Club
de lectura SEGONA FERMENTACIÓ
Aquest deu ser el lloc, de Maggie O’Farrell
(traducció:
Marc Rubió)
·
Tertúlia
de divendres 13 de setembre de 2019
No hi ha res com iniciar
un projecte amb bon peu, i aquesta ha estat la sensació que hem compartit a la
primera trobada del nou curs del Club de lectura Segona fermentació, perquè la
lectura de la novel·la Aquest deu ser el
lloc, de Maggie O’Farrell, ha resultat plenament positiva per a tot el
grup.
Més enllà d’aquesta
valoració genèrica tot seguit provaré de resumir, mínimament, alguns dels molts
i diversos comentaris que han anat sorgint al llarg de la tertúlia.
D’entrada val a dir que a
algunes clubaires els ha sorprès l’estructura de la novel·la, aquesta manera
d’avançar i retrocedir contínuament en la narració de la història tot
focalitzant el punt de vista des del qual se’ns exposa l’argument de forma
repartida entre els diversos personatges que hi apareixen. O entre alguns
d’ells, perquè no tots tenen una veu peculiar i marcada dins d’aquesta
història. I en aquest sentit també cal remarcar que, en alguns casos, l’inici
de la lectura, les primeres pàgines de la novel·la, han presentat certa confusió
perquè passàvem, per exemple, d’un primer capítol que situa l’acció en l’any
2010 i que ens ofereix com a personatge central a Daniel, a un segon capítol
situat en l’any 1989 i on coneixem Claudette, i tot seguit un tercer capítol
que data l’acció en l’any 1999 i trobem el jove Niall. Tres capítols, tres
datacions diferents, tres personatges centrals i, a pesar de no haver-ho
esmentat, tres espais prou allunyats: Donegal, Londres, San Francisco.
Però malgrat aquesta lleu
dificultat a l’hora d’iniciar la lectura de la novel·la, totes les clubaires
han coincidit a comentar que molt aviat s’han sentit empeses a continuar
passant pàgines, a descobrir on ens duia aquesta història, a gaudir de les
vivències que ens són narrades (hem arribat a comentar que cada capítol podria
ser qualificat d’una “vivència”, i fins i tot s’ha apuntat la possibilitat que
cada capítol pugui ser considerat un relat). Fins al punt que arribar al final
de la novel·la no era tant una necessitat per conèixer el desenllaç, ja que
aquest podia moure’s en moltes i diverses direccions i totes elles vàlides i
coherents, sinó que obeïa a una ànsia per continuar vivint entremig d’aquells
personatges i deixar-nos gronxar per la magnífica narrativa d’aquesta autora.
Encara en el pla formal
han captivat les descripcions detallades i alhora subtils, gens farragoses,
tant dels espais urbans com rurals, i tant dels diversos ambients com dels
personatges. I ha cridat l’atenció, positivament parlant, la inclusió d’una
entrevista a un dels personatges i uns retalls de fulletons de subhastes, així
com les diferents veus narratives, ja que trobem una tercera persona omniscient
però també una primera persona (en el cas de Daniel).
Quant a la temàtica, hem
coincidit a considerar que som davant una novel·la que precisa més d’un i
potser fins i tot més de dos clubs de lectura. Un dels temes que ha sorgit com
a principal és el de la família i les seves relacions, però algunes clubaires
han considerat que aquestes relacions interpersonals no se cenyeixen només a
l’àmbit familiar sinó a un marc social més ampli. Alhora d’altres han
considerat que ens mostra l’acarament de l’individu amb la vida, amb la seva
evolució, les baixades a les tenebres i les oscil·lacions a l’alça quan els
esdeveniments no són adversos. O fins i tot que és una mostra àmplia del que
podríem considerar “temes inconclusos de la vida”.
Per descomptat una part
important de la tertúlia també ha girat entorn dels dos personatges principals,
Claudette i Daniel. I malgrat que Claudette és un personatge potent i amb una
psicologia molt ben treballada, ens ha semblat que Daniel pren més el paper de
protagonista en aquesta novel·la que abraça tants i tants personatges. La
relació entre ells dos, amb els alts i baixos i les conseqüències d’aquestes fluctuacions,
serà la que marcarà la seqüència de la història que se’ns explica.
En resum: Aquest deu ser el lloc, de Maggie
O’Farrell, és una novel·la de lectura altament recomanable.
·
L’autora
Novel·lista
nord-irlandesa (1972) passa els primers anys de la seva vida a Gal·les i
Escòcia. A l’edat de vuit anys i a causa d’una infecció viral es va perdre tot
un curs escolar, aspecte que queda a bastament referenciat en la seva novel·la La distància que ens separa (2004) i
també en l’autobiografia Visc, i visc, i
visc (2017). Els seus estudis l’han dut a conèixer amb profunditat la
literatura anglesa, i ha treballat com a periodista, com a editora literària, i
com a docent d’escriptura creativa.
Debuta en el panorama
literari l’any 2000 amb la novel·la After
You’d Gone (encara no traduïda), la història d’una jove vídua que entra en
coma després d’un estrany succés en una estació de tren, un accident que podria
ben bé ser un intent de suïcidi. A aquest el seguiran un parell de títols que
tampoc no trobem encara traduïts i l’any 2007 publica L’estranya desaparició d’Esme Lennox, novel·la qualificada per The
Times com a “Impactant, emotiva i fascinant”, on narra la relació entre una
neta i la seva àvia, que ha de deixar el psiquiàtric després de seixanta anys
ingressada.
Però és el 2010, en
guanyar el prestigiós Premi Costa Novel amb la novel·la La mà que prenia la meva quan l’autora va rebre el reconeixement
internacional per la seva narrativa. Amb posterioritat a aquesta ha publicat Instrucciones para una ola de calor
(2013) i Aquest deu ser el lloc
(2016), novel·la que comentarem en el nostre Club de lectura.
Les seves novel·les
acostumen a tractar temàtiques al voltant de les relacions familiars i amoroses,
sempre envoltades de cert aire de misteri i suspens, i la crítica ha remarcat
certa influència d’escriptors com Charlotte Brontë, Virginia Woolf, Margaret
Atwood, Leon Tolstoi, o Edith Wharton.
·
L’obra
En diverses entrevistes
l’autora d’aquest títol ha comentat que la idea de la novel·la va sorgir arran
d’una situació ben concreta: ella seia en una cafeteria de Londres i al costat
hi havia una actriu molt famosa mentre des de l’altra banda del vidre del local
tot de gent i fotògrafs no paraven de fer-li fotos. Maggie O’Farrell va pensar,
en aquell moment, que si allò li passés a ella fingiria estar morta per tal de
poder desaparèixer i començar de nou.
Això mateix és el que
farà Claudette, la protagonista d’aquesta història (o potser seria millor dir
un dels personatges principals, ja que ens trobem davant d’una novel·la coral).
En un moment àlgid de la seva carrera com a actriu la pressió mediàtica la
supera i simula la seva pròpia mort, tot refugiant-se en un paratge ben amagat
d’Irlanda i començant una nova vida anònima i clandestina.
Aquest serà el punt de
partida i val a dir que Claudette aconsegueix dur a terme el seu propòsit. Però
les circumstàncies faran que Daniel, un lingüista nord-americà que ha viatjat a
Irlanda per recollir les cendres del seu avi, es creui en la seva vida. I a
partir d’aquí i de la relació amorosa que s’estableix entre ells, el dia a dia
de tots dos canviarà radicalment perquè, entre altres aspectes que aniran
sorgint al llarg de la novel·la, Daniel també arrossega amb ell un passat del
qual sent certa necessitat de fugir.
Som davant d’una novel·la
ambiciosa que assoleix aquest aspiració de qualitat literària tant des d’un
plantejament temàtic com formal. Referent al primer cal remarcar l’ampli
ventall de matèries que apareixen al llarg de les seves pàgines, des de l’amor
a l’amistat, passant per la gelosia, la solitud, l’anorreament i la depressió,
per citar-ne uns quants. I no es tracta de temàtiques que tot just són apuntades
lleugerament en l’argument, sinó que es desenvolupen amb profusió. Potser en
gran part gràcies al magistral treball que fa l’autora a l’hora de recrear la
psicologia dels diversos personatges. I referent a la qualitat formal de la
novel·la cal remarcar, entre d’altres aspectes, el joc continu que ens planteja
en la narració, tot viatjant entre el present i el passat, i focalitzant la
pulsió narrativa en un o altre personatge o grup de personatges.
Altres
dades
·
Maggie O’Farrell (web oficial): http://www.maggieofarrell.com/
·
Obres disponibles a la Xarxa de
Biblioteques: http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=o%27farrell%2C+maggie&searchscope=171&submit=Cercar
·
Entrevista a Maggie O’Farrell, per Jordi
Nopca: https://llegim.ara.cat/entrevistes/actriu-famosa-fingiria-meva-mort_0_1761423868.html
·
Entrevista a Maggie O’Farrell, a Youtube: https://youtu.be/IzukLsFjqfE
·
Aquest
deu ser el lloc, al Digital de cultura Núvol: https://www.nuvol.com/noticies/maggie-ofarrell-trobar-un-lloc/
Sílvia
Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada