com la clara protagonista de La noia que corre.
És al voltant d’ella, de la seva vida, des de la infantesa fins a la vellesa,
que gira la narració. I en aquest sentit hem considerat que l’ús de la primera
persona és vital per entrar en el personatge. Amb tot, també ens ha semblat que
el punt de vista no acaba de prendre partit per una interiorització de la seva
psicologia, com si pretengués narrar la història des d’aquesta primera persona
que ens apropa als fets perquè els atorga veracitat, però alhora separar-se’n
per tal de col·locar la veu narradora quasi com a testimoni.
Això ens ha dut a
comentar aspectes com l’amistat que estableix amb Glad, una altra corredora; la
relació amorosa amb un altre atleta, en Johnny... però per damunt de tot ens
hem fixat en les relacions familiars.
Per una banda ens ha
semblat que dins l’organigrama familiar hi ha una clara diferenciació entre els
germans i els germanastres. Per l’altra banda i encara quant a la relació amb
els germans i germanastres, hem ressaltat el tracte tant distint que té
Aganetha amb Olivia, amb qui conviurà a la ciutat; amb Cora, amb qui discuteix contínuament;
amb George, que serà qui propiciarà els entrenaments oficials d’Aganetha i que
sempre mantindran una estreta relació i s’ajudaran l’un a l’altra; i fins i tot
amb Edith, a qui té prohibit anar a visitar. Però sobretot amb la germanastra
Fannie, el seu gran referent, a qui veiem a les primeres pàgines de la
novel·la, de qui es farà esment en més d’una ocasió al llarg de la narració, i
a qui retrobarem en el desenllaç.
I per descomptat també
els pares han estat objecte de la nostra tertúlia. I d’ells dos hem parlat
sobretot de la mare, ja que el pare, tot i que té un lligam afectuós amb
Aganetha, és més una figura absent (com s’ha indicat al llarg del nostre debat,
tots els personatges masculins apareixen prou desdibuixats). Però la mare, com
dic, és un personatge potent, ferm, ben configurat, interessant... i que marca
el caràcter i la manera de ser d’Aganetha.
Hem destacat altres
temes, com l’amistat i l’amor, les pinzellades d’homosexualitat (que queden un
tant ambigües i han estat objecte de diversos comentaris), i en general el que
hem conclòs ha estat que l’estil amb què ens presenta aquesta història Carrie
Snyder, amb aquests continus vaivens entre el present d’Aganetha i el record
del que ha estat la seva vida, es fa interessant i atractiu malgrat que en
algun moment pot costar d’ubicar els esdeveniments a primera lectura, i cal
aturar-se per crear mentalment la correlació dels fets.
Però hi ha dues grans
qüestions que també han omplert la nostra tarda de club de lectura. En primer
lloc la recuperació d’un fet històric com és la decisió presa el 1928
d’autoritzar per primer cop les dones a competir en els Jocs Olímpics
d’Amsterdam en la modalitat de 800 metres (malgrat eliminar-ho després
d’aquesta convocatòria pel suposat risc que representava per a elles -no es va
tornar a implantar fins al 1960). Aquesta dada era una informació que
desconeixíem i per tant hem aplaudit que Carrie Snyder l’utilitzi com a punt de
partida per a la seva ficció.
En segon lloc ens hem
plantejat si aquesta passió per córrer que se’ns pretén mostrar a través de la
protagonista, Aganetha Smart, es fa palesa de manera fefaent al llarg de la
novel·la. Perquè en general no hem acabat de copsar-la amb la intensitat que,
creiem, hauria de manifestar-se.
I per acabar aquest breu
resum, en el qual, per descomptat, m’he deixat moltes i moltes de les
observacions que hem compartit, cal dir que el final ens ha semblat coherent i
ben lligat.
Carrie Snyder
·
L’autora
Escriptora canadenca (Hamilton –Ontario-,
1975), va iniciar la seva carrera literària amb l’escriptura de relats curts,
molts dels quals va agrupar el 2004 en un recull titulat Hair Hat
(traducció: Barret de cabell). Va
passar una part de la seva infància vivint a Nicaragua, una experiència que es
reflecteix en la seva segona antologia de relats breus, The Juliet Stories (2012; traducció: Les històries de Julieta), obra que va ser nominada per al premi
Governor General's, un dels certàmens més importants de Canadà.
Amb tot, el veritable reconeixement de la
crítica i dels lectors li va arribar dos anys després, el 2014, amb la
publicació de la novel·la que tractarem en el nostre Club de lectura, La noia que corre. Una obra que, per
l’altra banda, va significar el seu debut en el gènere novel·lístic. La història
narrada en aquesta novel·la troba el seu referent en els Jocs Olímpics d’estiu
de 1928, el primer any en què es va permetre a les dones competir en pista i en
camp; i el seu personatge principal es basa en l’atleta Aganetha Smart, en la
novel·la la primera corredora a aconseguir una medalla d’or per a Canadà.
L’obra va ser finalista del premi National Magazine i del Rogers Writers'
Trust el 2014. Posteriorment ha publicat The Candy Conspiracy (2015),
Jammie Day! (2017), i Francie’s Got a Gun (2022).
En l’actualitat l’autora viu a
Waterloo. Des de 2019, juntament amb
grups d’art locals, coordina el taller
de contes “The X Page” per a dones immigrants i refugiades. I també és autora
del blog Obscure Canlit Mama.
·
L’obra
En cada nova celebració dels Jocs Olímpics trobem anècdotes a partir
de les quals hom pot crear històries interessants i/o curioses. L’autora de La noia que corre s’ha aturat a estudiar
la celebració d’aquests jocs el 1928, a Amsterdam, on per primera vegada en la
història les dones van poder competir en atletisme, a pesar de les objeccions
que van manifestar Coubertin –un dels fundadors dels Jocs Olímpics moderns- i
el papa Pius XI. Amb tot, la participació femenina es va limitar a cinc proves
i, a causa del cansament extrem que van patir les corredores en la cursa dels
800 metres llisos, aquesta prova va ser suspesa per a les participants
femenines fins a l’edició de 1960.
Sigui com sigui, aquest fet de la participació femenina és el punt de
partida que pren Carrie Snyder, i així és com coneixerem Aganetha Smart, la protagonista. La
veurem des que és una nena i viu a la granja familiar; la seguirem quan
d’adolescent ja s’adona que córrer és alguna cosa més que velocitat; marxarem
amb ella de la granja quan s’instal·la a la ciutat, on treballarà i entrenarà;
i encara serem al seu costat quan, ja gran, torna a la granja on va començar la
seva vida.
La novel·la ens mostra la seva passió per córrer, una activitat que va
més enllà del simple fet de l’esport; i alhora ens mostra tot l’entramat
familiar (les relacions amb els germans i germanes, el paper preponderant de la
mare, i també del pare), la seva relació d’amistat amb una altra atleta i
l’amor que viu en braços d’un altre esportista. Tot plegat apareixerà davant la
nostra mirada lectora en un vaivé ric i engrescador entre el passat i el
present, ja que la novel·la s’estructura en el moment en què Aganetha Smart és
ja una dona vella.
Córrer implica perseverança, constància, esforç, i tot plegat per
aconseguir un somni, una il·lusió, però també per ser fidel a una manera de
viure. Perquè la cursa d’Aganetha té lloc en la pista, i també en la vida. Tal
com ens indica l’editorial: “Una
històrica èpica, inspirada en unes atletes reals.”
Altres dades
·
Web oficial de Carrie Snyder: https://carriesnyder.com/
·
Carrie Snyder a la Wikipedia: https://en.wikipedia.org/wiki/Carrie_Snyder
·
Ressenya de La noia que corre (blog
Fosbury): https://fosbury.cat/fosbudiary/atletisme/la-noia-que-corre-lhomenatge-a-les-pioneres/
·
Ressenya de La noia que corre (blog
Liburu Dantza): https://blogak.donostiakultura.eus/liburu-dantza/2015/11/17/la-corredora-carrie-snyder/
·
Entrevista a Carrie Snyder: https://literarymama.com/articles/departments/2016/04/a-conversation-with-carrie-snyder
·
Obres de Carrie Snyder al Catàleg Aladí: https://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=snyder%2C+carrie&searchscope=171&submit=Cercar
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada