Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ
El bell estiu de Cesare
Pavese
Tertúlia del 14 de febrer
de 2025
La sessió del club de lectura del mes de febrer va ser dedicada a "El bell estiu" de Cesare Pavese, i va començar amb la lectura del seu poema més conegut: “Vindrà la mort i tindrà els teus ulls”. Les participants van coincidir a destacar que El bell estiu és una novel·la iniciàtica que mostra la titil·lació, ingenuïtat i força abassegadora dels primers amors. Es va remarcar com l'obra reflecteix el masclisme imperant a la Itàlia de l'època, amb homes incapaços de fer-se un sopar i dones que han d'estar constantment a la defensiva davant els homes.
«Si no fóssim dones,
tindríem un cotxe i aquesta hora seríem als llacs i ens hi banyaríem»
Pel que fa a l'estil, hi va haver consens en afirmar que la
prosa de Pavese és senzilla, amb frases curtes . No obstant això, diverses
membres del club van expressar certa confusió davant el desenvolupament
narratiu. Es va assenyalar que els diàlegs sovint semblen inconnexos, ja que
els personatges responen sense una relació directa amb el que se'ls ha
preguntat. Es va afirmar que en la novel·la s'intueix més que no s'explica,
observació que ens va portar a parlar de la "teoria de l'iceberg" de
Hemingway (recordem que Pavese fou traductor i admirador dels escriptors
nord-americans).
Un altre aspecte sobre el qual vam
debatre llargament va ser la manera com la novel·la reflecteix les
inseguretats de l'adolescència. La gelosia es va identificar com un element
clau. Hi ha un teixit de gelosies encreuades entre els personatges (tots senten
gelosia de tots) que en certa manera és un mirall de la dinàmica de mirades encruades entre pintor,
model i observador.
També es va analitzar el paper de l'extracció social dels
personatges, que pertanyen a la classe treballadora i es dediquen a fer de modistes, treballar a
fàbriques, fer de mecànics o pintors (professió que introdueix un element
bohemi en la narració). Aquesta extracció social dels personatges va provocar
un debat interessant sobre si els personatges són feliços o bé se senten
desgraciats. Hi va haver divisió d'opinions sobre aquest punt. Algunes
integrants subratllaven factors com les condicions de vida (“cinc en dues habitacions”),
els desencisos amorosos, les renyines entre amigues o la malaltia. D'altres
recalcaven més aviat l'energia esclatant , el sentiment de descoberta i les
il·lusions barrejades amb ingenuïtat de l'adolescència.
«s’havia plantat i
havia començat a plorar perquè dormir era una estupidesa i robava temps a
l’alegria.»
Un element que es va subratllar com a estructural en la
novel·la va ser el cicle estacional estiu-hivern-estiu. Es va interpretar el
final de la història com una porta oberta a un renaixement de les il·lusions
després d'un hivern cru, tant en termes climàtics com emocionals.
Finalment, es va destacar el paper simbòlic dels colors en
la narració. Diversos personatges hi fan al·lusió o basteixen teories al
voltant dels colors. La dualitat carbonet/pintura a color és potser també la
dualitat entre desengany i il·lusió?
«Amb la primera claror
es va lamentar que ja fos hivern, i que no es poguessin veure els bells colors
del cel. Qui sap si el Guido hi pensava, ell que deia que els colors ho eren
tot.»
La sessió va concloure amb l'audició de la primera pàgina de
la novel·la narrada per Carla López en un audiollibre.
L’autor
Cesare Pavese
Autor italià (1908-1950). La seva primera obra fou una col·lecció de
versos: Lavorare stanca (1936),
publicada després de la seva detenció pel govern feixista de Mussolini. Influït pels novel·listes nord-americans
moderns —coneixia molt bé la literatura anglesa i la nord-americana, de les
quals traduí moltes obres— ha representat d’una manera directa, fins i tot en
l’ús del llenguatge, un cert món torinès i camperol sense mai sortir, però, del
seu món interior turmentat.
D’aquí el seu interès per la solidesa moral i la solidaritat, que apareixen
en la seva obra com a aspiracions, no sempre assolides, de tal manera que,
acabada la lectura, més que els personatges o les anècdotes, resten en l’ànim
del lector estats d’ànim, impressions i moments lírics.
El llibre que el donà a conèixer fou Paesi
tuoi (1941). El 1935 havia començat la meditació sobre el seu treball,
reflectida en Il mestiere di vivere ,
diari publicat pòstumament (1952).
Seguiren la novel·la breu El bell estiu
(1949), La spiaggia (1942), els
contes de Feria d’agosto (1946). La
guerra no el distragué de la feina editorial a l’Einaudi, de la qual havia
estat un dels fundadors, ni de les seves meditacions.
Del
1945 al 1950 visqué un altre període intensament creatiu: les poesies La terra e la morte, publicades
pòstumament, amb altres, sota el títol Verrà
la morte e avrà i tuoi occhi, els Dialoghi
con Leucò, Il compagno (1947), Prima che il gallo canti (1949). El bell
estiu sovint s’ha publicat
conjuntament amb les obres, també breus, Il
diavolo sulle colline i Tra donne
sole. La seva influència sobre els
intel·lectuals catalans, especialment als anys seixanta, es palesa en les
nombroses traduccions de la seva obra: ‘El diable als turons’, 1965; ‘El bell
estiu’, 1967; ‘El company’, 1967; ‘La teva terra’, 1968; ‘Treballar cansa’,
1977; ‘La lluna i les fogueres’, 1978, etc.
.
L’obra
Escrita
amb un estil límpid, transparent, d’una intensitat continguda però constant tot
al llarg del relat, la novel·la El bell
estiu es publicà el 1949, un any abans de la mort per suïcidi de l’autor.
La
novel·la relata un estiu transformador en les vides d’una colla de nois i
noies. El relat se centra sobretot en la Ginia, una jove de Torí de setze anys
que treballa com a modista i viu amb el seu germà Severino; el lector es veu
immers de bon començament en l'univers emocional d'una adolescent que encara té
algunes actituds infantils, però és plena d'expectatives i il·lusions, vibrant
de vida i d’esperança. L’amistat amb una noia més gran i de costums més
relaxats, l’Amelia, la fa entrar en contacte per primera vegada amb un món nou,
fet d'art i vida bohèmia, vicis i carnalitat, moments fugaços i sovint
superficials.
L'estiu
és l'estació de la joventut i esdevé en la novel·la un símbol del moment de
transició de l'adolescència a l'edat adulta: l’estiu és carregat i pregnant de
la bellesa de qui es prepara per a viure la vida, ple d'expectatives i somnis
que tenen un costat infantil, però també idíl·lic, enèrgic. El xoc entre la
innocència (i les seves faules) i l’acceptació de la realitat és un dels jocs
d’oposats que trobem en la novel·la.
La
bellesa pura de l’època dels mites en la novel·la sovint es cobra un preu en
forma de desil·lusió, però la manera com Pavese aconsegueix descriure
l’entusiasme de ser viu, l’anhel constant de meravelles, deixa en el lector una
impressió inesborrable. L’estil líric i subtil de Pavese és capaç d’oferir-nos
un retrat dels turments existencials de l'ésser humà, però bastint-lo per mitjà
d’una dolçor rarament capturada amb aquesta intensitat.
Xavier Zambrano
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada