17 de desembre 2021

Crònica de la quarta trobada del Club de lectura juvenil del 16/12/2021

 

A l'última sessió de l'any del club de lectura juvenil, hem comentat una novel·la de Cornelia Funke, la reconeguda escriptora alemanya de literatura infantil i juvenil. És autora de best-sellers portats a la gran pantalla com Cor de tinta o El Senyor dels Lladres, però aquest mes de desembre hem llegit la seva obra més obscura: “Reckless. Carn de pedra”, un gir ben fosc als contes de fades tradicionals que ha enganxat als nostres lectors. Això sí, no tornarem a veure els unicorns de la mateixa manera...



Tot i que les lectures pendents i l'atabalament pre-Nadal ha impedit que la majoria pogués acabar el llibre a temps, tothom s'ha quedat amb moltes ganes de descobrir el desenllaç, i hem estat d’acord en que un dels punts forts del llibre és el seu ritme trepidant combinat amb capítols curts.

 Però com va sorgir la idea de Reckless? La pròpia Cornelia Funke ho explicava en una vídeo-entrevista que hem vist plegats. Entre els joves lectors que hi participen potser reconeixeu una cara coneguda...

https://www.vilaweb.cat/noticia/3824253/20101215/cornelia-funke-entrevistada-pels-seus-joves-lectors.html

 Durant el debat hem estat d’acord en que un dels personatges més impactants és el Will, el germà d’en Jacob, perquè la seva maledicció l'està convertint en pedra! És per això que hem gravat un Mannequin Challenge literari plegats que consisteix en quedar-se petrificat mentre et graven en vídeo, com en una fotografia. Properament podreu veure el resultat a l’instagram de la biblioteca @bibliosantsadurni






I fins aquí la crònica d’avui...  La nostra propera lectura serà Mångata de Ricard Ruiz Garzón, 
i aquesta és la seva enigmàtica descripció:

«Em dic Jana i tinc una missió: ballar sobre el llac a la llum de la lluna. Potser sona ridícul; per a mi, però, és molt molt molt important. Ho vaig prometre a la meva germana, la Zya, abans que morís. Tot i que és complicat, sospito que em vigilen a tota hora. I a més, me n’han quedat dues, i hauria d’estudiar. Ai, perdoneu, quan parlo em faig un cacau!. M’heu de creure, però: jo la vaig veure ballar sobre l’aigua. Vull dir surant, sense enfonsar-se. Us en parlaré, d’ella, sí. M’ho explicava tot. Era una artista.»

 Comentarem la història de la Jana al gener, però mentrestant aprofitarem per llegir durant les festes i demanar moooolts llibres més! Bon Nadal i feliç any nou!

 

Mx

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada