24 de setembre 2019

Club de Lectura Celler de Lletres, tertúlia del mes de setembre

Club de lectura CELLER DE LLETRES — Blog de la Biblioteca
Jude, l’obscur de Thomas Hardy
(traducció: Quim Monzó)  



  • Tertúlia de divendres 13 de setembre de 2019 
El Club de lectura Celler de lletres ha inaugurat el curs tot comentant un clàssic de la literatura: Jude, l’obscur, de Thomas Hardy. I la conclusió de la nostra tertúlia és que es tracta d’un títol recomanable, amb una narrativa que se sosté, i amb unes temàtiques que poden extrapolar-se a situacions reals de la nostra quotidianitat.

Cal assenyalar, però, que en general l’obra ha estat considerada densa i complexa, que no pas complicada. És una narració que reclama, per part del lector, dedicació. I si llegim així la novel·la en gaudirem a bastament, que és el que ha succeït en el nostre grup. De fet una de les clubaires l’ha qualificada de “magnífica”.

Al llarg de la tertúlia hem parlat de l’estructura, formada per sis apartats amb diversos capítols cadascun (simplement numerats), i cada apartat a més ens ofereix un títol que ens permet ubicar l’acció en un espai concret: Marygreen, Christminster, Melchester, Shaston... en funció del lloc on es troben els personatges.

Encara a nivell formal s’han destacat les descripcions, precisament, d’aquests espais esmentats, però també dels personatges. En aquest cas unes descripcions de caràcters realment lloables si tenim en compte que la novel·la psicològica encara no havia fet la seva aparició quan es va publicar Jude, l’obscur.

I ja que parlem de personatges, aquest ha estat un dels aspectes que ens ha regalat més discussió. Els dos principals, Jude i Sue, destaquen per damunt dels altres perquè els veiem patir en la seva lluita per tirar endavant amb allò que pensen, sense aconseguir-ho perquè són anorreats per les convencions del marc social en què es troben. Amb tot, a algunes clubaires els ha semblat que Sue canvia d’actitud al llarg de la novel·la tot deixant-se abatre per les circumstàncies, mentre que Jude no actua així. A pesar d’això, a pesar de mantenir-se ferm en les seves conviccions, tampoc no se’n sortirà perquè sempre cedeix davant els plantejaments de Sue. Per amor? Per manca de caràcter? Per una compassió mal entesa?

Al club hem comentat les diverses temàtiques que hi apareixen, com podria ser les diferències socials i culturals i com aquestes no poden ser obviades sinó que tothom sucumbeix als seus efectes; o també el concepte de la necessitat (o no) del vincle del matrimoni, una qüestió que se’ns mostra des de diferents punts de vista (en funció del personatge que s’interpel·la sobre la matèria), i que contínuament exposa la gratuïtat del contracte matrimonial, que de cap de les maneres pot implicar la obligatorietat de mantenir-lo si la relació no se sosté.

Però més enllà d’aquests aspectes de denúncia, que hem comentat profusament i que trobem constantment en el llibre, el que també hem remarcat ha estat el paral·lelisme amb la clàssica tragèdia grega: ja des de l’inici sabem, per boca de la tia àvia (que agafa, doncs, el rol d’oracle) que Jude i Sue estan destinats a l’infortuni, que no poden projectar un futur comú. I aquesta idea s’anirà repetint al llarg de tota la novel·la. Així doncs, Jude, l’obscur és també una convulsa història d’amor.

Acabo d’esmentar la tia àvia, i això em duu a remarcar, per anar posant el punt i final al breu resum de la nostra tertúlia, el paper important o destacat d’altres personatges. Per una banda Arabella, que sempre apareix en algun meandre de la història i actua com a detonant d’algun nou canvi a pesar de ser, ella, un personatge prou arquetípic. També tenim el mestre Phillotson, amb les seves oscil·lacions i dubtes a l’hora de prendre algunes de les decisions que li toca assumir. Al costat d’aquest tenim el seu company de professió i amic, que l’escolta i prova d’aconsellar-lo, i al costat de la parella formada per Jude i Sue tenim la vídua. Tots dos, l’amic i la vídua actuen en l’engranatge de la novel·la com a persones sàvies que són capaces de veure les situacions amb la suficient llunyania emocional i lucidesa com per adonar-se dels errors que cometen els altres.

En definitiva Jude, l’obscur és una novel·la amb passatges impregnats de reflexions i converses de caire intel·lectual i filosòfic, una novel·la potser trista i amb cert aire pessimista, una novel·la que es mou entre la història d’amor i el drama, però per damunt de tot una novel·la que cal llegir.


  • L’autor
Escriptor anglès (1840-1928), va cursar estudis a Londres i es va dedicar a l’arquitectura, ofici que va abandonar el 1875 per dedicar-se a l’escriptura. Les seves obres venen marcades clarament per l’ambient rural que tan bé coneixia, i també dominades per cert determinisme pessimista. El 1871 publica la novel·la Remedios desesperados, que havia començat a escriure dos anys abans. A aquesta la seguiran Under the Greenwood Tree (1872), Unos ojos azules (1873) i Lluny del brogit del món (1874), publicada inicialment en un diari i en forma de serial tot assolint un considerable èxit.

Els títols, a partir d’aquest moment, es van succeint un rere l’altre, i Thomas Hardy es va llaurant a poc a poc una bona reputació com a novel·lista, cosa que li obre les portes dels grups literaris de la capital. Alguns dels títols que podem destacar serien La mano de Ethelberta (1876), El regreso del nativo (1878), L’alcalde de Casterbridge (1886), Los habitantes del bosque (1887), Teresa dels Urbervilles (1891), i Un grupo de nobles dames (1891), entre d’altres.

Entre els mesos de desembre de 1894 i novembre de 1895 es va publicar al Harper’s New Monthly Magazine, en forma de serial, una versió censurada de la novel·la que tractarem en el nostre Club de lectura, Jude, l'obscur, considerada una de les seves obres més importants. L’any següent, 1896, va aparèixer íntegrament (sense censura) i en un sol volum. L’escàndol que va produir aquesta publicació va provocar que Thomas Hardy decidís no tornar a escriure més novel·les i es va dedicar, exclusivament, a la poesia.

En aquest camp trobem Wessex Poems (1888), que comprèn part de la seva producció poètica juvenil; l’ambiciosa epopeia The Dynasts (1903-08), sobre les guerres napoleòniques; Poems of the Past and the Present (1901); i Winter Words (1928). En la seva poesia hi ha meditacions desenganyades sobre la vida, la vellesa, l’amor i la mort, i la crítica ha remarcat la manca de retòrica i el to col·loquial, cosa que li atorga un caràcter ben peculiar que va influir en la posterior reacció de signe antiromàntic.


  • L’obra
El protagonista d’aquesta novel·la, Jude Fawley, somia des de nen aconseguir un títol universitari i per això, i a causa del seu origen humil, aprendrà les matèries per accedir a la Universitat de forma autodidacte. Amb tot, els seus plans es veuran frustrats per un matrimoni precipitat amb Arabella, una jove que l’acabarà abandonant, cosa que amb el temps provocarà que Jude agafi de nou les regnes del seu destí i retorni a la seva idea d’un futur universitari. És en aquesta època quan coneix la seva pròpia cosina, Sue Bridehead, que per un seguit de circumstàncies també es trobarà amb un matrimoni desafortunat.

En base a aquest resum esquemàtic dels inicis de la novel·la podria semblar que aquesta lectura ens aboca a un melodrama literari, però res més lluny d’aquesta informació. Si bé és cert que les relacions afectives dels personatges principals es convertiran en el motor de la narració, també és cert que la història que se’ns mostra al llarg d’aquestes pàgines presenta temàtiques agosarades i potents si considerem l’època en què es va publicar.

Aspectes com la crítica al matrimoni, un enllaç que l’autor sempre havia defensat com a ineficaç quan l’amor de la parella s’acabava, i innecessari de mantenir només per una qüestió de formes. I alhora la defensa que feia de l’amor entre dues persones encara que no s’unissin, precisament, per aquest vincle del matrimoni. Altres matèries que l’autor recrea en la novel·la són les relacions sexuals, tractades amb una llibertat gens habitual en l’època, i també les dificultats del poble per accedir a la cultura i com aquesta s’empara de forma ostentosa en les classes socials altes.

Jude, l’obscur presenta personatges intensos i ben construïts que pateixen, interrelacions que es mouen en un o altre sentit, passions reprimides i fredors confessades, però sobretot és un magnífic retrat d’una època i d’una societat en el marc rural del comtat de Wessex, aquest espai geogràfico-literari inventat per Thomas Hardy per referir-se al seu Dorset natiu.

Altres dades
·         Thomas Hardy a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Thomas_Hardy
·         Jude, l’obscur a la Wikipedia (anglès): https://en.wikipedia.org/wiki/Jude_the_Obscure
·         Tràiler de l’adaptació cinematogràfica (Youtube): https://youtu.be/R4wK8LBa7BY

Sílvia Romero 

Cap comentari:

Publica un comentari