Club de lectura infantil Petits Clàssics: Especial Anna Obiols

El passat 10 de desembre es va fer la sessió del club de lectura infantil Petits Clàssics en què es finalitzava el segon llibre del curs: Las aventuras de Don Quijote. 

Tots els nens i nenes tenen a la biblioteca un exemplar de Las aventuras de Don Quijote dedicat per l'autora, Anna Obiols, perquè el recullin a la propera sessió. 

Ara els clubaires estan llegint La feréstega domada, de William Shakespeare, i ens tornem a trobar virtualment el dia 14 de gener.  

Us deixem amb la crònica sobre aquesta segona lectura a càrrec de la Núria Talavera, la moderadora del Club: 

En un lugar de la Mancha...

Las aventuras de Don Quijote és el segon llibre que hem tingut entre mans els Petits Clàssics per acabar aquest any 2020. Vam triar l’àlbum adaptat i il·lustrat per l’Anna Obiols i el Subi, i hem gaudit moltíssim tant del text com de les il·lustracions. A més a més, vam tenir la sort de poder fer una trobada virtual amb l’Anna per compartir l’experiència de la lectura i el munt de preguntes i curiositats que els nois i noies tenien sobre moltes qüestions que es van generar durant les sessions.

Algunes de les reflexions més interessants sobre l’obra van girar al voltant dels dos personatges principals, Don Quijote i Sancho, com per exemple: Com és possible que Sancho sí vegi la realitat però Don Quijote no?

Realment és boig Don Quijote o és que té molta imaginació? Els llibres a Don Quijote li serveixen per ser feliç i per no tenir por; sovint nosaltres també ens deixem portar per la imaginació i veiem fantasies, com les ombres nocturnes a l’habitació…

Vam concloure que Don Quijote portava posades unes ulleres que li permetien veure el món com més li agradava a ell, i que finalment la visió del món que tenim depèn justament d’això, de les ulleres que portes posades en cada moment. Per això, als nois i noies del club se’ls van ocórrer aquestes ulleres per veure el món de maneres diferents: ulleres optimistes, ulleres per veure el millor de cada persona, ulleres per veure la fantasia, ulleres per veure només animals i ulleres perquè tothom s’accepti tal com és.

Pel que fa a la xerrada amb l’Anna Obiols, aquestes només són algunes de les moltíssimes preguntes que li vam fer:

-El Quixot és un llibre molt llarg… Com t’ho fas per triar el que ha d’anar en una adaptació? [Pol]

Penso en el que agradarà més als nens i els encuriosirà per arribar a llegir l’obra original. A més, en fer una adaptació cal tenir en compte que no s’ha de perdre el fil de la història, s’ha d’adaptar el llenguatge i, en tercer lloc, en aquest cas del Quixot hi havia fragments que havien d’aparèixer tant sí com no, com per exemple el dels molins de vent. Finalment, penseu també que en un àlbum il·lustrat com aquest les imatges i les paraules es complementen i fem el procés junts, és molt enriquidor, és un gran treball en equip.

-Quins colors s’han fet servir en aquest àlbum? [Pol]

Pintura a l’oli sobre tela.

-Quin és el llibre que et va inspirar més? [Ona]

Puc dir-ne uns quants: Cafè dolç, cafè amarg, Xavi nas de llautó, Els colors de l’Àfrica…

-On s’han venut els vostres llibres? [Vinyet]

A molts llocs diferents i llunyans, com a Sud-amèrica, Xina, Tailàndia, i també han estat traduïts a llengües diverses, com l’anglès, l’holandès, el portuguès i l’hebreu.

-Com vas començar a escriure? [Amin]

Doncs vaig passar del fet que fos el meu hobby a fer-ho de manera professional. I quan ens vam trobar amb el Subi l’any 2000 vam crear aquest tàndem artístic… Porto uns 100 llibres publicats i en Subi uns 200… Us animo a fer de la vostra passió, la vostra professió!

- Què és el que més t’agrada de l’escriptura? [Pablo]

El procés creatiu. Parteixes d’una idea i hi ha una part màgica, intuïtiva, que et porta per una altra banda.

Després hi ha la correcció i buscar vocabulari adient però no simplificat, sinó bonic, atraient i entenedor. També puc dir que els meus fills han estat una font d’inspiració, els seus interessos, motivacions, vivències personals…

Per acabar, els nois i noies del club i jo mateixa volem donar les gràcies tant a l’Anna perquè ens va fer passar una estona increïble i molt interessant com a la Teresa per organitzar aquesta activitat. Reunir escriptors amb lectors és el millor que hi ha!

Núria Talavera

Moderadora del Club Petits Clàssics