El passat 5 de març hi va haver sessió de club de lectura:
 |
| Investigant històries de l'il·lustrador Roberto Innocenti... |
Heus aquí el resum de part de la moderadora del club, la Rosa:
Les aventures
del Pinotxo de Carlo Collodi
Il·lustracions de
Roberto Innocenti. Traducció: Carlos Mayor.
Editorial Kalandraka,
Pontevedra, 2015
Les Capibares lectores aquest mes de febrer hem llegit un
clàssic italià: Les aventures del Pinotxo de Carlo Collodi. El
coneixeu? Segurament direu que sí, que és un conte, que al protagonista cada
cop que diu una mentida li creix el nas i que el seu pare, el Gepeto, el va fer
d'un tros de fusta.
En podeu dir alguna cosa més? Sabeu qui és en mestre Cirera?
I el Grill Xerraire? I la Guineu Coixa i el Gat Cec? I el titellaire Menjafoc?
I l'Arlequí i la Colombina? I la Fada dels cabells blaus turquesa? I el camp
dels Miracles? I el país de les joguines?
Pregunteu-ho, pregunteu-ho, a les Capibares lectores, quedareu amb un pam de nas –i mai millor dit– de tot el que vam arribar a comentar d'aquesta novel·la. Sí, sí, no és un conte, és una novel·la que va ser publicada entre el 1881 i el 1883, per fascicles, al Giornale dei Bambini de Roma. Això fa que els nostres joves lectors van trobar els capítols prou curts, però «massa capítols» van dir, i és que en té 36, un total de 190 pàgines. El cas es que Collodi va donar per acabada l'obra al capítol 15; però les cartes i peticions de pares i lectors al diari va ser tan persistents que va haver d'escriure 16 episodis més.
A Pinotxo, el fet que li creix el nas quan diu mentides, és poca cosa comparat amb les moltes, moltíssimes, proves i aventures que ha de superar. El cert és que li costa poc sortir de casa, de fet sembla que en fugi, però a l'hora de tornar sempre, sempre, se li compliquen les coses: quan no és un ogre que el vol tirar al foc per acabar de coure un moltó són un gat i una guineu que l'ataquen i roben enmig del bosc; o quan el tanquen a la presó acusat d'un crim, o quan quasi es mor de gana, o quan se l'engoleix un tauró... El cas és que poques vegades aconsegueix fer allò que es proposa, sovint es lamenta del seu comportament innocent –perquè s'ho creu tot– i valent –perquè mai no es fa enrere– i, malgrat tot, té un bon cor, sempre enyora el seu pare i la seva Fada estimada.
En acabar, vam repartir la propera lectura, en castellà, Historia de Mix, de Max y de Mex. Una novela para jóvenes de 8 a 88 años (2020) de Luis Sepúlveda i il·lustrat per Noemí Villamuza.
Bona lectura joves estudiants!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada