I és que és cert que ens trobem davant una bona història que juga amb els ingredients del terror, el misteri i la novel·la policíaca però, a més a més, ens va permetre investigar i conversar sobre aspectes més filosòfics de la vida, quan comentàvem aspectes concrets de l’argument de l’obra: “tots tenim dues personalitats, la bona i la dolenta, en la mateixa persona”, “com més estimes més aprens i com més fas una cosa més t’exercites, igual que fa el Dr. Jekyll”, “les accions dolentes sempre tenen conseqüències, encara que no sàpigues el que fas com li passa a Hyde”, “La família és la gent en qui tenim més confiança, i a vegades els amics et deceben”, “quan es trenca la confiança ja no es pot recuperar, això potser li passa a l’Utterson”, “quan ets més gran valores més l’amistat i saps el que costa tenir bons amics” “aquests mesos hem vist morts ràpides i sobtades, amb familiars propers, fa pena veure morir el Jekyll”. I per descomptat vam estar parlant de les malalties mentals, ja que la nostra lectura va coincidir amb la Marató de tv3 i això va donar peu a parlar del desdoblament que pateix el Dr. Jekyll i a relacionar-ho amb malalties com l’esquizofrènia o la depressió.
També apuntem que els clubaires es continuen fixant en aspectes relacionats amb l’estil de la narració; d’una banda, van comentar el vocabulari (paraules que sobten perquè no es coneixen, com ara “quinquagenari”, “baldera”, “magra i nerviüda” o “vanagloriat”) i com això ens fa pensar que els escriptors són persones cultes que utilitzen aquestes paraules per fer més bonic els seus relats. D’una altra banda, van destacar les descripcions que fa servir Stevenson per crear una bona atmosfera de terror i per crear intriga: “transmet molt bé la imatge com si fos una pel·lícula”. I finalment, algú va destacar l’ús del llenguatge connotatiu en expressions com per exemple “un calfred que li gelava la sang”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada