13 de març 2023

El Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ comenta "Les inseparables" de Simone de Beauvoir

 

Club de lectura SEGONA FERMENTACIÓ comenta Les inseparables de Simone de Beauvoir

(traducció: Margarida Castells Criballés)

 Tertúlia de divendres 10 de març de 2023


Aquest mes de març ens hem trobat quan tot just feia un parell de dies de la celebració del Dia de la Dona, i per tant la nostra lectura anava encaminada a reivindicar aquesta diada i el seu significat. I val a dir que la tertúlia ha avançat amb intensitat i vivesa i que la lectura ha resultat ser interessant i ha aportat força debat.

 

Cal dir que la valoració general per part de les clubaires ha estat positiva, però també s’ha de matisar que un parell de veus han comentat que els ha costat una mica entrar en la història perquè, a les primeres pàgines, no acabaven de veure cap a on les volia dur l’autora. Amb tot, després ja s’han submergit sense més problema.

 

Al llarg de la trobada hem parlat, sobretot, dels dos personatges principals: André i Sylvie. Ens ha cridat l’atenció la intensitat d’aquesta amistat, i és en aquesta mateixa intensitat on hem trobat el primer conflicte que ens planteja la narració: aquesta força afectiva no es manifesta amb la mateixa potència. És a dir: Sylvie sent veritable passió per André, fins al punt que podem parlar d’un enamorament, mentre que André valora la relació amb Sylvie com una ferma i sincera amistat. Curiosament, si més no així ho hem interpretat durant la tertúlia, just quan Sylvie li explica el que ella sent és quan la relació entre elles comença a canviar. Fins al punt que, també ajudat pel pas del temps i el seu creixement, André anirà perdent el caràcter fort i independent que la caracteritza, mentre que Sylvie començarà a alliberar-se de molts dels seus encotillats socials.

 

Ja que esmento el tema social, un altre dels aspectes comentats a bastament durant la sessió del club de lectura ha estat, precisament, el reflex que se’ns ofereix, a través de la història d’aquesta amistat, de la societat del moment –finals dels anys deu del segle passat. Una societat farcida de convencionalismes, de normes, i que va acompanyada d’una estreta relació amb la religió i la seva capacitat castradora. Una religió, per l’altra banda, que marcarà l’evolució d’André, sempre sotmesa a regles i directrius imposades, i la privarà de gaudir de la llibertat en el seu sentit més ampli.

 

I arribats a aquest punt, el de la importància de la religió, el que hem estat comentant durant la trobada és que de nou ambdues joves reaccionen de maneres diferents. Com he dit, André cada vegada viu més dominada pels preceptes que dicta la religió i la seva classe social; mentre que Sylvie, que ha vist com la seva família s’arruïnava, o perdia l’estatus acomodat, i ella ha de treballar per guanyar-se la vida, és capaç de prendre la decisió d’allunyar-se de la fe i, amb això, la seva evolució l’encamina cap a la llibertat de pensament.

 

Entre els diversos personatges que han aparegut durant la tertúlia, en destacaré dos. Per una banda la mare d’André, una dona que va patir el mateix que ara està vivint la seva filla però que copia fil per randa les mateixes accions i creences que ella va rebre, sense plantejar-se ni analitzar cap altra opció. I per l’altra banda Pascal, el xicot d’André, un jove tan inserit en els convencionalismes socials com la mateixa André, amb la diferència que ell ho fa amb un convenciment total i absolut. De tots dos personatges hem fet la nostra valoració lectora, i de la mare hem assenyalat, sobretot, la seva actitud sempre castradora, mentre que de Pascal hem remarcat la seva covardia.

 

Tècnicament ens hem fixat en l’ús de la primera persona com a veu narradora, col·locada en el personatge de Sylvie, i hem assenyalat que aquesta veu actua com a testimoni de tot el que té lloc, i sempre focalitzant en André, però en canvi sabem ben poc d’ella mateixa, de Sylvie. I encara hem fet constar que quan André es posa malalta la narració continua explicant-nos-la Sylvie, però llavors ja no ho fa com a testimoni, perquè no era present en el moment dels fets, sinó comentant-nos el que va passar perquè Pascal li ho va referir tot.

 

La veritat és que Les inseparables, aquesta novel·la pòstuma que ha vist la llum gràcies a la tasca duta a terme per Sylvie Le Bon, la filla adoptiva de Simone de Beauvoir, té en tot moment una prosa àgil i lleugera, fins i tot senzilla... però com ha comentat una clubaire, senzilla en el sentit més complicat. I hem lloat que Simone de Beauvoir fos capaç de redactar aquest text amb aquesta aparent simplicitat tenint en compte tot el missatge inherent de crítica que hi podem trobar.

 

·         L’autora

Simone de Beauvoir

Escriptora francesa (1908-1986), neix al si d’una família pertanyent a la burgesia mitjana de la qual intenta separar-se’n per no caure en els convencionalismes i l’encotillat social. El 1929 es llicencia en Filosofia a la Universitat Sorbona, lloc on coneix Jean-Paul Sartre, amb qui compartirà la seva vida.

La primera novel·la que veu la llum és La convidada (1943), i després d’aquesta la publicació de noves obres se succeeix a bon ritme: La sang dels altres (1945), obra adaptada al cinema el 1984; Tots els homes són mortals (1946); Els mandarins (1954), novel·la guanyadora del Premi Goncourt; Les belles imatges (1966); La dona trencada (1968); Quan predomina l'espiritual (1979).

 

En els seus llibres autobiogràfics —Memòries d’una jove formal (1958), La plenitud de la vida (1960), La força de les coses (1963), Una mort molt dolça (1964)—, a més de fer una evocació de la pròpia vida, Simone de Beauvoir prova d’analitzar els fets tot deixant de banda qualsevol intenció moralitzadora.

 

També va escriure assaigs sobre la filosofia existencialista, assaigs de divulgació política, sobre la condició actual de la dona a partir del seu procés històric; i en morir J.P. Sartre va escriure La cerimònia dels adeus (1981), una crònica polèmica al voltant dels darrers anys passats en comú.

 

Però sigui quin sigui el gènere en què treballa, la seva obra apareix amarada per un tema central: el plantejament de la necessitat o no del capteniment de l’escriptor en el seu compromís moral i polític.

 

·         L’obra


Les inseparables
va ser escrita el 1954, pocs anys després que l’autora, Simone de Beauvoir, hagués publicat El segon sexe, obra que la va convertir en referència mundial del feminisme. Amb tot, aquest nou títol, de contingut tan diferent, no veuria la llum fins el 2020, quan la seva filla adoptiva i alhora hereva i curadora de la seva obra, Sylvie Le Bon de Beauvoir, va decidir publicar-la. En alguna entrevista Sylvie Le Bon ha declarat que, malgrat no editar-la en el seu moment, Simone mai no es va desfer del manuscrit, tal com havia fet amb altres originals inèdits, i que si en aquella època va declinar la possibilitat de publicar-la va ser perquè considerava que era una narració massa íntima.

 

La novel·la s’inicia quan Sylvie coneix Andrée. Ens trobem a finals de la dècada dels anys deu del segle vint i ambdues tenen tot just nou anys. Sylvie de seguida quedarà encisada davant el caràcter d’Andrée, entre d’altres motius pel tarannà agosarat que ella és incapaç de mostrar, i tot propiciarà que l’amistat flueixi i es consolidi fins al punt que, a l’escola, se les coneix com ‘les inseparables’.

 

L’obra ens narrarà l’evolució d’aquesta amistat, l’acceptació mesurada d’aquesta estima per part dels pares de totes dues, les diferents repercussions socials de la Primera Guerra Mundial al si de cadascuna de les famílies... I a poc a poc a les dues protagonistes s’hi aniran sumant altres personatges, tot configurant un retrat de la societat de l’època i dibuixant aspectes com els privilegis de classe, reflexionant sobre la religió, exposant el rol de la dona i les enormes limitacions a què estava sotmesa...

 

És interessant el punt de vista narratiu utilitzat per l’autora. Sylvie és la veu narradora, però curiosament sabem ben poc de la seva quotidianitat, del seu dia a dia. En tot moment la focalització de la història se centra en la relació amb Andrée i l’entorn d’aquesta. Alguns crítics han considerat que aquest recurs tècnic era per provar d’entendre per què Andrée va morir amb tot just vint-i-un anys. I potser el lector també hi podrà dir la seva.

 

Altres dades

·         Simone de Beauvoir a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Simone_de_Beauvoir

·         Anna Rossell ens parla de Les inseparables a Núvol: https://www.nuvol.com/llibres/les-inseparables-136602

·         Laura Gállego ens parla de Les inseparables a Vilaweb: https://www.vilaweb.cat/noticies/simone-de-beauvoir-les-inseparables/

·         Ressenya per Youtube: https://youtu.be/7xv16bNyPsg

·         Obres de Simone de Beauvoir al Catàleg Aladí: https://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=beauvoir%2C+simone&searchscope=171&submit=Cercar

 

Sílvia Romero       

www.silviaromeroolea.weebly.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada