Club
de lectura CELLER DE LLETRES
La Fadeta, de George Sand
(traducció:
Cristina Solé Castells)
·
Tertúlia de divendres 13 de gener de 2023
Començaré pel final. Tal
com es comenta a les diverses ressenyes i crítiques que hom pot trobar per la
xarxa al voltant d’aquesta novel·la de George Sand, La Fadeta no és
només una faula. El seu to de senzillesa narrativa, el seu estil de rondalla,
el seu aire bucòlic, no ha de fer suposar que es tracti d’una obra nímia o
insulsa, sinó tot el contrari. I una mostra d’això l’hem tingut en la trobada
de gener del Club de lectura Celler de lletres. Una sessió i una tertúlia viva
i engrescadora que provoca les ganes de rellegir la novel·la.
Val a dir que al costat
de les valoracions sobre La Fadeta també hem estat parlant de la figura
importantíssima de la seva autora, George Sand, de qui en ocasions només
recordem que va ser l’amant de Chopin.
Però anem a la novel·la.
En una primera ronda d’opinions ja hem constatat la valoració general positiva
sobre la lectura, de la qual, a més, hem aplaudit el fet que no alliçona, tot i
que d’ella en podem extreure una moralitat.
En un primer moment ens
hem fixat en els dos personatges que obren la narració, els bessons Landry i
Sylvinet. Hem destacat el consell que dona la partera, Sagette, en prevenir els
pares tot dient-los que no els eduquin sempre junts i iguals en tot, perquè
això els pot crear dependència. Més enllà del comentari en si, el que ens ha
cridat l’atenció ha estat el caràcter avançat que implica una recomanació
educativa d’aquest estil en aquella època.
També hem remarcat el
caràcter i la relació dels pares dels bessons. D’ells, sobretot, hem destacat
l’actitud més autoritària del pare i la submissió de la mare, cosa que ens ha
dut a relacionar aquest matrimoni convencional amb el que després trobarem
entre un dels bessons i la Fadeta, que es mou més en una relació d’igualtat.
I ja que esmento la
Fadeta, d’ella ens ha agradat en especial el canvi que fa i, sobretot, com i
per què el fa. És l’amor el que la duu a modificar la seva aparença i la seva
manera de relacionar-se amb els altres. Un amor que trobarà correspondència i,
alhora, rebuig, ja que alguns continuen considerant-la la neta de la bruixa o
bé continuen considerant-la una no-ningú.
Amb tot, com he dit, la
Fadeta aconseguirà canviar, i de retruc molts d’altres al seu voltant també
canviaran i modificaran el concepte que tenien d’ella. I una de les maneres com
ho aconsegueix és a través del viatge, cosa que ens ha fet plantejar el viatge
com a mitjà de coneixement, d’obertura intel·lectual.
Sigui com sigui és a
través d’aquests canvis, mitjançant aquests jocs psicològics tan ben definits
en els caràcters dels personatges, com l’autora, George Sand, exposa la seva
idea sobre el feminisme i sobre la necessitat d’evolució de la societat,
convertint la novel·la en un cant als valors i a la vida.
Tècnicament s’ha fet
esment especial a les bellíssimes descripcions de la natura, així com alguns
diàlegs que esdevenen clau per al desenllaç de la història. Un d’aquests
diàlegs seria, per exemple, el que mantenen Landry i Fadeta després del ball al
poble. Una conversa farcida de sentiments, de respecte, de tolerància.
Encara des d’una
valoració tècnica hem assenyalat i hem estat d’acord en un dels aspectes que es
detallen en el pròleg: que la primera part de la novel·la centra l’atenció en
els bessons, convertint Landry i Sylvinet en els personatges principals, mentre
que a la segona part qui es converteix en el focus narratiu és la Fadeta. Un
recurs que permet entrar àmpliament en la psicologia de tots tres.
Potser sí que en algun
moment hem percebut l’estil narratiu de George Sand, tan arrelada al
romanticisme imperant a l’època, una mica allunyat de l’escriptura més actual,
però això no treu que La Fadeta sigui una novel·la a tenir ben en compte
com a lectura a tots nivells. Per a clubs de lectura, perquè aporta una gran
quantitat d’elements a debatre, i fins i tot a nivell de lectura escolar.
Per acabar, tot i el
suposat final feliç que ens regala l’autora, ens hem plantejat: podem
considerar que per a Sylvinet també és un desenllaç feliç?
· 
George Sand
L’autora
Amandine Aurore Lucile Dupin és el
nom sencer real d’aquesta escriptora francesa (1804-1876). Òrfena de pare als
quatre anys i educada sobretot per l’àvia paterna amb un sistema d’educació
força lliure, va ser una dona compromesa amb la política i, a l’ombra, va
participar en el govern provisional del 1848. Va escriure novel·la, conte,
peces teatrals, una autobiografia, crítica literària, textos polítics, i també
es va dedicar a la pintura.
Molts anys de la seva vida els va passar a
Nohant, al departament d’Indre, i aquest paisatge la va marcar fins al punt de
treballar sovint el tema de la vida al camp en moltes de les seves obres.
Casada amb el baró Casimir Dudevant el 1822, amb qui va tenir dos fills, el
matrimoni no va durar ni deu anys, i quan se’n va separar va començar a dur una
agitada vida amorosa.
La primera novel·la publicada, Rosa et
Blanche (1831), va ser escrita amb el novel·lista Jules Sandeau, llavors el
seu amant i en qui es va inspirar a l’hora d’adoptar el pseudònim Sand.
És coneguda també per la seva manera de
vestir, amb vestits masculins que li permetien passejar amb total llibertat per
París tot fumant en pipa i accedint a locals que una dama de la seva classe
social, i més en una època en què el codi social entre les classes benestants
era de gran importància, no hauria de freqüentar. De fet les seves primeres
novel·les plantegen com a tema central la recerca de la felicitat personal a
través de la regeneració social. Aquest seria el cas d’Indiana (1832),
primera obra publicada amb el pseudònim de George Sand; i Lélia (1833).
Precursora del feminisme, es va enfrontar a
la societat arran de la seva relació primer amb l’escriptor Alfred de Musset, i
més tard amb el músic i compositor Frédéric Chopin.
·
L’obra
Aquesta obra va començar a veure la llum com a fulletó a la publicació
periòdica republicana Le Crédit, i l’edició en format llibre data de 1849. La
història s’inicia amb el naixement dels bessons Sylvinet i Landry, i la
recomanació, per part de la partera, de no educar-los junts per tal de no crear
dependència. Els pares tenen intenció de seguir el consell de la dona, però la
feina del dia a dia al camp i la rutina de les obligacions s’imposa, de manera
que no només acabaran creixent junts, sinó que vestiran igual, crearan la
dependència que tant volien evitar i, sobretot, s’estimaran entre ells amb
desmesura.
Amb tot, l’època de bonança econòmica de la família s’acaba, i el pare
troba una feina, fora de les seves propietats, i hi envien un dels bessons.
Aquest serà el punt a partir del qual les seves vides començaran a prendre
camins diferents, i a aquesta circumstància s’hi afegirà una altra: la relació
d’amistat que un d’ells inicia amb la Fadeta. Aquesta, d’edat similar a la dels
bessons, viu en una cabana amb el seu germà, el petit saltarell, i amb
l’àvia, la vella Fadet, una dona gran a qui tot el poble considera bruixa. Per
tant i de retruc, també hi ha cert rebuig vers els dos nets. Amb tot la Fadeta,
a mesura que avancem en la narració, s’anirà imposant a aquest ambient
provincià i, al seu costat, s’aniran obrint altres temes com el progrés, la
solidaritat, i la convivència.
Però més enllà de la novel·la, una narració lírica que funciona
gairebé com a rondalla o faula i que es basa en una història de ficció realista
i, al mateix temps, amb un marcat to d’idealisme, l’obra va tenir diversos
problemes, com tantes altres de George Sand, a l’hora de ser traduïda i
editada. I és que al segle XIX va ser inclosa a l’Index Librorum
Prohibitorum (Índex dels Llibres Prohibits) del Vaticà. En castellà,
per exemple, no es va poder editar fins el 1982, a pesar que la publicació
francesa data de 1849, i ben possiblement va ser per aquest antecedent vaticà,
i no pas per la seva trama.
Altres dades
·
George Sand a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/George_Sand
·
Ressenya de La Fadeta i la seva
censura (El Periódico): https://www.elperiodicoextremadura.com/cultura/2021/06/13/nina-duende-novela-inocente-censurada-52937931.html
·
Sobre tres novel·les de George Sand: https://mon.uvic.cat/ceig/ca/la-recepcion-de-tres-novelas-de-george-sand-en-espana-a-traves-de-sus-ediciones-y-retraducciones/
·
Conferència sobre George Sand (per Anna
Caballé): https://youtu.be/C983M60XdYg
·
Obres de George Sand al Catàleg Aladí: https://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=sand%2C+george&searchscope=171&submit=Cercar
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada