Després de 15 anys de la seva
publicació, la Teoría King Kong de Virginie Despentes segueix despertant polèmica i controvèrsia en els debats feministes.
El cert és que és un llibre incendiari, contundent, amb el que pots estar d’acord
en menor o major mesura, però que no et deixa indiferent i fa reflexionar sobre
diverses qüestions centrals del feminisme dels nostres dies.
El que fa l’autora és col·locar
en el centre a un altre subjecte del feminisme possible, ja no la dona blanca
de classe benestant, ni la dona heterosexual realitzada en la seva feminitat
que complau i sedueix els homes, ni la mare de família que també vol la seva
independència, ni la que desitja tenir poder i control en els espais públics,
sinó una que s’assembli més a ella mateixa i que la representi millor – a tantes
altres dones mai representades. Per això, al començament de l’assaig fa aquesta
declaració d’intencions: “Escric d’entre
les lletges, per a les lletges, les velles, les camioneres, les frígides, les
mal follades, les infollables, les histèriques, les tarades, per a totes les
excloses del gran mercat de la tia bona. I començo per aquí perquè quedi clar:
no em disculpo per res, no he vingut a queixar-me. No em canviaria per ningú.
(...) La figura de la loser de la
feminitat m’és molt més que simpàtica, m’és essencial. Exactament com la figura
del loser social, econòmic o polític. Soc més King Kong que Kate Moss, com a
dona. Soc el tipus de dona que no es casa, amb qui no es tenen fills, parlo del
meu lloc com a dona sempre excessiva, massa agressiva, massa sorollosa, massa
grassa, massa viril, em diuen.”
Aquest text amb forma de manifest
fa una cosa important, i és donar visibilitat i legitimitat a altres maneres de
ser dona al marge no només d’allò convencional i habitual, sinó sobretot al
marge de les expectatives que la societat, els homes i les pròpies dones tenen
sobre elles mateixes. És interessant com l'autora es reapropia de paraules amb clara
connotació negativa –histèrica, frígida, vella, tarada- amb què els homes
tradicionalment s’han referit a les dones per menystenir-les i rebaixar-les,
sovint quan no complauen els seus desitjos. Però és ben diferent quan un home parla
de les dones pejorativament que una dona fent servir la mateixa paraula que abans
era insult per ara descriure’s o apuntar una característica seva, ni bona ni
dolenta.
A més, l’autora parla d’algunes vivències personals relacionades amb el fet de ser dona, com ara la seva experiència en el camp del treball sexual, o bé la violació que van patir ella i
una amiga seva quan eren adolescents i del terror que van sentir, però també de
la transgressora fantasia de la violació, que configura l’imaginari eròtic d’algunes
dones que viuen el seu desig amb culpa i vergonya.
En definitiva, aquest llibre vol
demostrar que les dones poden trencar, efectivament, amb les definicions
clàssiques que els homes han fet sobre elles –i també dels personatges que han
escrit per les seves novel·les-, parlar sobre si mateixes, prendre decisions, compartir
les seves experiències diverses i ocupar aquest espai en un assaig, una
novel·la, en la vida pública i en el debat feminista, sense cap mena de
vergonya ni inseguretat.
L’autora vol el feminisme com una
lluita social no per aconseguir el poder, sinó per fer-nos més lliures. Acaba
amb un últim paràgraf: “El feminisme és
una revolució, no un reordenament de consignes de màrqueting, no una promoció
vaga de la fel·lació o de l’intercanvi de parelles, no es tracta només de
millorar els nivells salarials. El feminisme és una aventura col·lectiva, per a
les dones, per als homes, i per als altres. Una revolució que està en marxa.
Una manera de veure el món, una tria. No es tracta d’oposar els petits
avantatges de les dones als petits privilegis dels homes, sinó de fotre-ho tot
enlaire.”
Sobre l'autora
Virginie Despentes (Nancy, 1969) és una escriptora, novel·lista, directora de cinema i feminista francesa. És coneguda, sobre tot, pel seu polèmic assaig Teoria King Kong, on proposa alguns trets fonamentals de la seva visió de la teoria feminista, però també per les seves novel·les, com ara la sèrie de Vernon Subutex . A l’actualitat, viu entre París i Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada