Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya: Celebrem els 10 anys de la Sílvia Romero com a moderadora amb la tertúlia del llibre "La noia de la botiga 24 hores" de Sakaya Murata

Club de lectura CELLER DE LLETRES

La noia de la botiga 24 hores de Sayaka Murata

(traducció: Albert Nolla)

● Tertúlia de divendres 14 de gener de 2022

El Club de lectura Celler de lletres inicia el 2022 amb una celebració perquè aquest gener fa deu anys que vaig començar a conduir les trobades d’aquest grup, i gràcies a la bona feina de l’equip de la biblioteca hem pogut gaudir, com he dit, d’aquesta celebració d’aniversari. Però abans de comentar la part festiva, entrem en la tertúlia de la novel·la La noia de la botiga 24 hores, de Sayaka Murata.

En una primera ronda d’opinions la valoració de la lectura ha estat força positiva i, si haguéssim de posar-li nota, la mitjana es trobaria al voltant d’un set. També en aquest primer tempteig sobre les sensacions lectores s’ha remarcat l’agilitat narrativa, tot i que algunes veus han considerat que el to senzill i planer de la narració, que podríem qualificar de naïf, de vegades resulta massa simple –a pesar de les nombroses reflexions que podem extreure de la lectura de la novel·la.

Si ens plantegem la visió general de la història que se’ns mostra el que sobretot hem remarcat és la crítica al consumisme. Però més enllà d’aquest aspecte el que també hem trobat és una clara denúncia de diverses conductes de la societat japonesa, on sovint les normes són tan extremadament marcades que semblen robotitzar l’individu. Amb tot, el que també hem constatat és que aquesta reflexió es pot extrapolar perfectament a la nostra societat, cosa que ens ha cridat l’atenció perquè ben sovint, quan comentem literatura japonesa, sentim una clara distància cultural al voltant de la història que llegim, i en canvi no ha estat així amb La noia de la botiga 24 hores.

Per l’altra banda, si ens plantegem ja la visió més concreta i focalitzada i entrem a analitzar els personatges, sobretot Keiko, la protagonista, els comentaris que queden damunt la taula giren al voltant de la inadaptació, de l’aïllament, de les patologies de tipus social... Algunes clubaires s’han preguntat si la Keiko que trobem a l’inici de la novel·la és realment una persona inadaptada, d’altres han considerat que ella és conscient de les seves mancances i per aquest motiu dissimula i busca excuses de cara als altres sobre el seu estil de vida, i encara d’altres han valorat Keiko com una jove amb símptomes del Trastorn de l’Espectre Autista. Hem parlat llargament al voltant d’aquesta característica del seu caràcter, i sovint ha estat contraposant-la amb un altre personatge que presenta certes similituds amb ella: Shiraha. Amb tot, Shiraha ha estat considerat més aviat un barrut, un egoista, un penques que només mira per ell.

Un altre punt que ens hem plantejat ha estat el final, aquest desenllaç en què ella sembla retornar al seu estat inicial, i al voltant de la decisió que pren hem debatut si podem considerar que ens trobem davant d’un final feliç o no.

Hem comentat altres aspectes tot i que la tertúlia, avui, ha estat més breu perquè volíem reservar una estona de la sessió per celebrar els deu anys que he anunciat a l’inici del resum. I val a dir que els minuts que hi hem dedicat han estat divertits perquè l’equip de la biblioteca, a qui vull agrair la seva implicació en aquest festeig d’aniversari, s’hi ha esmerçat. Però sobretot voldria expressar el meu agraïment a la directora de la biblioteca, Glòria Bricollé, per la idea i el temps dedicat a aquesta iniciativa. La qüestió és que en acabar la tertúlia s’han organitzat diversos equips, cadascun d’ells ha contestat un seguit de preguntes que feien referència a aquests deu anys de lectures compartides, després s’ha fet el recompte de les puntuacions obtingudes per cada grup, s’ha anunciat l’equip guanyador... Tot plegat complint amb les diverses restriccions que encara limiten el nostre dia a dia, però gaudint al màxim del joc i de la trobada.

Potser no és aquest el lloc idoni per comentar-ho, però el Club de lectura Celler de lletres m’ha donat, al llarg d’aquests deu anys de convivència, molt més del que cap d’elles pot arribar a imaginar. Perquè, això ja ho sabem, quan llegim ficció llegim mentides, però alhora quan llegim ficció... sentim de debò. I aquests sentiments i emocions són una part de tot el que compartim durant les nostres trobades. Moltes gràcies a totes.

Sayaka Murata

● L’autora

Escriptora japonesa (1979), ha declarat en diverses entrevistes que ja de ben menuda era una lectora compulsiva sobretot, llavors, de novel·les de misteri i de ciència-ficció, i aquesta passió la va dur a intentar escriure la seva primera novel·la quan tot just cursava quart grau de primària. En acabar els estudis de secundària a la seva ciutat natal, Inzai, va haver de traslladar-se a Tòquio amb la família, on es va graduar a la Kashiwa High School, una escola adjunta a la Universitat de Nishogakusha. També va assistir a cursos d’escriptura amb el novel·lista Akio Miyahara a la Universitat de Tamagawa. Tota aquesta formació l’ha dut a conèixer els títols més importants de la gran literatura japonesa, però també coneix en profunditat l’obra d’Albert Camus.

La seva primera novel·la va guanyar el Premi Gunzo 2003 per a nous escriptors, i deu anys més tard, el 2013, va obtenir el Premi Mishima Yukio. Però és el 2016, amb la publicació de la seva desena novel·la, La noia de la botiga 24 hores, quan aconsegueix el prestigiós Premi Akutagawa. L’obra va ser un èxit de vendes i crítica i ha estat traduït a diverses llengües, entre elles el castellà i el català. Cal remarcar, com a apunt biogràfic, que al llarg de la seva trajectòria com a escriptora Sayaka Murata ha treballat a temps parcial, durant prop de divuit anys, com a empleada en un supermercat de Tòquio.

Segons els estudis al voltant de la seva narrativa hom considera que l’autora explora les diferents conseqüències de la no-conformitat i la repressió a la societat japonesa, tant en els homes com en les dones, però particularment en referència als rols de gènere, maternitat, i sexe.

● L’obra

La noia de la botiga 24 hores s’inicia amb una descripció dels sons que es poden sentir a l’esmentada botiga, del comportament i servilisme de Keiko Furukura, el nom de la noia en qüestió, i del perfecte engranatge que regeix en aquest tipus de treball per tal de ser efectiu i productiu. A partir d’aquesta mostra de la situació actual en què s’ubica la narració, l’escriptora mira enrere i ens exposa algunes anècdotes biogràfiques de la protagonista fins al moment en què aconsegueix, quan està cursant primer de carrera, la feina com a empleada en la botiga de conveniència, anomenada així perquè és oberta les 24 hores del dia.

D’aleshores ençà han passat quasi vint anys. Keiko ja en té trenta-sis i continua treballant en una feina que, en principi, és considerada ideal per a estudiants o mestresses de casa que necessiten un sobresou. Però a ella aquesta situació la manté en equilibri: sap com ha de somriure als clients, com els ha de saludar, i fins i tot coneix el to de veu que cal fer servir en cada ocasió. Unes normes ben definides que desapareixen en sortir de la botiga i enfrontar-se a la vida. Aspecte, aquest darrer, que sumat a les pressions i crítiques que rep del seu entorn perquè no es mou d’aquest espai de confort, la duen a plantejar-se el motiu pel qual ella no és una persona “normal”.

El caràcter amb què se’ns defineix la Keiko, una noia que podríem qualificar com a jove inadaptada, en entrar en contacte amb altres personatges permet que la narració s’extrapoli i ens plantegi quins són els límits d’allò que anomenem convencional, però no sols en la psicologia de la protagonista, sinó ampliant la mirada vers la societat japonesa en general.

La noia de la botiga 24 hores, sota l’aparença senzilla de la seva història i la narrativa despullada de retoricismes, és una novel·la que convida a la reflexió.