Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ –
Blog de la Biblioteca
El secret de l’orfebre, d’Elia Barceló
●
Tertúlia de divendres 11
de febrer de 2022
El llibre al voltant del qual es reunia aquest mes de febrer
el Club de lectura Segona fermentació s’ha programat per participar en el
Festival Vilapensa que s’organitza des de Vilafranca del Penedès. Els diversos
clubs de lectura de la comarca es trobaran per conversar sobre desig i
literatura, i l’escriptora Najat El Hachmi serà l’encarregada de
conduir aquesta interessant sessió que tindrà lloc a finals de març.
El secret de l’orfebre, d’Elia Barceló, és la nostra
proposta, la lectura a partir de la qual considerem que podem extreure
pensaments i reflexions vers el tema de desig i literatura. I a la tertúlia
d’enguany hem comentat la novel·la tot procurant relacionar-la amb aquestes
emocions.
Totes les clubaires han considerat que el pols narratiu
avança ferm i amb agilitat, i que la possible dificultat amb què han xocat
algunes per entrar en la història apassionant que se’ns ofereix en el llibre no
es basa en aquest aspecte tècnic, sinó en una qüestió de fons: els diversos
espais temporals en què es desenvolupen els fets. Però també hem coincidit que,
un cop entres en el joc que proposa l’autora, aquests forats del temps que es
produeixen a la regió d’Umbría, l’escenari de ficció on es mouen els
personatges, se’ns fan comprensibles.
Hem ubicat els tres grans espais temporals que trobem a la
novel·la: el 1952, amb una Celia jove que coneix un home madur; el 1974, amb
una Celia ja adulta que coneix un jove amant; i el 1999, any en què la veu
narradora ens exposa els fets que acaba de viure, tot enllaçant-los amb el que
succeí el 1952 i el 1974.
El gran tema que amara la narració és l’amor; però un amor
que per a unes clubaires és passional, per a d’altres més aviat és idolatrat, i altres veus l’han considerat
incondicional. Sigui com sigui a El
secret de l’orfebre, així ho hem valorat, apareix una història d’amor que
es repeteix al llarg dels anys i que, alhora, només dura tres mesos. I els dos
personatges que queden entrampats en aquesta història no tenen més vida que la
que van viure durant aquests esmentats tres mesos. Més enllà de la vivència de
l’amor, intensa però breu, res no els ha commogut o emocionat. Ambdós s’han
dedicat al seu ofici, en el qual han excel·lit, i en ell han dipositat el desig
i la passió que ja no trobava destinatari.
I ja que esmento aquestes emocions, em cal assenyalar que un
dels components del nostre grup ha comentat que, malgrat estar llegint una
història d’amor, no ha sentit, en cap moment, l’emoció que aquesta li hauria
d’aportar. Més aviat l’ha valorat com a narració freda. I també és cert que
algunes clubaires no s’han sentit especialment atretes per la història
exposada, tot i que l’han valorat com un exercici literari complex i, alhora,
molt ben resolt.
A banda d’aquests matisos hem estat comentant alguns dels
passatges més positius de la novel·la. Un d’ells seria l’esment a la pel·lícula
Allò que el vent s’endugué i el
diferent significat que té aquest film en una o altra època. També la trobada
que es podia haver produït en el cementiri entre dos personatges ubicats en un
mateix indret però en diferents cronologies. I de manera general el que hem
considerat un tret destacable ha estat la descripció d’ambients i espais, fins
al punt que podríem dibuixar la ciutat de Villasanta de la Reina.
Al final del llibre trobem una mena d’apèndix que trenca les
característiques narratives de la novel·la. Es tracta d’unes pàgines escrites
per Celia Sanjuan que ens aporten, o així ho hem considerat, una visió més
àmplia de tot el que fins al moment havíem llegit, ja que El secret de l’orfebre està narrat en primera persona sota la veu
de Pablo, i en aquestes breus notes trobem el complement a allò que se’ns ha
estat explicant. Alhora que acaba de polir alguns serrells que havien quedat
oberts.
Amb tot, la novel·la ens regala un final completament obert;
un final en el qual es pot donar el miracle, segons ens diu la veu narradora. I
la decisió d’encaminar aquest final cap a l’esperança o el descoratjament, és
nostra: dels lectors.
Ara ens toca esperar a finals de març, quan assistirem a la
trobada del Festival Vilapensa, i acabarem d’establir els lligams entre la
novel·la llegida i el tema de la xerrada: desig i literatura.
Èlia Barceló
●
L’autora
Escriptora valenciana (Alacant, 1957), neix al si d’una família
aficionada a la lectura, passió que de seguida mostra també ella. Des de
sempre, doncs, se sent atreta per la literatura, en especial el gènere
fantàstic, la ciència-ficció; més tard també entraria en el gènere del terror.
Ha estudiat Filologia Anglogermànica a València i Filologia
Hispànica a Alacant, tot i que també va cursar, durant un parell d’anys,
Història i Medicina. Es va doctorar amb una tesi sobre els arquetipus del
terror en els relats fantàstics de Julio Cortázar, segons les seves pròpies paraules
“un dels escriptors a qui més admiro”, tot convertint el fantàstic en la seva
especialitat acadèmica. Abans de dedicar-se al món acadèmic va treballar en
diverses feines: model de calçat, hostessa en Fires, traductora en empreses,
intèrpret en tallers i simposis, i professora d’anglès en una multinacional
estatunidenca. El 1981 es trasllada a Innsbruck (Àustria), on comença a
treballar a la Universitat d’Innsbruck, en el Departament de Romanística, com a
professora de literatura, estudis hispànics i escriptura; i el 2017 abandona la
universitat per dedicar-se a la literatura a temps complet.
Té un ampli ventall de títols publicats, però potser podem
destacar el relat La estrella, Premi
Ignotus de relat fantàstic de l'Associació Espanyola de Fantasia i Ciència
Ficció (1991); la novel·la El mundo de
Yarek, Premi Internacional de novel·la curta de ciència ficció de la
Universitat Politècnica de Catalunya (1993), l’obra juvenil Cordeluna, Premi EDEBÉ de literatura
juvenil (2007); Ishbiliya, Premi
Gabriel de l’Associació Espanyola de Fantasia i Ciència Ficció (2007), El efecto Frankenstein, Premi Nacional
de Literatura Infantil i Juvenil (2020); i La
noche de plata, finalista del Premi Hammett de la Setmana Negra
(2020).
Algunes de les seves novel·les i relats han estat traduïts a
diverses llengües, com el francès, italià, català, alemany, portuguès, anglès,
txec...
●
L’obra
La història que ens presenta aquesta novel·la s’inicia quan
el protagonista, un home que voreja els cinquanta i que ens parla en primera
persona, comença a escriure tot un seguit de records, un garbuix d’imatges dins
el seu pensament per tal de posar ordre i intentar entendre el que ha passat.
Ens trobem a Nova York l’any 1999.
El primer que ens exposa és la recent visita a la població
de Villasanta de la Reina, a la regió d’Umbría, de la qual va marxar de jove
per no tornar-hi mai més. Ara ell és orfebre, i abans de traslladar-se per
temes del seu ofici a Nova York, va voler passar pel poble natal. Però allà es
va trobar immers en una experiència que el va dur a reviure un amor de
joventut, un amor que es perpetua al llarg dels anys i que trenca les barreres
del temps.
Són tres les èpoques en què es mouen els personatges dins aquests
pous del passat que sembla que prenen forma en aquest paratge particular i
fantàstic de la regió d’Umbría. Tal com s’ha indicat, una d’elles és l’any
1999, moment en què el protagonista escriu la història que nosaltres llegirem.
L’altra època la situem en l’any 1974, just quan ell marxa del poble tot fugint
d’una història d’amor prohibit amb Celia, una veïna de Villasanta de la Reina.
I la tercera la ubiquem en l’any 1952, quan coneixem l’origen de les
circumstàncies de Celia, una dona marcada i criticada pel poble.
I és que El secret de
l’orfebre ens exposa, amb una mirada nostàlgica i emocionada pels records,
amb intensitat, però també amb dolçor i tendresa, l’amor entre Celia i el
protagonista. Un amor que es manté inalterable a pesar de les adversitats i del
pas del temps.
Amb un estil acurat i elegant, prosa característica d’Elia
Barceló, la novel·la ens ofereix fantasia i costumisme alhora, i a més de
mostrar-nos aquesta història d’amor esmentada entrem en els grans temes de la
literatura, com són, per citar només els més rellevants, la memòria, la mort,
la soledat, la cerca de la pròpia identitat.
Altres dades
●
Web oficial d’Elia Barceló: https://eliabarcelo.com/
●
Elia Barceló a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Elia_Barcel%C3%B3
●
Ressenya a blogs: https://www.libros-prohibidos.com/elia-barcelo-el-secreto-del-orfebre/
●
Ressenya a El Periódico: https://www.elperiodico.cat/ca/entre-tots/participacio/descubrir-el-secreto-del-orfebre-156415
●
Xerrada d’Elia Barceló sobre literatura fantàstica: https://youtu.be/Ji1PbWzxbdM
●
Elia Barceló al Catàleg Aladí: https://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=barcelo%2C+elia&searchscope=171&submit=Cercar
Sílvia
Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada