24 de setembre 2019

Club de Lectura Segona Fermentació, tertúlia de setembre


Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ
Aquest deu ser el lloc, de Maggie O’Farrell
(traducció: Marc Rubió)



·         Tertúlia de divendres 13 de setembre de 2019
No hi ha res com iniciar un projecte amb bon peu, i aquesta ha estat la sensació que hem compartit a la primera trobada del nou curs del Club de lectura Segona fermentació, perquè la lectura de la novel·la Aquest deu ser el lloc, de Maggie O’Farrell, ha resultat plenament positiva per a tot el grup.

Més enllà d’aquesta valoració genèrica tot seguit provaré de resumir, mínimament, alguns dels molts i diversos comentaris que han anat sorgint al llarg de la tertúlia.

D’entrada val a dir que a algunes clubaires els ha sorprès l’estructura de la novel·la, aquesta manera d’avançar i retrocedir contínuament en la narració de la història tot focalitzant el punt de vista des del qual se’ns exposa l’argument de forma repartida entre els diversos personatges que hi apareixen. O entre alguns d’ells, perquè no tots tenen una veu peculiar i marcada dins d’aquesta història. I en aquest sentit també cal remarcar que, en alguns casos, l’inici de la lectura, les primeres pàgines de la novel·la, han presentat certa confusió perquè passàvem, per exemple, d’un primer capítol que situa l’acció en l’any 2010 i que ens ofereix com a personatge central a Daniel, a un segon capítol situat en l’any 1989 i on coneixem Claudette, i tot seguit un tercer capítol que data l’acció en l’any 1999 i trobem el jove Niall. Tres capítols, tres datacions diferents, tres personatges centrals i, a pesar de no haver-ho esmentat, tres espais prou allunyats: Donegal, Londres, San Francisco.

Però malgrat aquesta lleu dificultat a l’hora d’iniciar la lectura de la novel·la, totes les clubaires han coincidit a comentar que molt aviat s’han sentit empeses a continuar passant pàgines, a descobrir on ens duia aquesta història, a gaudir de les vivències que ens són narrades (hem arribat a comentar que cada capítol podria ser qualificat d’una “vivència”, i fins i tot s’ha apuntat la possibilitat que cada capítol pugui ser considerat un relat). Fins al punt que arribar al final de la novel·la no era tant una necessitat per conèixer el desenllaç, ja que aquest podia moure’s en moltes i diverses direccions i totes elles vàlides i coherents, sinó que obeïa a una ànsia per continuar vivint entremig d’aquells personatges i deixar-nos gronxar per la magnífica narrativa d’aquesta autora.

Encara en el pla formal han captivat les descripcions detallades i alhora subtils, gens farragoses, tant dels espais urbans com rurals, i tant dels diversos ambients com dels personatges. I ha cridat l’atenció, positivament parlant, la inclusió d’una entrevista a un dels personatges i uns retalls de fulletons de subhastes, així com les diferents veus narratives, ja que trobem una tercera persona omniscient però també una primera persona (en el cas de Daniel).

Quant a la temàtica, hem coincidit a considerar que som davant una novel·la que precisa més d’un i potser fins i tot més de dos clubs de lectura. Un dels temes que ha sorgit com a principal és el de la família i les seves relacions, però algunes clubaires han considerat que aquestes relacions interpersonals no se cenyeixen només a l’àmbit familiar sinó a un marc social més ampli. Alhora d’altres han considerat que ens mostra l’acarament de l’individu amb la vida, amb la seva evolució, les baixades a les tenebres i les oscil·lacions a l’alça quan els esdeveniments no són adversos. O fins i tot que és una mostra àmplia del que podríem considerar “temes inconclusos de la vida”.

Per descomptat una part important de la tertúlia també ha girat entorn dels dos personatges principals, Claudette i Daniel. I malgrat que Claudette és un personatge potent i amb una psicologia molt ben treballada, ens ha semblat que Daniel pren més el paper de protagonista en aquesta novel·la que abraça tants i tants personatges. La relació entre ells dos, amb els alts i baixos i les conseqüències d’aquestes fluctuacions, serà la que marcarà la seqüència de la història que se’ns explica.

En resum: Aquest deu ser el lloc, de Maggie O’Farrell, és una novel·la de lectura altament recomanable.



·         L’autora
Novel·lista nord-irlandesa (1972) passa els primers anys de la seva vida a Gal·les i Escòcia. A l’edat de vuit anys i a causa d’una infecció viral es va perdre tot un curs escolar, aspecte que queda a bastament referenciat en la seva novel·la La distància que ens separa (2004) i també en l’autobiografia Visc, i visc, i visc (2017). Els seus estudis l’han dut a conèixer amb profunditat la literatura anglesa, i ha treballat com a periodista, com a editora literària, i com a docent d’escriptura creativa.

Debuta en el panorama literari l’any 2000 amb la novel·la After You’d Gone (encara no traduïda), la història d’una jove vídua que entra en coma després d’un estrany succés en una estació de tren, un accident que podria ben bé ser un intent de suïcidi. A aquest el seguiran un parell de títols que tampoc no trobem encara traduïts i l’any 2007 publica L’estranya desaparició d’Esme Lennox, novel·la qualificada per The Times com a “Impactant, emotiva i fascinant”, on narra la relació entre una neta i la seva àvia, que ha de deixar el psiquiàtric després de seixanta anys ingressada.

Però és el 2010, en guanyar el prestigiós Premi Costa Novel amb la novel·la La mà que prenia la meva quan l’autora va rebre el reconeixement internacional per la seva narrativa. Amb posterioritat a aquesta ha publicat Instrucciones para una ola de calor (2013) i Aquest deu ser el lloc (2016), novel·la que comentarem en el nostre Club de lectura.

Les seves novel·les acostumen a tractar temàtiques al voltant de les relacions familiars i amoroses, sempre envoltades de cert aire de misteri i suspens, i la crítica ha remarcat certa influència d’escriptors com Charlotte Brontë, Virginia Woolf, Margaret Atwood, Leon Tolstoi, o Edith Wharton.



·         L’obra  
En diverses entrevistes l’autora d’aquest títol ha comentat que la idea de la novel·la va sorgir arran d’una situació ben concreta: ella seia en una cafeteria de Londres i al costat hi havia una actriu molt famosa mentre des de l’altra banda del vidre del local tot de gent i fotògrafs no paraven de fer-li fotos. Maggie O’Farrell va pensar, en aquell moment, que si allò li passés a ella fingiria estar morta per tal de poder desaparèixer i començar de nou.

Això mateix és el que farà Claudette, la protagonista d’aquesta història (o potser seria millor dir un dels personatges principals, ja que ens trobem davant d’una novel·la coral). En un moment àlgid de la seva carrera com a actriu la pressió mediàtica la supera i simula la seva pròpia mort, tot refugiant-se en un paratge ben amagat d’Irlanda i començant una nova vida anònima i clandestina.

Aquest serà el punt de partida i val a dir que Claudette aconsegueix dur a terme el seu propòsit. Però les circumstàncies faran que Daniel, un lingüista nord-americà que ha viatjat a Irlanda per recollir les cendres del seu avi, es creui en la seva vida. I a partir d’aquí i de la relació amorosa que s’estableix entre ells, el dia a dia de tots dos canviarà radicalment perquè, entre altres aspectes que aniran sorgint al llarg de la novel·la, Daniel també arrossega amb ell un passat del qual sent certa necessitat de fugir.

Som davant d’una novel·la ambiciosa que assoleix aquest aspiració de qualitat literària tant des d’un plantejament temàtic com formal. Referent al primer cal remarcar l’ampli ventall de matèries que apareixen al llarg de les seves pàgines, des de l’amor a l’amistat, passant per la gelosia, la solitud, l’anorreament i la depressió, per citar-ne uns quants. I no es tracta de temàtiques que tot just són apuntades lleugerament en l’argument, sinó que es desenvolupen amb profusió. Potser en gran part gràcies al magistral treball que fa l’autora a l’hora de recrear la psicologia dels diversos personatges. I referent a la qualitat formal de la novel·la cal remarcar, entre d’altres aspectes, el joc continu que ens planteja en la narració, tot viatjant entre el present i el passat, i focalitzant la pulsió narrativa en un o altre personatge o grup de personatges.

Altres dades
·         Maggie O’Farrell (web oficial): http://www.maggieofarrell.com/
·         Entrevista a Maggie O’Farrell, per Jordi Nopca: https://llegim.ara.cat/entrevistes/actriu-famosa-fingiria-meva-mort_0_1761423868.html
·         Entrevista a Maggie O’Farrell, a Youtube: https://youtu.be/IzukLsFjqfE
·         Aquest deu ser el lloc, al Digital de cultura Núvol: https://www.nuvol.com/noticies/maggie-ofarrell-trobar-un-lloc/

Sílvia Romero

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada