Entrevista a Teresa Farrús i Carme Rodríguez, jurat del Premi Celler de Lletres 2024

 

De clubaire a jurat literari: Teresa Farrús i Carme Rodríguez

(per Sílvia Romero)

 

El dimecres 4 de desembre de 2024 es va lliurar el premi del “10è Concurs de Novel·la curta Celler de lletres, 2024”. La característica essencial d’aquest certamen rau en el fet que la temàtica dels originals presentats ha de girar al voltant del món vitivinícola. L’obra guanyadora d’aquesta edició ha estat Del xarel·lo al macabeu, de Júlia Gumà Martí, i l’obra es publicarà sota el segell d’Edicions Saldonar aquesta propera primavera.

 

A peu de foto: Dia del lliurament del premi.

 

Però hi ha una altra característica que converteix el Premi de Novel·la curta Celler de lletres en un certamen diferent: una part del jurat està format per integrants del Club de lectura Celler de lletres de la Biblioteca Ramon Bosch de Noya. En l’edició de 2024 aquesta tasca ha estat a càrrec de Teresa Farrús i Carme Rodríguez. I és a elles a qui entrevistarem perquè ens expliquin com han viscut aquesta experiència.

 

A peu de foto: Teresa Farrús i Carme Rodríguez

 

èTotes dues heu format part del jurat d’enguany del Premi de Novel·la curta Celler de lletres. Com us va arribar aquesta proposta?

TERESA: Em va trucar la Glòria, la directora de la biblioteca, preguntant si volia i podia ser membre del jurat.

CARME: A mi també m’ho va proposar la Glòria i li vaig dir que no hi havia problema, que si ella volia, endavant!

 

èI com valoreu que el nom del concurs sigui el mateix que el del club de lectura?

CARME: Per mi està bé, indica que el concurs ve d’aquí, del Club de lectura Celler de lletres.

TERESA: Doncs no m'he plantejat mai que es podria dir d'una altra manera, ja que així es deia quan em vaig incorporar al club de lectura. Bé, ara que m'hi fas pensar, i tenint en compte que hi ha un altre grup de club de lectura, potser s'hauria de repensar. O no.

 

èJa que parlem del club de lectura, des de quan en formeu part?

TERESA: Crec que vaig començar l'octubre de 2021. I crec que vam llegir Terra de vinyes.

 

èÉs la novel·la de l’escriptora Rosa Maria Prat que, precisament, va ser la guanyadora del “6è Premi de Novel·la curta Celler de lletres”. I en el teu cas, Carme?

CARME: La primera vegada que vaig assistir va ser el setembre de 2017, i el llibre era Novembre, de Núria Valentí.

 

èTambé una obra guanyadora del “Premi de Novel·la curta Celler de lletres”. En aquest cas, de la convocatòria de 2016. I què us va dur a inscriure-us al club de lectura?

CARME: M’hi vaig inscriure quan em vaig jubilar, per tenir alguna cosa a fer que m’interessés, i llegir sempre m’ha agradat. El que mai no m’ha fet el pes, potser, és donar explicacions del que he llegit: o m’agrada o no m’agrada. El que passa és que llavors vaig entrar a la junta de l’Esplai La Caixa, i de vegades podia assistir al club i d’altres no. Però tot era per omplir la meva vida i el meu temps amb una cosa que m’agradés.

TERESA: Sempre m'havia interessat anar al club de lectura, però per horaris no m'anava gaire bé. Fins que va arribar l'oportunitat d'assistir a l'hora del club del Celler de lletres. Sempre m'ha agradat llegir però necessitava aprofundir més en la lectura. Penso que estar en el club m'ensenya a interpretar la lectura d'una altra manera, veure altres aspectes que potser em passarien per alt, i tenir l'oportunitat de llegir llibres que segurament no hauria escollit. És un bon aprenentatge.

 

Teresa Farrús

A peu de foto: Nascuda a Sant Sadurní d’Anoia, municipi on viu, és mestra i, des de fa uns anys, jubilada. Ha estat treballant des de 1992 a l'escola Jacint Verdaguer, però abans a Manresa, Sabadell i Vilafranca. Li agrada molt viatjar, caminar i fer esport. Gaudeix llegint tot tipus de llibres i fa tres anys que és membre del Club de lectura Celler de lletres.

 

èHavíeu fet de jurat literari en alguna altra ocasió?

CARME: Una servidora no. Bé... havia fet de jurat a l’empresa on treballava, amb els clients.

TERESA: No, no n'havia fet mai.

 

èI en algun altre àmbit que no sigui el literari, Teresa? Tal com ha comentat la Carme.

TERESA: Bé, sí, de jurat dels jocs florals de l'escola. I també dels treballs escolars per Sant Jordi de la biblioteca.

 

èEls originals presentats en aquesta edició van ser sis. Com us vau organitzar la lectura de les obres?

CARME: Vaig agafar les sis obres i, sense mirar el títol de l’una ni de l’altra ni de l’altra, les vaig anar llegint. Al final vaig apuntar “m’ha agradat per això”, o “m’ha agradat per això altre”. I ja està. Va estar molt bé.

TERESA: Jo vaig començar per l'obra de la qual més em va agradar el títol. Les vaig llegir totes 6 només una vegada. Anava apuntant en un full a part i/o subratllant en el mateix escrit. Quan acabava de llegir-ne una, escrivia en un full tots els apunts recollits,  seguint la pauta que ens havien donat.

 

èI després de la lectura, teníeu clara l’obra que volíeu que guanyés?

CARME: Sí, però jo en tenia una altra... ara no recordo el títol. M’agradava més que l’obra que va resultar guanyadora.

TERESA: Doncs sé: Del xarel·lo al macabeu. Era la que més em va agradar, juntament amb una altra que ara no recordo el títol.

 

èDedueixo que hi va haver diversitat d’opinions, a la trobada del jurat. Com vau viure aquesta experiència?

TERESA: Crec que va anar prou bé i ens vam posar d'acord ben ràpid. Clar que eren poques les novel·les presentades i tot va ser molt àgil.

CARME: Em va satisfer molt. Va anar molt bé, l’experiència. Em va agradar. De veritat ho dic.

 

Carme Rodríguez

A peu de foto: Des de petita les meves joguines eren els llibres; en aquest país no era costum. Ja coneixia figures emblemàtiques com Carme Laforet, amb el seu llibre Nada, qui amb el temps s'ha posicionat com a feminista. Sense oblidar Solitud, de Víctor Català. He treballat molt i ara estic en l’etapa de jubilada, però no em jubilo de la vida, tinc interès cultural i pel meu poble, on he nascut, i per això vull participar fent possible una realitat.

 

èEl Premi de Novel·la curta Celler de lletres té com a característica que la temàtica de les obres que s’hi presenten han de girar al voltant del món vitivinícola. Com funciona aquesta temàtica en l’obra guanyadora: Del xarel·lo al macabeu, de Júlia Gumà Martí.

CARME: L’obra guanyadora tracta de la vinya i del vi. Parla de la terra, del raïm, del vi, i en un ambient familiar. Sí: família, herència... tot el que pertoca en una empresa familiar que viu del vi.

TERESA: Just és una novel·la on el tema del vi està molt ben integrat. Tracta i respecta molt bé tot el procés, des de la cura de la vinya fins arribar a la pròpia elaboració del vi. L'estimació a la vinya, al territori, al llegat familiar de les vinyes, forma una part molt important de l'obra.

 

èDesprés de la vostra col·laboració d’enguany dom a jurat, repetiríeu l’experiència si us ho proposessin de nou?

TERESA: Oi tant que si!. Em va agradar molt ser membre del jurat. Tot i que primer vaig pensar, i així li ho vaig comentar a la Glòria quan m'ho va proposar, que potser hi havia clubaires que anaven abans que jo quant a antiguitat al club de lectura. Però em va agradar i hi tornaria a participar. Clar que sí!

CARME: El mateix que ha dit la Teresa: em va agradar ser membre del jurat. No creia que m’ho proposessin a mi, perquè de vegades no tinc prou paraules per explicar-me, però quan m’ho van proposar de seguida vaig dir que val, que sí. I de fet em va agradar i tornaria a participar. I amb aquesta primera experiència ho podria fer d’una altra manera, amb més rigor.

 

(gener 2025)