Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ
Antiguitats de Cynthia
Ozick
Tertúlia del 10 de gener
de 2025
En la primera sessió de l’any del club de lectura ens vam
reunir per comentar quatre relats continguts en el llibre Antiguitats de Cynthia Ozick: “La nissaga dels Alkana”, “Una
sibil·la hebrea”, “Pecat” i “La costa de Nova Zelanda”. Durant la trobada vam trobar diverses
connexions entre els temes centrals dels relats.
Una de les primeres reflexions compartides va ser assenyalar
com les històries tracten sobre homes, però estan narrades per dones. Els homes
hi són presentats com a figures enquimerades en la recerca d’elements
transcendents (la glòria artística, la fama, etc.), i per aconseguir els seus
objectius fantasiosos no s’estan de fer que tot giri al voltant d’ells.
També vam parlar del to dels relats, que algunes lectores
van qualificar "d'intel·lectual” o “elevat”, com si els personatges es
moguessin en un món apartat o superior al corrent. Aquest intent de superar la
quotidianitat a través de l’extraordinari es fa especialment palès en el relat
“La costa de Nova Zelanda” per mitjà del pacte dels amics que es conjuren per
transcendir els límits de la vida ordinària.
«Abominem del
rutinari, defugim el que és pedestre. Fem que el que és natural esdevingui
antinatural [...] Quin és el nostre objectiu? Viure en el remolí de
l’extraordinari. »
Al llarg de la sessió van identificar uns quants temes
recurrents als quatre relats: personatges que viuen dobles vides,
l'abandonament, i el fet de rebel·lar-se contra les expectatives socials. En
resum , va haver-hi consens a afirmar que en els relats s'hi relaten formes de
viure contra la pressió establerta. Per exemple: a “Pecat”, un pintor es rebel·la contra la
pressió d’adaptar el seu art a les demandes del mercat; a “La nissaga dels
Alkana” un poeta es debat entre l’impuls
creatiu i la necessitat de reconeixement;
a ‘Una sibil·la hebrea’, una dona es veu atrapada entre les dues
cultures ben dispars de la seva mare i el seu pare, de manera que no acaba d’encaixar
en les expectatives socials del seu entorn.
Precisament ‘Una sibil·la hebrea’ va ser considerat majoritàriament el relat més rodó. Narra una història
ambientada en l'antiguitat grecollatina amb elements de faula. Es va destacar
especialment com aborda les friccions culturals entre civilitzacions molt
diferents, un tema que travessa bona part de l’obra de Cynthia Ozick.
L’autora
Autora
nord-americana nascuda el 1928 que ha conreat la novel·la, els relats curts i
els assajos amb un especial interès a explorar narrativament les implicacions
de la identitat jueva en la vida contemporània als Estats Units. Tot i partir
de les fonts religioses més antigues del judaisme, Ozick ha explorat territoris
nous en la seva obra.Cynthia Ozick
Ozick
va estudiar Filologia Anglesa a la Universitat de Nova York i a la Universitat
Estatal d'Ohio. La seva primera novel·la, Trust (1966), explica la
història d'una dona nord-americana que s’alça contra la seva rica família jueva
i cerca un pare perdut a Europa. L'obra té ressons de Henry James en la seva
juxtaposició d'escenaris americans i europeus. En llibres posteriors, com Bloodshed and Three Novellas (1976), Ozick va explorar
les contradiccions de la idea segons la
qual la creació artística (una activitat pagana) és en directa oposició amb els
principis del judaisme que prohibeixen la creació d'ídols. Un altre tema
important en la seva obra són les conseqüències psicològiques de l'Holocaust,
especialment a Levitation: Five Fictions (1982) i
les novel·les The Cannibal Galaxy (1983) i El Xal (1989, i publicat en català a Viena edicions).
Sovint ha explorat el misticisme tradicional jueu. El 1997 Ozick va publicar The Puttermesser Papers, una breu novel·la formada per
narracions i falsos records de l'envellida Puttermesser, que en una de les
històries dona vida a una golem femenina per salvar la ciutat de Nova York, amb
resultats catastròfics.
Les
obres posteriors d'Ozick s'allunyen del tema del sagrat i el profà. La seva
novel·la The Messiah of Stockholm (1987) és
una meditació sobre la naturalesa de l'escriptura. Heir
to the Glimmering World explica la història d'una jove contractada
com a mainadera a casa de dos acadèmics jueu-alemanys exiliats a Nova York als
anys trenta. Diction: A Quartet, una col·lecció
de quatre relats curts, es va publicar el 2008.
Ozick,
a més, ha estat molt prolífica escrivint assajos que han estat recopilats en
uns quants reculls: Art & Ardor (1983), Metaphor & Memory (1989), Fame & Folly (1996), Quarrel
& Quandary (2000) i The Din in the Head
(2006).
L’obra
Les quatre narracions de la segona meitat del llibre, publicades originàriament des de 2013 a l’actualitat, són representatives dels principals temes i obsessions recurrents d’Ozick. A La nissaga dels Alkana explora l’ambició literària, els creadors (i l’enveja com a revers fosc de l’activitat pública), també com els llegats familiars afaiçonen el present. El tema de l’enveja interessà Ozick des del començament de la seva carrera i ja el va tractar en un conte primerenc com és El rabí pagà, escrit el 1971, en què ens presenta un escriptor que s’entesta a continuar escrivint en jiddisch, “una llengua perduda, assassinada” a Nova York.
A Una sibil·la hebrea explora el xoc entre
comunitats culturals en el marc d’una faula religiosa inspirada en l’antiguitat
grecoromana i marcada per la presència i autoritat dels sacerdots. El contrast
entre valors seculars i religiosos hi acaba trasbalsant el vincles familiars
Al
relat Pecat ens presenta la relació
entre una pintora de carrer i un pintor famós amb un passat misteriós. Per
mitjà de la suposada filla del pintor, el relat explora la complicada
intermediació de l’art amb clients i benefactors. El relat també conté ressons
de temes característics de la seva narrativa com ara la relació entre art,
culpa i redempció, i les tensions entre integritat artística i supervivència.
A La costa de Nova Zelanda l’autora
desplega les tensions entre les ambicions idealitzades i la realitat per mitjà
d’un estrany pacte entre quatre amics que es conjuren per viure vides extraordinàries
i es comprometen a anar-se trobant un cop l’any en un mateix restaurant
grec.
Xavier Zambrano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada