16 de desembre 2021

"La vida al davant" al Club de Lectura Segona Fermentació

 

La vida al davant, de Romain Gary (Émile Ajar)

(traducció: Jordi Martín Lloret)

 

       Tertúlia de divendres 10 de desembre de 2021

Érem poques, però la trobada ha estat fantàstica. Aquest podria ser el resum de la tertúlia del Segona fermentació al voltant de la novel·la La vida al davant, de Romain Gary. Perquè efectivament el nombre d’assistents, per circumstàncies diverses, ha estat inferior a l’habitual, però els comentaris sobre aquesta lectura han ocupat l’hora i mitja de sessió, i encara podríem haver continuat parlant una bona estona més.

 


Crec que amb aquesta introducció queda palès que l’obra d’aquest escriptor francès d’origen rus ha estat valorada, unànimement, de manera molt positiva, tot considerant-la una narració tendra dins la cruesa del marc social que retrata, amb un humor àcid que et presenta situacions que, si les prenem al peu de la lletra, poden semblar esperpèntiques, però que remarquen un dels aspectes que hem destacat: els personatges que passegen per les pàgines de La vida al davant són desferres humanes. Però... amb quina grandesa ens les mostra l’autor.

 

Hem començat la sessió fent una breu ronda d’opinions, i han sorgit temes com l’amor i l’amistat, la vellesa i la solitud, la prostitució i la pobresa, la família i la lluita per la supervivència, l’eutanàsia... Són molts els temes que es van obrint amb coherència i agilitat a mesura que avancem en la lectura, i per damunt de tots ells el que ens arriba amb més força és la relació d’amistat, d’amor, de respecte, que mantenen Momo, el protagonista, i la senyora Rosa.

 

Aquest apunt sobre els personatges ens ha dut a enumerar els que, per motius diversos, ens han cridat més l’atenció (a banda dels dos esmentats). Així tenim el doctor Katz, un dels personatges més equilibrats de l’ampli ventall de què disposem en la novel·la; un home que més enllà del seu ofici manté una actitud de protecció vers el nen. També el senyor Hamil, el vell venedor de catifes que llegeix i rellegeix Els miserables, de Víctor Hugo, i que sempre té alguna història o reflexió per a Momo –en aquest sentit l’hem qualificat com la figura de l’avi que el nen no ha tingut mai. Un altre dels personatges que han deixat empremta ha estat la senyora Lola, la senegalesa transvestida que havia fet de boxejador i que treballa al Bois de Boulogne: una persona tot cor que té l’inconvenient d’haver nascut en el cos que no li corresponia. Aquests són alguns dels que més han impactat a les clubaires. Però, evidentment, per damunt de tots ells està Momo i la senyora Rosa. I encara més la relació que ens mostra l’autor entre ells.

 

Hem valorat també de manera especial alguns dels moments narratius més reeixits. La recreació de la figura del paraigua Arthur, l’amic de Momo, n’és un. Un altre podria ser la descripció del cau jueu i la manera com retrobem aquest espai cap al final de la novel·la. També el detallisme expressiu amb què se’ns dibuixa el circ mecànic que veu Momo en uns grans magatzems, i com aquest enginy és l’avantsala de la descoberta que farà el nen en entrar en una sala de doblatge: un magnífic simbolisme al voltant de la possibilitat d’aturar el ritme de la vida i que, de nou, retrobarem més endavant. A més també hem comentat, entre somriures, algunes de les escenes més còmiques –i vull recordar que són còmiques dins del drama que se’ns està narrant.

 

Si haguéssim d’apuntar algun aspecte que ha despertat dubtes quant a la seva efectivitat narrativa, potser diríem que hem trobat a faltar veure més els altres nens que viuen al mateix pis de Momo i com s’interrelacionen entre ells; i que el rol de Nadine i la seva família ens ha semblat una mica ensucrat –i més tenint en compte el conjunt de la història que hi ha a la novel·la. Però tot i amb això, l’obra ha estat qualificada de gran novel·la.

 

Evidentment ens hem plantejat el motiu d’aquesta grandesa, i el que considerem que la dota d’un valor literari extraordinari és la veu narradora, que es correspon amb la veu de Momo, el nen. És ell qui ens explica la història. L’autor, Romain Gary, adopta un punt de vista que manté amb precisió, elegància i coherència al llarg de tota la narració: es col·loca en la ingenuïtat de la infantesa, juga amb la mirada d’una criatura d’uns set anys (el tema de l’edat també l’hem comentat) i gràcies a aquesta visió infantil pot parlar amb llibertat i sense eufemismes de tot el que succeeix en el pis, al barri, al voltant dels personatges.

 

De la mateixa manera que hauríem pogut continuar parlant de La vida al davant –per cert, que també s’ha comentat si el títol de la novel·la, en lloc de La vida al davant, no hauria de ser La vida per davant... Com deia, de la mateixa manera que hauríem pogut continuar parlant de l’obra més enllà de l’horari del club de lectura, també aquest resum podria ser molt més llarg. Però ho deixo aquí. Amb tot, crec que podem considerar que ha estat una magnífica tertúlia per acomiadar-nos fins després de festes.

 

       L’autor

Romain Gary

El nom real d’aquest escriptor francès d’origen rus (Vílnius, 1914 – París, 1980) és Roman Kacew. Els primers anys de la seva vida els va passar a Rússia i a Polònia, on va estudiar Dret. En esclatar la Segona Guerra Mundial hi va participar com a aviador. El 1945 va ingressar en el món de la diplomàcia tot treballant en el ministeri d’afers estrangers (1946-1956) i més endavant va ser cònsol francès a Los Angeles (1956-1960).

 

Es va casar amb l'escriptora britànica Lesley Blanch i anys més tard amb l'actriu americana Jean Seberg, amb la qual va mantenir la relació fins al suïcidi d'ella. Va fer servir diversos pseudònims: Émile Ajar, Fosco Sinibaldi i Shatan Bogat. L’ús d’aquests àlies va propiciar que es convertís en l'únic escriptor en la història que ha guanyat dues vegades el Premi Goncourt (el segon cop s’hi va presentar sota el nom d’Émile Ajar). Aquest fet, d’implicacions legals, va generar gran polèmica a França i fins poc abans de la seva mort no es va arribar a resoldre. D’aquesta manera Gary es va burlar de l'alta cultura francesa i de la crítica literària més dogmàtica, que malgrat considerar la seva obra com a romàntica i passada de moda, el premiava i lloava (sota el nom d’Émile Ajar) quan encara no sabien que es tractava d’ell.

 

Algunes de les novel·les que podem trobar traduïdes al castellà són Los colores del día, Las raíces del cielo (premi Goncourt), Lady L, Mimos, i La promesa del alba. En català cal destacar Gos blanc i la novel·la que tractarem en el nostre Club de lectura, La vida al davant (premi Goncourt). A més de novel·les també va escriure relats, assajos, memòries, i guions de cinema, arribant a dirigir un parell de pel·lícules protagonitzades per la seva dona, Jean Seberg.

 

Es va suïcidar el 1980 al seu apartament de París.

 

       L’obra


“La primera cosa que us puc dir és que vivíem al sisè pis a peu i que per a la senyora Rosa, amb tots els quilos que duia a sobre i amb només dues cames, allò era una autèntica font de vida quotidiana, amb tots els neguits i les penes.” Amb aquestes frases s’inicia la narració de La vida al davant, de Romain Gary (Émile Ajar). La veu que ens parla en primera persona és la del protagonista, Momo, un nen que viu en un pis d’acollida amb aquesta senyora Rosa, esmentada en el fragment citat, i amb altres infants.

 

Momo és un nen d’edat indefinida que ens exposa per una banda la seva pròpia història, però per l’altra banda també ens ofereix la seva visió del món dels adults. I tot plegat ho fa amb un estil directe, planer, ben sovint amb un lèxic particular i regalant-nos, des de la ingenuïtat de la seva infantesa, plantejaments crítics de la realitat que l’envolta, perquè el pis on viu Momo amb la senyora Rosa es troba en un barri marginal de París on el que hi abunda és la drogoaddicció, la prostitució, els robatoris, el racisme.

 

De fet la senyora Rosa també és un personatge peculiar. D’origen jueu, és una supervivent del camp d’Auschwitz, experiència que, òbviament, ha marcat el seu caràcter i el seu plantejament de vida. Durant anys es va dedicar a la prostitució, i en fer-se gran va optar per acollir, a canvi de diners, aquests infants abandonats o, també, fills de prostitutes.

 

Per tot plegat ambdós personatges intenten no mirar mai enrere sinó continuar, sempre continuar: la vida viscuda no paga la pena ser recordada i el que tenen és la vida al davant.

 

Momo ens parlarà de vegades a crits i en ocasions a cau d’orella, i l’escoltarem amb una emotiva barreja de sensacions mentre, al llarg de la novel·la, trobarem temàtiques com la supervivència, l’eutanàsia, la bellesa versus la lletjor... i per damunt de tot, l’amor.

 

Altres dades

       Romain Gary a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Romain_Gary

       Sobre Romain Gary i el premi Goncourt (article a El País): https://elpais.com/cultura/2018/02/16/actualidad/1518802374_131795.html

       La vida al davant a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/La_vida_al_davant

       Recomanació de La vida al davant des de Xarxa de Biblioteques: https://youtu.be/U1104Xfw_yY

       La vida al davant a la revista digital Núvol: https://www.nuvol.com/llibres/romain-gary-un-deute-pendent-14552

       Obres de Romain Gary a Xarxa de Biblioteques: http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=gary%2C+romain&searchscope=171&submit=Cercar

 

Sílvia Romero       

www.silviaromeroolea.weebly.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada