Club
de lectura SEGONA FERMENTACIÓ
Bon dia, tristesa, de Françoise Sagan
(traducció: Josep Maria Pinto)
Tertúlia de divendres 13 de gener de 2023
És fantàstic comprovar
que una novel·la que no arriba, en cap de les seves diverses edicions, a les
dues-centes pàgines, pot despertar un debat tan interessant i enriquidor com el
que hem viscut a la trobada de gener del Club de lectura Segona fermentació.
Una manera ideal, per l’altra banda, d’encetar el 2023.
Algunes de les clubaires
coneixien l’obra per la magnífica adaptació cinematogràfica d’Otto Preminger de
1958, i d’altres han comentat que no havien vist la pel·lícula. I per fer una
valoració general després del primer tempteig sobre aquesta lectura, val a dir
que la narració ha atrapat i ha resultat una lectura de ritme àgil, però no ha
entusiasmat. Cosa que, tal com he esmentat a les primeres línies d’aquest breu
resum, podríem considerar que es contradiu si tenim en compte l’intens
intercanvi d’opinions que hem viscut.
Per començar val a dir
que un dels grans temes de conversa ha girat al voltant del personatge
protagonista de la novel·la, la Cécile. Aquesta jove, que esdevé la veu
narradora des d’un espai cronològic que no podem ubicar amb exactitud –és a
dir: no sabem amb certesa el temps transcorregut entre els fets recordats i el
moment en què ella inicia aquesta evocació–, ha despertat diversitat
d’opinions. Unes clubaires han sentit certa compassió perquè han considerat que
és una noia mancada de valors familiars a causa de la manera com creix, sense
cap figura paterna ni materna que marqui unes pautes i que mantingui un cert
principi d’autoritat mitjançant la implantació d’unes normes de conducta.
D’altres clubaires han manifestat el seu rebuig vers ella per la seva actitud
lassa, per la planificació entre sibil·lina i maquiavèl·lica d’un muntatge per
recuperar l’ambient en què vivia abans de la irrupció d’Anne, fins i tot per la
seva capacitat manipuladora vers algunes de les persones que l’envolten.
D’altres han valorat que ens trobem davant d’un cas clàssic del complex d’Èdip,
amb una idolatria desmesurada pel pare.
Però Cécile és un
personatge que es relaciona amb els altres que també trobem a la novel·la, i de
retruc, per tant, aquests altres resulten força interessants. Tant el pare, amb
la seva conducta seductora, com Anne, la dona centrada que ho sacseja tot amb
la seva presència. I tant Elsa, la jove amant que es veu arraconada, com Cyril,
el xicot que pretén l’amor de Cécile.
Però tornem a Cécile.
Perquè és, realment, un personatge literari dotat d’una construcció psicològica
gairebé impecable. Per una banda com a lectors ens adonem que ella s’ha adaptat
a la vida relaxada i disbauxada del pare, però per l’altra banda també copsem
que així com el pare té tendència a no plantejar-se quasi res i es dedica,
senzillament, a viure en un marc de total llibertat, ella sí que reflexiona, es
fa preguntes, es qüestiona aspectes importants de la vida. Tot i que, també cal
dir-ho, sense avançar més enllà del plantejament. Perquè en el fons la
comoditat del llibertinatge ja li està bé.
Però és important
remarcar aquestes reflexions ja que són les que la duen a dubtar contínuament
del seu pla per recuperar la “normalitat”. Fins i tot en algun moment té un
cert sentiment de culpa –tot sigui dit, li dura ben poc.
Amb tot, després d’haver
estat conversant durant bona part de la nostra trobada sobre el personatge de
Cécile, la gran qüestió que ens hem plantejat és si a la jove li molesta més
que el món on vivia s’esbotzi o si, pel contrari, el que li molesta és el
possible canvi de conducta del pare. És clar que una cosa va íntimament
relacionada amb l’altra...
Cécile, en definitiva, és
un personatge ambigu. Però no pas ambigu en el sentit que la construcció de la
seva ficció no queda ben definida, sinó ambigu en el sentit que és com
qualsevol altre ésser humà: dubta davant les decisions preses.
És evident que en base a
tot el que he estat comentant, hem considerat que una de les grans temàtiques
que ens exposa Bon dia, tristesa és la buidor i la frivolitat d’una vida
ociosa. Però per damunt de totes les diverses matèries que hi podem anar
trobant –amor, sexe, sensualitat, mentida, mort, suïcidi, tristesa...–, el gran
tema és la solitud. I potser, també, el plantejament del concepte de felicitat.
Més enllà de tots aquests
aspectes de contingut, hi ha alguna dada tècnica que hem comentat en un parell
o tres d’ocasions.
Per una banda la tria per
part de l’autora, Françoise Sagan, de la primera persona com a veu narradora, cosa
que dota la història d’un punt de veracitat perquè ens està explicant un
record, està rememorant una vivència. I per l’altra banda la ubicació de la veu
narradora en el personatge de Cécile, però quan l’estiu en concret en què tenen
lloc tots els esdeveniments narrats ja ha quedat enrere i ella, Cécile, ens en
parla col·locada ja en un punt des del qual pot valorar allò que va viure. Un
punt, a més, que alguna que altra vegada ens el recorda tot fent referència al
seu “ara”. Com quan recull una petxina que encara conserva i quan la mira, en
la seva actualitat, li recorda aquell moment. O quan ens mostra una escena en
què Anne li encén un cigarret perquè a ella el llumí sempre se li apaga, i en
la seva actualitat sempre que encén un llumí li ve al cap aquell instant.
Aquest “ara” és el que ens referma i ratifica que aquell estiu narrat ha deixat
una empremta importantíssima en la seva vida. I que malgrat hagi recuperat la
vida ociosa que perillava... res ja no és com abans.
·
L’autora
Françoise Sagan és el pseudònim literari de Françoise Quoirez (1935-2004), escriptora francesa de novel·la i de teatre. La seva trajectòria literària es va iniciar amb la publicació de la novel·la Bon dia, tristesa (1954), obra que la va llençar a la fama i amb la qual va obtenir el prestigiós però ja desaparegut Prix des Critiques. De temàtica amorosa, la novel·la va provocar certa polèmica per la sensualitat clarament explícita de determinades descripcions, un estil literari vital i inconformista que s’erigia com el reflex de la pròpia vida de l’autora, tumultuosa i marcada pels escàndols i per les seves addiccions. De fet va ser durant aquesta època quan Sagan, conscient del perill a què l’arrossegava la seva vida esbojarrada i sense límits, es va sotmetre a diverses cures de desintoxicació, però sempre tornava a recaure.
Bon dia, tristesa es va adaptar al
cinema i la pel·lícula es va estrenar el 1958, dirigida per Otto Preminger, i
comptant, entre d’altres actors, amb Jean Seberg, Deborah
Kerr i David Niven .
El 1956 publica la segona obra, Un cert
somriure, i amb ella es van confirmar les esperances que la crítica i els
lectors havien dipositat en Sagan. En aquest llibre ens presenta una jove
estudiant que, casualment, coneix l’oncle del seu xicot, un home que frega la
quarantena i que té fama de frívol. Ambdós, però, se sentiran atrets.
Després d’aquesta obra l’autora va continuar
publicant, movent-se entre la novel·la i el teatre. En novel·la podem destacar
títols com Dans un mois, dans un an (1957), Aimez-vous Brahms?
(1959), La femme fardé (1981), i Un chagrin de passage (1995); i
en teatre cal esmentar Château en Suède (1960), Le Cheval Évanoui
(1966), i Un piano dans l'herbe (1970), entre d’altres.
El 1996 publica Derrière l’épaule, on
ens planteja una mirada crítica de la seva pròpia vida, tot i que uns anys
abans ja havia publicat el seu primer llibre de memòries, Et toute ma
sympathie (1993).
Els darrers anys de la seva vida els va
passar malalta i arruïnada. En realitat Sagan havia arribat a guanyar molts
diners gràcies a la seva producció literària, però malbaratava la seva riquesa.
També es va veure embolicada en afers tèrbols relacionats amb la droga i el
frau fiscal. I malgrat aquesta aparent alegria de viure i disbauxa, els crítics
han considerat que en realitat tot plegat era per ocultar l’enorme soledat que
sentia. Ella mateixa havia comentat, en alguna ocasió, que els seus llibres
sobretot parlaven de la solitud i de com desfer-se d’ella.
·
L’obra
“Dubto a posar el nom, el bell i greu nom de tristesa, a aquest
sentiment desconegut el tedi i la dolçor del qual m’obsedeixen.” Qui s’expressa
amb aquestes paraules és Cécile, la jove protagonista de la novel·la. Ella serà
també la veu narradora d’aquesta història que evoca unes vacances d’estiu
passades amb la companyia del pare i l’amant d’aquest. En aquella època Cécile
tot just tenia disset anys i el pare era el seu ídol, un home seductor i
faldiller. La relació entre ells és perfecta, s’entenen i ambdós es permeten
lliurar-se a una vida ociosa.
Però la situació comença a canviar quan apareix Anne, la que havia
estat la millor amiga de la mare de Cécile; i alhora apareix també Cyril, un
jove que prova de flirtejar amb Cécile. Aquests dos personatges faran
trontollar, de maneres distintes i força allunyades, l’estabilitat buida i
desvagada que s’havia establert en el trio pare-amant-filla.
Les relacions que es creen entre tots ells, els jocs d’equívocs i
enganys, els tripijocs per evitar que res no canviï, tot plegat s’anirà
succeint pàgina rere pàgina i escoltarem en tot moment la veu d’una noieta de
disset anys explicant-nos, no només els esdeveniments, sinó també la seva
percepció d’ells i les seves reflexions. Cosa que ens permetrà comprendre per
què la novel·la, quan es va publicar, va causar gran escàndol. És cert que per
una banda tenim la descripció detallada d’un amor i una sensualitat que, en
l’època, no eren ben rebudes amb aquell preciosisme de detalls. Però a més
tenim la construcció d’un personatge, Cécile, que va ser qualificat de frívol
pel seu caràcter marcadament hedonista.
Ara bé, potser ens podem plantejar si els dubtes que ens mostra la
jove protagonista sobre la culpa, sobre el pes de les obligacions enfront del
desig de plaer, sobre la lassitud i la inactivitat, són indicadors de
frivolitat o d’un caràcter adolescent que s’està buscant en un context vital
poc apropiat.
Altres dades
·
Françoise Sagan a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Fran%C3%A7oise_Sagan
·
Recull de premsa sobre Bon dia,
tristesa (Viena Edicions): https://vienaedicions.com/book/bon-dia-tristesa
·
Sobre Bon dia, tristesa (SER
Podcast): https://youtu.be/rgUrN4hz9oc
·
Tràiler de l’adaptació al cinema: https://youtu.be/ii5Aoqy7ggA
·
Obres de Françoise Sagan al Catàleg Aladí:
https://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=sagan%2C+fran%C3%A7oise&searchscope=171&submit=Cercar
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada