Crònica de la segona trobada del Club de lectura juvenil del 14/10/2021

La segona sessió de la nova edició del club de lectura juvenil es va celebrar el 14 d’octubre. I diem la paraula celebrar, perquè vam donar la benvinguda a dues noves lectores! Tot i que no havien pogut llegir el llibre del mes, es van sumar al debat igualment, perquè “Sense codi de barres” de Ruth Tormo tracta temes universals: la pèrdua, l’abandonament, el poder de l’amistat, l’esperança i l’empatia (entre d’altres).

 L’Amina té catorze anys i treballa cosint roba en un taller de Bangladesh. Somia en un futur millor per a la seva germana petita. El Víktor també té catorze anys i estudia en un institut de l’àrea metropolitana de Barcelona. Fa uns quants mesos va perdre el seu millor amic en un tràgic accident. Quan el noi troba una nota d’auxili cosida a la vora dels seus pantalons, localitzar-ne l’autor i ajudar-lo es convertirà en tot un repte.

 

L’opinió general va ser molt positiva, i tot i que al principi la trama costa una mica d’arrencar, la història t’enganxa i no pots parar de llegir. D’altra banda, més d’una lectora va reconèixer haver-se posat a la pells dels personatges, sobretot a la del Víktor. Però d’on sorgeix la idea de la novel·la? Està basada en fets reals? La pròpia Ruth Tormo ens va poder contestar aquesta pregunta a través d’un vídeo adreçat expressament als membres del nostre club de lectura. Moltíssimes gràcies per aquest detall, Ruth! 

(cliqueu a sobre de la foto per veure el video)

Durant la segona part de la sessió, vam començar a escalfar motors de cara a la propera lectura. Com al novembre llegirem “Selfies al cementiri” de Maria Carme Roca, i tenim Halloween/Tots Sants a tocar, vam jugar a un parell de jocs literaris.

  

                                                                            

El primer estava inspirat en el repte #Robaunpoema, i consistia en crear històries de terror/sobrenaturals només amb els títols d’altres llibres. Aquí podeu llegir-les:

Però això no és tot... per últim vam pujar el nivell de dificultat i ens vam proposar crear històries terrorífiques amb només TRES PARAULES! Els resultats per separat són esgarrifosos... i si ajunteu totes les frases encara més! Sense voler-ho vam crear un poema ideal per la nit més terrorífica de l’any.

La propera parada del club de lectura és Malmö, Suècia... més concretament al seu cementiri. Ho farem a través del Premi Barcanova 2016, “Selfies al cementiri”. La seva sinopsis diu així:

 El bell i antic cementiri del Malmö, al centre de la ciutat, és el punt de trobada dels vius virtuals. En Nils és un d’ells i està encantat de ser-ho: perquè pot dedicar-se a fer allò que més li agrada: lligar. Els morts reciclats tenen molts avantatges i quan els convé apliquen el mode fantasma i passen desapercebuts. O no. Perquè la Siri, una noia molt especial, els ha descobert. I a en Nils no li ha fet cap gràcia, perquè no pot permetre que ningú sàpiga de la seva existència. Ells, els vius virtuals, han de continuar sent una llegenda.

 El comentarem el dia 18 de novembre... Si us voleu sumar encara hi sou a temps!

 Mx