Recomanacions del nostre Centre d'Interès Punt de gènere "A contrapel. O perquè trencar el cercle de depilació, submissió i autoodi" de Bel Olid

 Reprendrem el nostre espai de recomanacions de llibres del nostre centre d'interès sobre feminisme, noves masculinitats, lgtbq+ i nous models relacionals i recomanem el llibre de Bel Olid. "A contrapel. O perquè trencar el cercle de depilació, submissió i autoodi.” editat per Destino al 2020.

Arriba l'estiu i comencen a apareixen a tot arreu anuncis de sistemes depilatories (maquinetes, cremes, gels...) per a dones. Esteu totes preparades per a ensenyar les cames a les platges i als carrers? Però perquè les dones ens depilem algunes parts del cos i altres no? Moltes diuen que és una qüestió estètica, que així s’hi senten més a gust i en ordre. Però, perquè els homes no ho fan? En la nostra societat s’associa la idea de feminitat a unes cames ben depilades, als anuncis del productes de depilació sempre hi surten dones sense pels que es depilen per continuar sent sense pels. En canvi al cap, a les pestanyes i a les celles és obligatori tenir-ne. Llavors que representa realment, el pel a les cames de les dones? Biològicament surt el pel a les cames i a la vulva durant l’adolescència en el passatge de nena a dona. En la nostra societat però podem trobar a la venda productes de depilació per dones i bikinis per a nenes. Hem parat mai a pensar que vol dir tot això? Quin missatge hi ha darrera d’aquestes practiques tant acceptades i “normalitzades”? Només si hi pensem i reflexionem entendrem llavors perquè la decisió de no depilar-se les cames, més enllà que una qüestió estètica, esdevé així una decisió política.

Bel Olid Báez és traductora i escriptora. Entre 2015 i 2022 va presidir l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Defensa l'ús del gènere neutre en la llengua catalana

Ha ensenyat Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials a la Universitat Autònoma de Barcelona, universitat en la qual es va llicenciar en traducció i interpretació En l'àmbit de la traducció s'ha dedicat a la traducció literària, principalment d'obres de literatura infantil i de literatura feminista. Ha traduït de l'alemany, l'anglès, el francès, l'italià i el castellà.Col·labora amb diversos mitjans culturals, en la premsa escrita, la ràdio i la televisió.Ha publicat al diari Ara, i a les revistes Tentacles, Núvol i Catorze, entre d'altres.