19 de maig 2022

Tertúlia i ruta literària sobre "Descalça" la novel·la de Jordi Romeu al club de lectura Celler de Lletres

 

Club de lectura CELLER DE LLETRES — Blog de la Biblioteca

Descalça de Jordi romeu Carol

Tertúlia de divendres 13 de maig de 2022

El club de lectura al voltant de la novel·la Descalça, de Jordi Romeu Carol, l’estàvem esperant perquè duia el complement d’una ruta literària pels indrets on es desenvolupa l’obra. El divendres ens vam reunir, a la biblioteca, per comentar la lectura, i el diumenge vam poder gaudir d’una interessant i enriquidora passejada, amb la companyia de l’autor, que ens va oferir tot d’explicacions i matisos sobre aquell paisatge, els costums rurals de l’època en què està ambientada la història, i diversos aspectes que anaven sorgint al llarg de la caminada.

 


Quant a la tertúlia sobre Descalça, val a dir que va resultar força gratificant perquè la valoració que se’n va fer, en termes generals, va ser clarament positiva. A les clubaires els va agradar la senzillesa d’una narració que, malgrat això, exposava tot un seguit de vivències dures, i sempre, com es va comentar en un moment donat, amb la felicitat fixada en les petites coses, aquelles que ens omplen i que ens aferren a la vida.

Per començar cal remarcar que es va considerar molt ben portat el ritme, amb aquests capítols breus que oscil·len entre el present i el passat, simultaniejant-se metòdicament: present, passat, present, passat... Dit així pot semblar tediós, ans tot el contrari: el pas d’unes vivències del present cap al record del passat col·labora a mantenir el bon ritme esmentat abans, i a matisar els motius de tot el que té lloc en el present. A més, tal com es va comentar, es tracta d’una història propera i tendra malgrat la duresa de les vides descrites.

 

Potser un aspecte que algunes clubaires van trobar a faltar, sense que això minvés l’interès per la lectura, va ser la poca definició d’alguns personatges. Tot i que, també cal dir-ho, la història que se’ns narra no precisa de grans descripcions psicològiques i es fa entenedora i atraient. I encara fent referència a aquesta qüestió de la definició dels personatges, el que també es va comentar és que, possiblement, aquesta sensació també es deu al fet que ens agradaria saber més d’alguns d’ells perquè ens desperten curiositat, com seria el cas, per exemple, de Vicent.

Vam dedicar una bona estona de la trobada a parlar de la protagonista, la Cinta, aquesta dona que s’instal·la al mas de tota la vida per començar de nou amb la seva vida. Algunes clubaires van considerar que ens trobem davant d’una dona forta, valenta; per contra, d’altres van opinar que potser només són les circumstàncies, el que l’empenyen a fer aquest pas d’instal·lar-se al mas, i que si no hagués estat pel gest desinteressat dels amos, ella hauria suportat una situació familiar desesperant. Aquest debat va ser molt interessant, i ens va demostrar, una vegada més, que cada llibre pren una vida diferent en mans de cada lector. Apassionant.

 

Sigui com sigui, el que sí vam acordar és que la decisió que pren Cinta, més enllà de la valentia personal, el que sí ens mostra és un acte trencador per a l’època, i només per això la protagonista ja mereix un reconeixement empàtic. I, per l’altra banda, a l’hora de plantejar-nos si es tracta d’una novel·la de personatge o coral, vam considerar que el que preval, com a nucli important, són la Cinta i el mas. Aquests dos són els grans personatges de la novel·la.

També el final de la novel·la va ocupar una part de la sessió, i el vam valorar positivament; un desenllaç que recull els diversos temes apareguts al llarg de la lectura i que ens regala un bri d’esperança.

I al costat de tots aquests aspectes que he estat remarcant, i de molts altres que no podríem encabir en aquest breu resum, el que també es va assenyalar va ser l’ús d’un lèxic genuí, precís, que recupera la parla del món rural, els noms de les feines del camp, de les eines i màquines. Un treball, per part de l’autor, que cal lloar.

 


Com he dit a l’inici, després d’aquesta interessant tertúlia de divendres, el diumenge vam poder participar en una ruta literària pels escenaris de Descalça, acompanyats de Jordi Romeu Carol. Tot plegat, ben recomanable.

 

Jordi Romeu

  • L’autor

Escriptor català (Sant Pere de Riudebitlles, 1978), és llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a l’INEFC Barcelona, i en Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Oberta de Catalunya. En l’àmbit literari es va formar a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

La seva primera obra publicada, Petonets pels puestus o a la recerca de l’amor sincer, va ser guardonada amb el “XXII Premi de narrativa Vila de l’Ametlla de Mar”. La història esdevé una sàtira de la visió masculina del món de la parella i dels sentiments, contada en primera persona i amb l’aire distret i innocent del seu protagonista. I a partir d’aquesta posada en escena la seva trajectòria pren un bon ritme de publicacions. El 2015 publica la segona novel·la, Descalça, títol que comentarem en el nostre club de lectura. Un parell d’anys més tard, el 2017, guanya “Premi Sant Carles Borromeu de contes i narracions” amb el recull de contes Honor de poble poble, obra que, tal com s’indica a la coberta del llibre, és un conjunt de narracions sobre “aquesta part de la vida d'un poble que no surt ni sortirà mai en els llibres d'història”. El 2018 torna al gènere novel·lístic amb la publicació de El gran salt d’en Clarinet, una novel·la divertida, entretinguda, imprevisible i a estones delirant; i just un any més tard, el 2019, publica, juntament amb l’escriptor Jaume Font i Esbert, la novel·la històrica Terra de marca que, situada l’any 947 dC, ens parla de la visita del prior Ponç a les terres sempre perilloses de la marca penedesenca per trobar un indret on edificar un nou priorat benedictí.

A més d’aquesta trajectòria literària al voltant de la seva producció Jordi Romeu és el coordinador del Projecte Riudelletres, que organitza una trobada anual entre professionals de l’escriptura, de les llibreries, de les editorials i de les biblioteques per posar en comú noves formes de promoció de la literatura; i també participa en tertúlies literàries alhora que col·labora en mitjans de comunicació i revistes gratuïtes.

 


  • L’obra

La Cinta, protagonista d’aquesta novel·la, torna al mas on va viure de menuda i d’on va marxar per anar a treballar de serventa a Barcelona, perquè calia ajudar la família a tirar endavant. Però el mas fa temps que va quedar deshabitat i ara que ella opta per tornar-hi, en realitat una fugida o una manera d’amagar-se, ho fa acompanyada de la mare, ja força gran, i del seu fill de set anys.

A causa de l’abandó del mas la Cinta, ajudada per la mare, haurà de fer neteja de la casa, adobar tot el que s’ha fet malbé, i sobretot procurar que l’hort reneixi després d’anys sense que ningú en tingui cura, perquè si més no durant aquests primers temps la subsistència de tots tres dependrà del que la terra els doni.

Al costat de la narració d’aquesta lluita de Cinta per sortir-se’n amb èxit d’aquest retorn a la llar familiar, també ens anirem assabentant de com va ser la seva infantesa, com va viure el fet d’allunyar-se dels pares per anar a treballar a Barcelona, com va conèixer el jove que es convertiria en el seu xicot, com va evolucionar la seva relació... I a poc a poc, amb capítols breus narrats amb un lèxic precís i acurat, anirem encaixant totes les peces del trencaclosques i entendrem els motius que l’han dut a decidir-se per aquest retorn al mas.

És aquesta una història de lluita i supervivència que troba el focus en el personatge de Cinta, però el seu protagonisme es pot fer extensible a la figura de la dona en general, i de les dones del camp més en concret, a través de les quals, a més, anirem coneixent tot un seguit de costums i tradicions que, per l’altra banda, l’autor coneix de ben a prop, com es pot constatar pel domini que mostra en exposar les diferents feines del camp, per exemple.

Podríem considerar, doncs, que és un homenatge a la dona lluitadora, però també, de retruc, a la terra i al mas des d’on aquesta és treballada i respectada.

 

Altres dades

 

Sílvia Romero

www.silviaromeroolea.weebly.com

a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)