Club
de lectura CELLER DE LLETRES
L’olor del desig de David Cirici
● Tertúlia de divendres 11 de
febrer de 2022
El Festival Vilapensa, que és el Festival del Pensament del
Penedès i que s’organitza des de Vilafranca del Penedès, acull enguany una
trobada conduïda per l’escriptora Najat El Hachmi que comptarà amb
l’assistència dels clubs de lectura de la comarca. I en el Club de lectura
Celler de lletres hem llegit L’olor del
desig, de David Cirici, per reflexionar, a partir d’aquest text, al voltant
del tema de la trobada: desig i literatura.
En una primera ronda de valoracions copsem l’opinió
generalitzada sobre la mestria de l’autor per descriure tot un món, tot un
seguit d’emocions i de sentiments sense detallar res des del sentit de la
vista. L’amalgama de matisos que ens ofereix en base a les olors, la
tactilitat, els sons... és digna d’elogi, i totes hem coincidit a ressaltar-ho
com un aspecte de la lectura que sedueix al cent per cent i que, alhora, ens
ensenya quant ens perdem, de tot allò que ens envolta, encotillats pel sentit
de la vista.
Referent a la història que se’ns mostra, algunes clubaires
s’han sentit atretes pel desenvolupament d’aquest amor entre l’adolescent i la
professora, i d’altres no han considerat que la trama els aportés especial
interès. Amb tot, sí que hem comentat que aquestes relacions entre jove i adult
encara estan estigmatitzades, tot considerant que si es tracta d’un home madur
amb una noia jove, la situació és relativament acceptable, mentre que si la
parella és formada per una dona madura i un noi jove, la situació és
criticable. En aquest sentit hem esmentat altres novel·les on es pot trobar
aquest darrer tipus de relació, com seria el cas de L’illa d’Arturo, d’Elsa Morante, o El lector, de Bernhard
Schlink, per citar dos exemples.
Un altre aspecte que ha sorgit durant la tertúlia ha estat
la figura de Picasso en l’entramat de la novel·la. En alguns casos no han
acabat de veure la necessitat d’incloure aquest artista tan conegut en la
història de L’olor del desig. I en
altres casos han remarcat que el Picasso de ficció que trobem durant la lectura
ens aporta amb més exactitud l’època en què està ubicada la narració i també un
punt de veridicitat que provoca, de cara al lector, entrar de ple en la
història narrada. Totes, això sí, hem convingut que les converses al voltant de
l’art i les seves manifestacions entre el protagonista, André, i el pintor, són
enriquidores i aporten intensitat al context d’aquest món dels sentits en el
qual es mou André. Alhora que, hem remarcat, l’època en què es desenvolupen els
fets Picasso estava especialment interessat en la ceguesa a causa de la malaltia
del seu propi pare.
Dels personatges, deixant de banda l’esmentat Picasso i el
protagonista, hem remarcat la figura de la mare, omnipresent a la novel·la, i
del pare, un personatge rodó, que evoluciona pàgina rere pàgina. També,
evidentment, hem comentat la funció que desenvolupa Céline en la vida i
creixement d’André.
Ens ha cridat l’atenció un cert canvi de ritme narratiu cap
a la meitat de la novel·la. Si bé en un principi caminem al costat d’André per
un món bàsicament sensorial i l’estil narratiu és d’una gran bellesa per
aquestes descripcions esmentades més amunt, quan els fets es precipiten sembla
que aquest món sensorial desaparegui, si més no en part, i entrem en una
dinàmica d’accions ben diferent quant a ritme i també quant a semàntica de la
història. Hem debatut sobre aquest aspecte i n’hem entès la necessitat, però
ens ha sorprès.
Són molts altres els comentaris que han anat sorgint al
llarg de la sessió, com seria el tracte que rep André per part dels seus
companys, la intensitat dels capítols on trobem les primeres cites entre
l’alumne i la professora, la tria i encert de la veu narradora col·locada en
aquesta primera persona que és el mateix André... Són molts, com dic, els
comentaris compartits, perquè la nostra ha estat una rica trobada de club de
lectura.
Més enllà de tot el que s’ha constatat fins ara, també hem
valorat la relació entre la novel·la i el tema de la trobada de clubs de
lectura, i hem discutit sobre el desig sexual versus el desig sensual,
considerant que André, en un principi, tenia necessitat d’aquest segon però es
llença ben convençut al primer. Amb tot, aquests aspectes són els que esperem
escoltar a la xerrada del Festival Vilapensa.
● L’autor
David Cirici (Barcelona, 1954), és escriptor, guionista i
publicitari. Va estudiar filologia catalana i ha exercit com a professor de
llengua i literatura catalanes. També ha treballat per a ràdio i televisió en
diverses sèries i programes, i encara en el món del guionatge ha col·laborat
amb diversos espectacles musicals.
En el camp de la literatura la seva obra comprèn narrativa
infantil i juvenil, teatre musical i novel·les per al públic adult, i
quant a les seves temàtiques cal assenyalar que les trames i els personatges
ben sovint es mouen a cavall entre la quotidianitat i el fantàstic.
Ha rebut alguns dels guardons més importants de casa
nostra, i entre ells podem destacar el Premi Ramon Muntaner de literatura
juvenil per L'esquelet de la balena
(1986), una lectura habitual a les escoles on es planteja una societat futura;
el Marian Vayreda de narrativa per La
fàbrica de mentides (1995), obra amb la qual l’any següent va obtenir el
premi de la Crítica Serra d'Or i on ens parla dels efectes de la Virtuala, una
mena d’espectacle que alimenta moltes fantasies per mitjà d’una màquina de
somnis; el Premi Prudenci Bertrana de novel·la per I el món gira (2011), inspirada en el cas Millet; el Premi Edebé de
literatura infantil per Molsa
(2012), el nom del gos protagonista de la història; el Premi Ramon Muntaner de
literatura juvenil per Zona
prohibida (2013), on una catàstrofe natural provoca que un grup de noies
s’hagi d’enfrontar al món real; el Premi de literatura infantil El Vaixell de
Vapor per El vol de l'oreneta
(2015), una novel·la sobre l’amistat; i per esmentar-ne un darrer el Premi Sant
Jordi de novel·la per El setè àngel
(2016), que ens parla de la fragilitat de la vida i el lligam entre pares i
fills.
És membre del col·lectiu Germans Miranda.
● L’obra
Llegim a la coberta del llibre: “L’André s’enamora de la
Céline, la seva professora d’història. Vint anys més gran, és l’única persona
capaç de comprendre la sensibilitat de l’André, que és cec.” La remarca de la
ceguesa del protagonista no és cap espòiler, perquè es tracta d’una dada que
trobem ja a les primeres pàgines. Amb tot, precisament aquestes primeres
pàgines s’eleven com una bella descripció en base a les olors, els sons, el
tacte, les emocions... I seria recomanable intentar llegir-ho simulant que
ignorem aquesta característica de l’André: que és cec. En gaudirem molt més.
Més enllà d’aquesta recomanació de lectura la narració de L’olor del desig es mou en dues grans
línies temàtiques ubicades en un mateix marc cronològic. Per una banda tenim
aquest amor esmentat més amunt, un enamorament entre la professora i l’alumne.
Per l’altra banda tenim les confidències que André fa a un personatge ben
concret, l’únic que fa referència a una persona real: Picasso. Perquè l’època
en què té lloc aquesta història es correspon amb l’etapa durant la qual
l’artista va viure al castell de Vauvenarga (1959-61) i, en la ficció, el pare
d’André hi treballa com a jardiner.
Des d’aquest plantejament i des d’aquesta tria de punt de
vista narratiu la novel·la, tal com ha declarat en alguna ocasió el mateix
autor, representa “una exploració dels sentits”. Una exploració vers l’amor, el
sexe i la sensualitat. Però també l’exploració que li interessava a Picasso,
que entremig de les converses que manté amb el protagonista es planteja “Qui ho
sap com són les coses?”
Al costat de tots dos és important destacar el personatge
de la mare, una dona que procura sempre una educació inclusiva per al seu fill;
el pare, poc expressiu però sempre al costat d’André; i l’amiga d’infantesa,
l’única que comprèn la singularitat del noi.
Una novel·la emotiva, sensual, on podem aprendre a
descobrir un món més enllà del que estem acostumats a veure.
Altres dades
● Blog de David Cirici: http://davidcirici.blogspot.com/
● David Cirici a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/David_Cirici_i_Alomar
● Ressenya a L’illa dels llibres: https://www.illadelsllibres.com/lolor-del-desig-de-david-cirici-narra-la-passio-entre-una-professora-i-un-alumne-cec-fill-del-jardiner-de-picasso/
●
Ressenya
a Núvol: https://www.nuvol.com/llibres/david-cirici-el-perfum-dun-amor-prohibit-58498
● Entrevista a David Cirici: https://youtu.be/VNRyVudh3dQ
● David Cirici al Catàleg Aladí: https://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=cirici%2C+david&searchscope=171&submit=Cercar
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada