Club
de lectura CELLER DE LLETRES
Entre dos silencis, d’Aurora Bertrana
Tertúlia de divendres 12 de maig de 2023
Després ja ens hem dedicat a la tertúlia sobre Entre dos silencis, d’Aurora Bertrana, un títol que va ser seleccionat amb la idea de fer una mirada als clàssics catalans, cosa que de vegades, amb la rutina i la voràgine del dia a dia, ens oblidem de fer. I per descomptat, malgrat que no cal que ho matisi, m’estic referint a “clàssic” en el sentit més originari de la paraula. És a dir, allò que hom té com a model digne d’imitació, i no pas tenint en compte, només, la perspectiva cronològica o temporal.
En la primera ronda de valoracions ja hem pogut constatar la diversitat d’opinions sobre la lectura, perquè un parell o tres de clubaires no han acabat d’enganxar-s’hi, en aquesta narració. Amb tot, el que sí s’ha lloat i aplaudit és la mestria de la prosa d’Aurora Bertrana i l’agilitat narrativa. Una agilitat que de nou ha plantejat alguns peròs en un parell de clubaires, tot just, i el motiu es trobava en les magnífiques descripcions que trobem en la novel·la.
Per a algunes de les lectores aquestes descripcions han resultat un trencament vers el ritme de lectura, per a d’altres les descripcions han estat un recurs exquisit per part de l’autora per la bellesa de les imatges plasmades. I, això sí, totes, han remarcat la perfecta sincronia entre les descripcions, el pas del temps en base a les quatre estacions, i el teló de fons de la història que se’ns mostrava. L’hivern s’agermanava amb la tristor i la soledat dels personatges, la primavera feia el seu esclat i ens permetia veure la contraposició vers els sentiments dels personatges... i així en tot moment.
Quant als personatges, n’hem parlat d’uns quants. Els que ens han cridat més l’atenció, però, han estat la Marta Muns, el tinent Alexis, i el Martin Rohe. Ella perquè malgrat trobar-nos, en termes general, en una novel·la coral, s’enlaira com a protagonista ja que gran part de la narració focalitza en la seva persona, les seves decisions i les seves emocions. L’hem valorat com una persona plena de rancúnia per tot el que ha viscut i patit, però que, alhora i de manera natural, té la debilitat –ella així ho viu– de voler ser feliç. Això provoca que en ocasions abaixi la guàrdia i accepti un tracte més sociable amb el tinent Alexis, un alemany que té instal·lat a casa seva ja que el poble està ocupat. I quan és conscient que li està passant això, s’obliga a mantenir-se tensa i continuar odiant.
El tinent, com he comentat, és un altre dels personatges que han ocupat part de la tertúlia. De fet és l’únic, del bàndol de personatges alemanys, de qui coneixem el passat, i l’autora ens el retrata com una bona persona, un home que es troba en un lloc sense haver-ho triat, que està abatut per la solitud, per la relació amb la seva promesa abans de marxar ell al front... i que cerca l’apropament vers Marta Muns.
I Martin Rohe ha estat
considerat com un personatge pacifista fins a la medul·la. Un home que en tot
moment, i malgrat qualsevol circumstància, defensa la seva ideologia
antibel·licista i és capaç de mostrar perdó. Ha estat un contrapunt important
si el comparem amb l’actitud de Marta Muns, o de tantes altres dones del poble.
La història que hem llegit l’hem valorat com una història dura, molt dura. O cruel. Però... ¿no són aquests qualificatius que es poden aplicar a qualsevol guerra? El fet de tenir l’invasor ocupant el poble, ocupant la teva pròpia llar, i haver-lo de servir... Amb tot, i aquest és el fet que hem comentat en diversos moments de la xerrada, la sensació que hom té durant la lectura no és pas de duresa extrema, sinó que l’autora suavitza aquest rigor per crear ficció, literatura.
I aquest és un altre dels punts que hem comentat. Perquè alguna de les clubaires ha proposat la idea de trobar-nos davant d’una crònica. I després de debatre al voltant de la qüestió hem arribat a la conclusió que el motiu d’aquest plantejament radica en el fet que, al llibre, el passatge on se’ns explica que la història narrada sorgeix d’un fet real i històric, ha provocat que entréssim a la lectura amb aquest condicionant. I hem pensat que hauria estat molt millor que el pròleg, on es fa referència als fets reals succeïts a la població d’Étobon durant la Segona Guerra Mundial, es trobés al final del llibre, com una anotació complementària a la lectura i que, d’aquesta manera, no ens suscités a posicionar-nos abans de llegir.
En definitiva Entre dos silencis ha estat valorada com una novel·la interessant que cal llegir per conèixer aquest fet històric i també per revisitar els nostres clàssics. I les conclusions a què hem arribat després de la tertúlia són que ens trobem davant una obra antibel·licista en la seva totalitat; que ens presenta la vida a la rereguarda sobretot des d’un punt de vista femení; que ens ofereix la idea que, a la guerra, no hi ha ni vencedors ni vençuts, sinó que tots són perdedors; que la guerra treu el pitjor i el millor de tothom; i que cal ressaltar la valentia de l’autora, Aurora Bertrana, en escriure aquesta novel·la el 1958, quan tot just havien transcorregut tretze anys des de la fi del conflicte.
·
L’autora
Escriptora catalana (Girona, 1892-Berga,
1975), era filla del també conegut escriptor Prudenci Bertrana, cosa que va
propiciar poder desenvolupar els seus interessos artístics: l’escriptura i la
música. Per a la seva formació viatja a Barcelona i més endavant també a
Suïssa, on escriurà els primers textos, que seran publicats el 1924 a La
Veu de Catalunya. Aquesta estada a Suïssa la converteixen en una dona
cosmopolita i allunyada de l’encotillat de la burgesia catalana.
Aurora Bertrana
És també a Suïssa on contrau matrimoni amb l’enginyer Denys Choffat (1925), i amb ell, empesos pel desig de veure món, aniran a treballar a Tahití. Passaran tres anys a la població de Papeete, on l’autora descobrirà un espai ben diferent del que coneixia i ho reflectirà en diversos reportatges per a la revista D'Ací i d'Allà. En tornar a Barcelona aquests articles es converteixen en el llibre de viatges Paradisos oceànics (1930). Però tot i l’èxit literari i comercial d’aquesta publicació, la societat catalana s'escandalitza davant d'aquella dona cosmopolita que parla d'una societat tan llunyana i que incideix en aspectes com ara la llibertat sexual. I aquest serà el punt de partida de la seva fama i la publicació de noves obres del mateix estil: Peikea, princesa caníbal (1934), un recull de contes sobre la Polinèsia; L'illa perduda (1935), novel·la d'aventures coescrita amb el seu pare; i el llibre de viatges El Marroc sensual i fanàtic (1936).
El 1938 s’exilia a Suïssa, on haurà de començar de zero. Aconsegueix sortir-se'n tot treballant com a professora d'idiomes, traductora, minyona personal... Fins que es fa un lloc a la vida literària de Suïssa i col·labora en diversos diaris així com en la ràdio, i coneix, entre d'altres, Katherine Mansfield.
Durant la postguerra continua a Suïssa i visita camps de refugiats i presoners. Aquesta realitat li serveix de base per a les novel·les Tres presoners (1957) i Entre dos silencis (1958). Tornarà a Catalunya el 1948, però l’ambient literari ha canviat i, malgrat no deixar d’escriure, se sent una mica estrangera.
·
L’obra
A Hernam, ara, només hi trobem dones, nens... i els soldats alemanys. La narració centra l’atenció en el personatge de Marta Mons, que ha perdut tots els seus i té la casa ocupada pel tinent Alexis von Greiz i el seu ordenança. A la dona no li agrada gens aquesta situació i se sent intrusa a la seva pròpia llar, però no hi pot fer res. Amb tot, el tinent Alexis von Greiz cerca la manera de minvar la incomoditat de la Marta, qui, per la seva banda, intenta no abaixar mai la guàrdia i recordar que aquells dos són el seu enemic.
Aquest és el punt de partida per mostrar-nos l’evolució d’aquest poble, per evocar els fets del passat i la vida dels seus habitants, i per veure com va evolucionant la guerra i com, a poc a poc, els alemanys van perdent terreny.
Però Entre dos silencis no és, només, una novel·la al voltant de la Segona Guerra Mundial, perquè el que fa Bertrana és recrear dins de la ficció un trist esdeveniment: la tragèdia de la població d’Étobon, el nom real del municipi francès. L’autora es va assabentar d’aquells fets en una missió humanitària. A partir de les dades reals que pot esbrinar a través de converses, però sobretot procurant entendre els silencis dels seus habitants, Bertrana elabora un retrat molt fidel dels fets i construeix una crònica novel·lada.
La complexitat de les relacions entre la gent del poble i l’enemic, el pes de la natura, la força dels canvis d’estacions... tot plegat doten la història d’un gran poder narratiu que, en cap cas, ens fa oblidar la font real d’aquesta ficció.
Altres dades
·
Aurora Bertrana a l’AELC: https://www.escriptors.cat/autors/bertranaa/portic
·
Aurora Bertrana a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Aurora_Bertrana_i_Salazar
·
PEN Català: estudi sobre la figura
d’Aurora Bertrana: https://www.pencatala.cat/wp-content/uploads/2017/10/%C3%80lbum_AuroraBertrana_BAIXA.pdf
·
Aurora Bertrana a lletrA: https://lletra.uoc.edu/ca/autora/aurora-bertrana/comentaris
·
Àngels Anglada parla de l’obra: https://www.escriptors.cat/autors/bertranaa/maria-angels-anglada-escriu-sobre-entre-dos-silencis
·
M. Àngels Cabré parla de l’autora: https://youtu.be/JWWYp3r7TDM
·
Aurora Bertrana al Catàleg Aladí: https://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=bertrana%2C+Aurora&searchscope=171&submit=Cercar
Sílvia Romero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada