Tertúlia literària sobre la novel·la "La vida sense la Sara Amat" al club de lectura Celler de Lletres

La vida sense la Sara Amat. Pep Puig, Proa, premi Sant Jordi 2015

 

Comentem una novel·la que ha generat un debat intens sobre si és adequada per a un club de lectura d’adults o no i per a un premi Sant Jordi. De fet, el debat comença en si és una novel·la juvenil o no perquè, malgrat que parli sobre l’experiència d’un nen, està escrita des d’un punt de vista adult perquè representa que el narrador explica una història que li va passar quan tenia onze anys. El cas és que per la senzillesa i pel que narra, podria ser ben bé una novel·la juvenil, cosa que no ha agradat a algunes de les membres del club. De fet, hi ha qui no l’ha acabat i hi ha qui, encara que sí que l’ha llegit tot, no li ha agradat gens. Fins i tot hi ha qui ja havia vist la pel·lícula i això l’ha desmotivat per llegir el llibre, encara que a la pel·lícula es tracta el tema des d’un punt de vista més policial.

Entrant, però, en la història, es comenta que la manera com es parla el tema de la desaparició és molt superficial i això es fa estrany. La història que està a ca la iaia i i que la iaia no s'assabenta que el protagonista té la seva amiga amagada a l’habitació és poc versemblant. Sembla que no pugui ser que la iaia no ho acabi sabent. Tampoc s’acaba de veure clara la personalitat de la noia i de la seva mare. La manera com s’escapa de casa seva i la reacció dels familiars és poc creïble perquè és massa freda.

Per altra banda, però, algunes de les lectores han trobat positiu que sigués fàcil de llegir, fàcil d’entendre, tot i que no es veu gaire clar que pugui tenir el nen allà sense dir res a algú. El que fa que continuïs llegint és que tens ganes de veure com acabava, però, alhora és un aspecte que la fa repetitiva, sembla que no acabi d’avançar i que sempre estiguis en el mateix punt. Algunes de les lectores també l’han trobat interessant per afinitat amb les criatures, sigui perquè tenen nets d’aquesta edat sigui perquè els han tingut. De fet, es considera que una part bona és quan el professor dels escolapis parla de l’adolescència. Es creu molt encertada la manera com explica què els passarà als seus alumnes que tot just ara estant entrant en aquesta etapa de la vida.

Finalment, també es valora molt positivament els diàlegs: són bons i creïbles per l’edat, la situació i com són els personatges.

 

Pep Puig Ponsa

Terrassa, 1969

En Pep Puig és llicenciat en Ciències de l’Activitat física i l’Esport (mira, com jo) i treballa com a instructor de gimnàstiques posturals (allò què dèiem, qui es pot dedicar només a escriure?). Amb La vida sense la Sara Amat va guanyar el Premi Sant Jordi de novel·la i, com ja he comentat, se’n va fer fins i tot una pel·lícula que, s’ha de dir, està molt ben feta. Us recomano veure-la (després d’haver llegit el llibre, és clar). La seva primera obra va ser L’home que torna (Empúries, 2005), però també té un llibre molt bo de contes: L’amor de la meva vida de moment (L’altra editorial, 2015). A part, ha publicat altres llibres per a adults amb l’Altra Editorial i també alguna novel·la juvenil. El que m’agrada més de la seva escriptura és la mica d’ironia fina que sempre hi deixa anar, el to és molt seu, té una manera molt particular d’explicar les històries amb la qual m’hi sento molt còmode. Crec que us agradarà i, si no, ja m’ho direu.

 

La vida sense la Sara Amat

Proa, premi Sant Jordi 2015

La Sara Amat va desaparèixer del poble d’Ullastrell una nit d’estiu mentre jugava a cuca amagar amb els amics. Qui parava en aquells moments era un nen a qui anomenaven Pep de Cal Sabater, o el Pepino, que és com li deia el seu tiet, o el Josep, que li deia la seva àvia quan s’enfadava. La desaparició de la nena, de 13 anys, commociona el poble i trastoca, especialment, la vida del Pep, que n’estava secretament, o no, enamorat. Vull dir que tothom ho sabia, que n’estava enamorat, però ell potser era el que menys ho sabia, encara que li agradava molt malgrat la seva lletjor, que no era ben bé lletja, només que tenia una cara especial, tot i que ell la trobava molt maca.

Aquest és una mica el to d’aquesta novel·la. De fet, és una novel·la que parteix d’un conte que ja va aparèixer al recull L’amor de la meva vida de moment, publicat per l’Altra Editorial. El protagonista de la història, el Pep, que pot perfectament confondre’s amb l’autor, escriu des de l’edat adulta sobre els dies posteriors a la desaparició de la Sara. En fer-ho des d’aquesta maduresa, el que ens trobem és un anàlisi dels sentiments i la barreja de contradiccions d’aquell nen un any més petit que la Sara que encara no sap distingir entre l’amor i l’admiració.

El Pep, el protagonista, no l’autor, viu en dues setmanes una experiència que li quedarà retinguda al seu cap per tota la vida. En pocs dies madurarà de cop, descobrirà l’amor, farà coses que mai s’hauria pensat capaç de fer i els lectors en seran espectadors de primera línia. La innocència que ens transmet aquell nen de 12 anys ens pessiga el cor.

Ah, i se’n va fer una peli, però no s’hi val veure només la peli.

  Jordi Romeu Carol