Suite silenci, obra
sobre paper d'Elena Musa
SOBRE
SUITE SILENCI
No
m’agrada escriure sobre la meva obra, no sé com trencar el blanc del paper i em
sorgeix una teranyina de pensaments incerts i una impostada vena literària amb
la sensació que no trobo la meva veu. Se suposa que ja hauria d’estar dit tot,
però és veritat que a totes i tots ens agrada que ens expliquin històries, ens agrada
saber detalls, anècdotes, sobretot quan són escoltades de viva veu.
Suite silenci m’ha obligat a mirar deu anys enrere, una
dècada. He fet un inventari de les làmines supervivents dels mercats d’art i
per fer-ho he hagut d’aturar-me i posar
atenció a la meva mirada sobre les obres.
Aturar-me perquè la quotidianitat em devora i
em fa que li vagi al darrere corrents amb la llengua fora. Acostuma a passar. Per això pinto. Al taller
pots sentir el silenci, la soledat, la llibertat quan tens prou disciplina (o
terminis d’entrega ) i obres la porta d’aquest espai de treball que t’has
guanyat a base de persistència i d’esgarrapar temps d’altres feines i de la
vida familiar. No serà la vida una qüestió
de persistència?
Posar
atenció a la mirada per redescobrir el que he fet: esquitxar, polvoritzar, fer
camins amb el plomí, escampar la tinta xinesa (quina olor!) en aiguada o ben
espessa, amb paletina, amb els dits, amb esponja; transferències de color del
paper de seda, paper de cuina que
absorbeix la taca aigualida de color
acrílic tot deixant el rastre del seu motiu decoratiu o una barreja irregular dels pigments amb
làtex. Accions guiades per la música de l’atzar, l’accident, la casualitat, ja
que es tracta d’un joc i el camí és la felicitat. De vegades sembla que tot
encaixi per un moment. Quan pinto m’oblido de mi.
Ara et toca a tu posar atenció i observar. I descobrir si et ressona algun d’aquests silencis de la suite.
elenamusa
Gener 2023
Vestits de nines reciclats de Maria Berlanga Santos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada