Club de lectura CELLER DE LLETRES
La ràbia de Lolita Bosch
Tertúlia del 14 de febrer de 2025
El cas és que al nostre club de lectura hi ha un percentatge bastant alt de mestres i professores jubilades que han pogut aportar la seva visió del problema i de com ho havien viscut quan exercien. Però també hem pogut sentir veus d’algú que ho ha viscut a través de familiars o coneguts. Això ens fa veure més d’una cara del fenomen. El debat és intens, els arguments semblen sòlids, però l’experiència dels professionals presents és bastant distant de la visió de la Lolita. Pel que sembla, no es coneixen casos tant flagrants com els que descriu. Els protocols, o els no protocols, no són sempre efectius, és clar, i segur que casos n’hi ha hagut, però de cap de les maneres es considera que hagin passat coses tan greus. De fet, hi ha qui no s’acaba de creure tot el que es diu al llibre, es posa en dubte algunes de les afirmacions i algunes de les experiències que es descriuen per massa exagerades o tretes de context. Hi pot haver mestres així, com els que apareixen en el llibre de la Lolita? Potser sí, però ningú n’ha conegut cap. Les mestres del grup tenen experiències diverses, però en general no s’han viscut situacions com les del llibre.
I aquí entrem en debat sobre l’actuació dels mestres en una escola. Fins i tot algú que ha tingut alguna experiència personal en algun tipus de bulling. De fet, algú explica que sí que hi havia mestres que ho feien passar malament als alumnes els pares dels quals no podien pagar o que s’endarrerien en la quota de l’escola si era de pagament. I quantes vegades passen coses semblants i la gent mira cap a una altra banda? En realitat, potser és això el que més denuncia la Lolita Bosch. Que tothom ho vegi i que ningú faci res per aturar-ho. Quin és l’objectiu del llibre? Potser precisament despertar la consciència dels que ho veuen però no fan res.
En general, doncs, el llibre ha agradat no tant perquè sigui plaent llegir-lo sinó perquè fa pensar. Tot i així, s’ha trobat a faltar que doni alguna solució o proposta de solució. Els protocols ja existeixen, però potser no funcionen prou bé i, per tant, alguna cosa encara ha de canviar.
Lolita Bosch (Barcelona, 1970)
La Lolita
Bosch té una dilatada obra literària en català i en castellà i que ha estat
traduïda a altres llengües. La seva bibliografia inclou llibres per a adults,
però també per a joves i infants, teatre i fins i tot assaig. Va viure durant
deu anys a Mèxic on va fer un postgrau en lletres que complementava la carrera
de Filosofia cursada a la Universitat de Barcelona. Segons la seva web, ha
publicat més de 90 llibres al llarg de la seva carrera.
Algunes de
les seves obres de narrativa són:
- Això que veus és un rostre (Curbet Edicions, 2005 –Premi
Òmnium Cultural d'Experimentació Literària)
- Tres historias europeas (Caballo de Troya, 2005)
- La persona que fuimos (Mondadori, 2006) / Qui vam
ser (Empúries, 2006 –Premio Talento FNAC)
- Insólita ilusión, insólita certeza (Mondadori, 2007) / Insòlit
somni, insòlita veritat (Empúries, 2007)
- Hecho en México (Mondadori, 2007)
- Una: la historia de Piiter y Py (Almadía, 2008).
- Campos de amapola antes de esto (Océano, 2013) / Camps abans de tot això (Empúries, 2011 - Premi Octavi
Pallissa de Creació Literària 2010)
- La ràbia (Amsterdam, 2016)
- La veritat no està escrita. Una
novel·la de Barcelona (La Campana, 2023)
El fet de viure a Mèxic li va
proporcionar un nou país que es va fer seu però del qual viu exiliada a causa
de les amenaces que va rebre per part del narcotràfic i sobre el qual ha parlat
en alguns dels seus llibres. Actualment, treballa sobretot en projectes de
difusió com el Campus Lolita amb el qual dirigeix un grup de persones, segons
diu ella mateixa, amb inquietuds literàries molt arrelades. En podeu trobar més
informació a la seva web www.lolitabosch.com.
La ràbia
Amsterdam,
2015
Aquest és
un llibre que pot provocar dues reaccions ben diferents. Una, fer-te encendre
per la injustícia del fenomen del bullying. O dues: fer-te avergonyir per
haver-te’n convertit en còmplice en alguna ocasió. La Lolita Bosch ens parla
d’un fet habitual a les nostres escoles, que sempre hi ha sigut i que, encara
ara, ha estat acceptat per bona part de la societat malgrat saber que és
injust. La ràbia ens parla de l’assetjament escolar, del Bullying. Sí, un
fenomen, malauradament, molt actual.
L’escriptora
plasma, en aquest llibre, els sentiments els adolescents que pateixen, gairebé
sempre en silenci, les agressions físiques i verbals dels seus companys de
classe. Ho fa des de l’experiència personal. Perquè segons ens explica, ella
també ho va patir sent adolescent.
La novel·la
ens impacte per molts aspectes, però sobretot per la proximitat amb la que la
Lolita Bosch explica la seva experiència i la dels adolescents dels quals
parla. De fet, ens explica la seva història paral·lelament a algunes de la
d’altres adolescents que encara actualment ho estant patint. Aquesta proximitat
ens fa sentir els sentiments de ràbia, d’impotència, de soledat dels qui
pateixen en silenci.
La ràbia és una mena de crit d’auxili a
tots els adults i adolescents que no entenem aquesta part fosca i amagada de la
nostra societat. És una crida a deixar de convertir les víctimes en culpables i
adonar-nos que només un canvi en la mentalitat del què és el bullying serà
capaç d’aturar-lo.
Jordi Romeu Carol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada