El club Petits Clàssics comenta "Viatge al centre de la Terra" de Jules Verne

El club dels Petits clàssics ha començat el seu tercer any i últim d’aquesta promoció!

L’any passat van poder continuar reunint-se malgrat la pandèmia: el grup ha continuat amb moltes ganes! Estem molt contents de poder dir que tenim un grup molt consolidat.

Als mesos de setembre i octubre van llegir el llibre: Viatge al centre de la Terra    

I actualment ja estan gaudint de la seva segona lectura. 

Club lectura Petits clàssics...

 ...en el moment de comentar la lectura

Aquí tenim l'article que ha escrit en relació a la primera lectura la Núria Talavera, coordinadora del club Petits Clàssics:

Viatge al centre de la terra

 

La primera lectura d’aquesta temporada del Club dels petits clàssics ha estat Viatge al centre de la terra, una curiosa aventura forjada a la ment d’un dels escriptors més imaginatius del segle XIX, Jules Verne. Aquest aventurer, a qui li agradava viatjar i escriure, es va dedicar a divulgar els descobriments científics i tècnics del seu segle a través d’una sèrie de novel·les extraordinàries entre les quals es troben títols tan coneguts com De la terra a la lluna, Cinc setmanes en globus i, per descomptat, la nostra lectura.

 

Algunes aportacions sobre el llibre han estat aquestes: 

 

“La ciència també té herois anònims, com els protagonistes, que arrisquen les seves vides baixant dins un volcà per fer un descobriment científic”. 

“Baixar tants quilòmetres avall dins un volcà… quina claustrofòbia!”. Vam estar parlant de com gestionar les pors, per exemple la por a la foscor, a estar dins una cova o a les atraccions de Port Aventura.

“L’Axel és un personatge molt realista i la seva visió a vegades és pessimista, però… és que ho ha de ser”. 

“El final de cada capítol em recorda les sèries que mirem a vegades i que et deixen en el moment més dramàtic, amb tota la intriga!”. Em va encantar com aquesta clubaire va descriure d’una manera tan senzilla la tècnica utilitzada al segle XIX, els fulletons que es publicaven setmanalment en revistes populars i que deixaven el lector amb la intriga, i com aquesta tècnica es recull a les actuals sèries de les plataformes que tots coneixem.

“Un personatge que trenca la quarta paret”. L’Albert ens va deixar bocabadats amb l’explicació del que vol dir trencar la quarta paret: un personatge d’un llibre, de teatre, d’una pel·lícula, interactua amb el públic o el lector i trenca així la paret invisible que hi ha entre ell i el públic o lector. I sí, així ho va fer un dels personatges del llibre.

 

També vam estar parlant d’altres temes, com per exemple de l’actualitat sobre el volcà de La Palma o com era de visionari Jules Verne quan esmenta l’electricitat i quins avenços científics ens reserva el futur (portarem xips dins nostre? Sorgirà una nova medecina basada en l’adn? Es podran regenerar els nostres òrgans malmesos com ja passa amb alguns animals?). I fins i tot ens vam animar a proposar algunes activitats relacionades amb la lectura, com per exemple com ens agradaria anar a visitar un museu de ciències naturals o bé fer una sortida per trobar fòssils.

 

Finalment, i després de llegir com Verne descrivia animals prehistòrics que havien sobreviscut dins el volcà,  tots van coincidir que els éssers humans som autodestructius i sembla bastant clar que ens acabarem extingint com a espècie, talment com a dinosaures!

 

Núria Talavera

    Coordinadora del Club petits clàssics

La tarda en què van començar el curs.

Tot i que durant l’estiu ja van poder llegir una mica del llibre