Club
de lectura SEGONA FERMENTACIÓ
L’ombra de l’atzavara de Pere Calders
· Tertúlia
de divendres 12 de maig de 2023
La sessió del mes de maig
l’hem dedicada a una obra de Pere Calders, un escriptor que esdevé un dels nostres
autors clàssics, no tant en un sentit estricte des del plantejament cronològic
o temporal, però sí en base al sentit primigeni de la paraula “clàssic”, és a
dir, allò que hom té com a model digne d’imitació. I concretament la novel·la
triada per ser comentada al Club de lectura Segona fermentació ha estat L’ombra de l’atzavara.
Ja en la primera ronda de comentaris hem pogut constatar que la lectura ha resultat altament satisfactòria. Per una banda perquè la majoria de les clubaires ara feia molt de temps que no recorrien a aquest autor i els ha agradat retrobar la seva narrativa. I per l’altra banda perquè, també la majoria, el que coneixien més de Pere Calders són els contes, i entrar en una novel·la com L’ombra de l’atzavara, amb la magnífica descripció psicològica dels personatges, ha estat gratificant.
De fet aquest tret de la descripció psicològica ha estat un dels que hem comentat a bastament, sobretot al voltant de la figura del protagonista, Joan Deltell, però també en referència a la resta de personatges.
El grup format per la família de Deltell l’hem considerat de tipus més caricaturesc, de vegades fins i tot esperpèntic, però no per aquest motiu menys creïble o coherent. Malgrat les sortides de to, per exemple, de Donya Xole (i com ella la resta d’aquest grup de personatges), hem valorat que la definició del caràcter està treballada amb rigor. I al costat d’ells i tot seguint el mateix estil quant a recreació de la psicologia dels personatges, tenim els treballadors de la impremta. Però en aquest cas, a més, les seves accions i les reaccions que tenen davant els diversos esdeveniments, hem considerat que ens plantegen, a nosaltres els lectors, una crítica irònica de la societat mexicana. Hi trobem la corrupció, la ganduleria, l’engany, la picaresca...
En aquest sentit hem
comentat tota la problemàtica que va sorgir arran de la publicació d’aquesta
novel·la, ja que algunes persones es van ofendre amb la mirada amb què els
presentava Pere Calders.
L’altre gran grup de personatges és el que està format per tots els companys catalans de Deltell, exiliats com ell. I aquest gruix de caràcters és el que ens ha permès entrar en un altre tema dels que apareixen a la novel·la: l’exili republicà català a Mèxic. Aquesta matèria també ha estat debatuda àmpliament, i hem remarcat les diverses circumstàncies en què s’enrocaven cadascun d’ells. Els qui s’adaptaven a la nova situació o provaven de tirar endavant a la nova terra, els qui només enyoraven i estalviaven per poder tornar a Catalunya, i encara, fins i tot, els qui havien aconseguit creuar de nou l’oceà, fer el viatge de retorn, però havien regressat a Mèxic en adonar-se que aquell lloc somiat ja no era el que havien deixat enrere feia anys.
I per descomptat el personatge a qui hem dedicat més comentaris durant la tertúlia ha estat Joan Deltell, un individu que se’ns presenta com a ingenu per a uns, bona persona per a d’altres, un ximplet per a algunes, un pusil·lànime, un conformista... Un individu que no se’n surt, que es deixa embolicar, que cau sempre a la mateixa trampa, i que es va submergint a mesura que avança la novel·la en un ambient asfixiant que l’acaba atrapant. Amb tot, i segons hem comentat, no acabem de considerar que Joan Deltell pugui ser qualificat com l’emblema de l’antiheroi, malgrat que sovint les lectores llegien la novel·la amb una gran sensació d’impotència perquè intuïen que el protagonista que no se’n sortiria de cap de les circumstàncies adverses amb què es va trobant.
En base a la temàtica que més o menys he anat perfilant en aquestes línies, podria semblar que la novel·la és depressiva, ja que ens narra les peripècies d’un home incapaç de superar els esculls que la vida li planteja, però la realitat és tota una altra. L’ombra de l’atzavara és una lectura àgil (malgrat que un parell de clubaires han remarcat certa lentitud narrativa en algun passatge concret) que et fa somriure, potser fins i tot en algun moment et fa riure, i això és gràcies al bon treball de l’autor, Pere Calders, en usar la ironia, l’humor i una gran agudesa narrativa per explicar-nos aquesta història.
També hem fet referència a la mort de l’Estrader, un dels catalans exiliats. Una mort que apareix a les primeres pàgines de la novel·la i a la qual es va fent referència en diverses ocasions al llarg de l’obra. Una mort que s’enlaira amb un enigma: va ser mort natural o suïcidi? I que, a més a més, es converteix en una clara simbologia. Per una banda ens emmiralla amb el sentiment de frustració de molts dels catalans exiliats, i per l’altra banda Deltell la té sempre present i fins i tot hi ha vegades que es planteja si no és millor acabar com ho va fer l’Estradé.
I el títol. Què pot significar aquesta ombra de l’atzavara, que si ens l’afigurem és, només, una ombra magra? Justament un altre joc simbòlic: l’atzavara, com a planta originària de Mèxic, és allò que no aconsegueix donar ombra als catalans arribats, on no s’hi poden arrecerar.
La desesperança, l’exili,
el fracàs, la desil·lusió o la resignació... aquestes són algunes de les
propostes que han sorgit en acabar la tertúlia a l’hora de provar de marcar
quin és el tema de la novel·la.
I a punt de finalitzar la trobada hem pogut compartir uns minuts amb Xavier Zambrano, escriptor i traductor sadurninenc que agafarà el meu relleu en acabar el curs, tot i que les clubaires ja el coneixien perquè havia assistit a una de les nostres sessions en qualitat d’autor.
·
L’autor
Després de la guerra s’exilia a Mèxic, on viu durant vint-i-tres anys, i és en aquest període quan escriu el que hom ha considerat els seus millors textos. Per citar un parell d’exemples tenim els reculls de contes Cròniques de la veritat oculta (1955; recull guanyador del Premi Víctor Català) i Gent de l'alta vall (1957).
Torna a Catalunya el 1962 i treballa en diverses tasques editorials i fent col·laboracions periodístiques. Un parell d’anys més tard publica L'ombra de l'atzavara (1964), obra amb què guanya el Premi Sant Jordi.
Tot i l’èxit literari que va marcant la seva trajectòria, serà als anys vuitanta quan li arriba la popularitat gràcies al muntatge teatral de la companyia Dagoll Dagom Antaviana, basat en contes seus. A partir d’aquest moment comencen a reeditar-se tots els seus llibres i encara se'n publiquen de nous amb contes inèdits.
A més dels diversos guardons aconseguits per la seva obra, també rep reconeixements a la trajectòria. Seria el cas de la Creu de Sant Jordi (1982), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1986), i la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona (1992). A més, aquest mateix any és nomenat Doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 1993 és distingit amb el Premi Nacional de Periodisme.
·
L’obra
Joan Deltell treballa a la CEA (Companyia Editora Americana), una empresa governada per un altre català exiliat i on es troben gran part d’altres exiliats que intenten tirar endavant en la seva nova situació. Però el nostre protagonista té somnis i il·lusions, i quan rep la proposta de fer-se càrrec d’un negoci d’impressió perquè el propietari actual vol retirar-se, accepta l’oferiment. A partir d’aquí s’accentua el vessant amarg comentat abans perquè el xoc cultural es manifesta amb més força, però sempre serà amb un humor àgil i, també tal com ja s’ha dit, tragicòmic, amb tot un seguit d’anècdotes divertides.
L’ombra de l’atzavara és una novel·la que podríem enquadrar en el marc de narració psicològica perquè en tot moment veiem les reaccions, reflexions i emocions d’aquest personatge somniador i un tant abúlic. Però per l’altra banda ens ofereix un bon referent de la situació conflictiva dels catalans exiliats a Mèxic, sempre acarats a dues opcions possibles: per una banda arrelar-se a la nova terra (pròpia dels pràctics i decidits), i per l’altra banda servar una imatge mítica de Catalunya (característica dels idealistes somniadors). Però ambdós bàndols, segons podem extreure de la lectura de la novel·la, pertanyen a la categoria dels fracassats i dels ofesos.
Altres dades
·
Pere Calders a l’AELC: https://www.escriptors.cat/autors/caldersp/portic
·
Pere Calders a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Calders_i_Rossinyol
·
Crítica de Jordi Castellanos: https://projectetraces.uab.cat/tracesbd/publi/llibres/2011/ombatz_a2011p223.pdf
·
Pere Calders entrevistat per Josep M.
Espinàs: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/identitats/pere-calders/video/2419659/
·
Obres de Pere Calders al Catàleg Aladí: https://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=calders%2C+pere&searchscope=171&submit=Cercar
Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.weebly.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada