Club de lectura CELLER
DE LLETRES
Los ojos del tuareg, d’Alberto Vázquez-Figueroa
● Tertúlia de divendres 12 de novembre de
2021
La sessió del club de lectura Celler de lletres del mes de novembre ha
estat interessant perquè la primera ronda d’opinions per part de les clubaires,
en aquesta ocasió, ha estat força repartida entre les valoracions positives i
les negatives. Vagi per endavant, però, que tothom ha considerat que ens trobem
davant d’una obra amb un pols narratiu àgil, amb bones descripcions, diàlegs
rics i reflexions per aturar-se a pensar-hi; un estil d’escriptura que et
permet entrar en la història malgrat, potser, aquesta no resulti subjectivament
atractiva o no sigui aquest el gènere de novel·la preferit.
En primer terme i des d’un plantejament temàtic ha cridat l’atenció
l’exposició de dues cultures tan contrastades i oposades entre elles, i
d’aquesta confrontació el que per damunt de tot hem remarcat ha estat l’abús i
el cinisme amb què l’anomenat primer món es relaciona amb el tercer. I és que Los ojos del tuareg, d’Alberto
Vázquez-Figueroa, agafa com a punt de partida per mostrar-nos el conflicte que
esclata a la novel·la la celebració d’un ral·li automobilístic en ple desert,
però hem considerat que aquest element concret no és més que el pretext per
emmarcar el comportament general inic i prepotent, com he dit, del primer món
vers el tercer món. Així, el que sobretot hem considerat que impregna la
narració és la denúncia, la crítica al voltant d’un sistema injust i
tendenciós.
Amb tot, també hem posat damunt la taula el partidisme amb què l’autor ens relata la història que llegim; un partidisme que ell mateix esmenta en indicar-nos que vol parlar i defensar la cultura tuareg. Ara bé, malgrat aquesta idealització amb què se’ns presenta un món, i la crítica amb què se’ns mostra l’altre, és evident que la confrontació dels dos sistemes socials i econòmics no és equitable.
Si entrem a detallar el que s’ha comentat sobre els personatges cal dir que, en general, tots han estat valorats com a personatges ben treballats. Evidentment alguns han creat empaties i d’altres han provocat refús. Per exemple el cap general de l’organització del ral·li, Alex Fawcett, ha estat considerat com un individu vil i menyspreable, fins i tot més que el cap de la quadrilla de mercenaris que contracta per resoldre el problema causat pels tuaregs, l’anomenat Mecánico, perquè aquest, en un moment de la narració, evoca el que ha estat la seva vida i considera que només ha acomplert amb el camí que li ha estat designat. És clar que, com s’ha comentat també en esmentar aquesta consideració, això és escudar-se gratuïtament en la idea d’un destí indefugible –quasi afegiria que seria amagar-se rere el concepte de la banalitat del mal que ja fa anys va encunyar Hannah Arendt.
Per continuar amb aquesta breu i incompleta relació de personatges –perquè aquest resum només abraça de manera general els aspectes més rellevants de la tertúlia– i el seu lligam amb el lector, podríem considerar, en base als comentaris sorgits durant la trobada, que el periodista Hans Scholt es troba en un terme mig de simpaties lectores, i que Nené, el pilot de l’helicòpter que actua com a interlocutor amb Gazel, és un dels que suscita més empatia. En darrer terme estarien els diversos membres de la família Sayah, entre els quals, més enllà del protagonisme de Gazel, hem remarcat la figura de la mare. Cosa que ens ha dut a ressaltar, precisament, el rol de la dona en la cultura tuareg i, de retruc, altres dades que ens han permès aprendre tot un seguit d’aspectes clau d’aquest poble nòmada: les seves lleis, el Consell d’Ancians, la importància de l’aigua...
En definitiva hem considerat que Los ojos del tuareg, d’Alberto
Vázquez-Figueroa, és una novel·la d’aventures que aprofita l’agilitat del
gènere per posar damunt la taula un seguit de preguntes, qüestions i reflexions
que en més d’una ocasió ens reclamen que aturem la lectura per considerar-les
amb calma. Possiblement existeix aquesta idealització en presentar-nos el món
tuareg, però aquest és un posicionament ben lícit: és l’aposta que fa l’autor
en endinsar-se en aquesta ficció narrativa.
Alberto Vázquez-Figueroa
● L’autor
Neix l’octubre de 1936 a Santa Cruz de Tenerife i abans de complir un any la seva família és deportada, per motius polítics, a l’Àfrica, on viurà fins als setze anys, entre el Marroc i el Sàhara. Als vint anys treballa de professor de submarinisme a bord del buc-escola Cruz del Sur, i amb els diners guanyats marxa a Madrid per estudiar Periodisme.
El 1962 inicia la seva tasca com a enviat especial de les publicacions Destino, La Vanguardia i més endavant també de Televisión Española. Aquest
fet el va dur a visitar quasi un centenar de països durant tot just quinze
anys, i va ser testimoni de molts dels esdeveniments clau del nostre temps: les
guerres i revolucions de Guinea, Chad, Congo, República Dominicana, Bolívia,
Guatemala... Fins que les seqüeles d’un greu accident d’immersió que havia
tingut el van obligar a abandonar aquestes activitats com a enviat especial.
Durant una temporada es va dedicar a la direcció cinematogràfica per centrar-se, tot seguit i amb una constància ja absoluta, a la creació literària. Com a resultat d’aquesta dedicació ha publicat més d’una quarantena de títols, d’entre els quals podem esmentar Manaos, que s’endinsa en la selva amazònica i el negoci del cautxú; Ébano, ambientada a l’Àfrica i centrant-se en l’esclavitud i el tràfic de persones; Tuareg, que seria el primer lliurament d’una sèrie que es completaria amb Los ojos del tuareg (novel·la que comentarem en el nostre club de lectura), i El último tuareg; No creo en nadie, guanyadora del Premi Nadal el 1966; Garoé, guanyadora el 2010 del Premio de Novela Histórica Alfonso X El Sabio; i per citar la seva última publicació, datada el 2020, El destructor del Amazonas, on denuncia la cobdícia d’aquells que propicien els terribles incendis de l’anomenat “pulmó del planeta”.
També cal remarcar que prop d’una desena de les seves novel·les han estat adaptades al cinema, i per citar-ne algunes podríem esmentar les ja indicades Manaos i Tuareg, o també Rottweiler.
● L’obra
Los ojos del tuareg (2000) es
publica vint anys després de la novel·la Tuareg,
que va tenir gran èxit de crítica, una magnífica acceptació entre els lectors,
i va ser duta al cinema el 1984. Anys més tard, el 2014, es publicarà El último tuareg. Es tracta d’una
trilogia quant a temàtica, en general, i quant a personatges, però les històries
concretes que s’hi mostren poden ser llegides de manera independent.
En la novel·la que tractarem al nostre club retrobem la família Sayah, aquest cop encapçalada pel fill de Gazel Sayah (protagonista de Tuareg), que rep, però, el mateix nom que el pare. Aquest petit nucli familiar ha estat rebutjat pel seu poble i, després d’amagar-se durant un temps, busquen un lloc on poder viure en pau. S’instal·len al costat d’un petit oasi i comencen a excavar per construir un pou: l’aigua és un bé escàs, una molt valuosa riquesa. Aquesta tasca, però, no està pas lliure de complicacions i perill. D’entrada perquè han de treballar durant la nit a causa de la calor, i també perquè en un moment donat hi ha un ensorrament de terres i hi mor un dels germans.
El problema esclata quan apareix per les immediacions un cotxe que participa en un ral·li europeu pel desert. El conductor i el copilot no es regeixen pels costums dels tuaregs i actuen amb insolència i prepotència, cosa que posarà la família Sayah alerta quan n’apareix un altre, de cotxe. A partir d’aquí el conflicte està servit perquè la família reclamarà justícia segons les seves lleis.
Los ojos del tuareg és una novel·la d’aventures que posa en primera línia narrativa el procés d’extinció d’una forma de vida ancestral, alhora que denuncia els interessos econòmics de tot el muntatge que són, en definitiva, moltes de les proves esportives de l’estil que se’ns mostra en el llibre. L’obra barreja la narració i el diàleg, i al llarg de la seva trama el que també trobem és la crítica al voltant del cinisme amb què actua la societat occidental.
Altres dades
● Web
oficial d’Alberto Vázquez-Figueroa: https://www.albertovazquez-figueroa.com/
● Alberto
Vázquez-Figueroa a la Wikipedia: https://es.wikipedia.org/wiki/Alberto_V%C3%A1zquez-Figueroa
● Entrevista
a Alberto Vázquez-Figueroa: https://www.rtve.es/play/videos/te-acuerdas/alberto-vazquez-figueroa-soy-contador-historias-mas-escritor/5496309/
● Alberto
Vázquez-Figueroa al Catàleg Aladí: http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=vazquez-figueroa%2C+alberto&searchscope=171&submit=Cercar
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada