Aquest mes de maig volem
recomanar el llibre de Laura Baena Fernández “Yo no renuncio” sobre maternitat
i conciliació familiar. Aquest llibre neix de la història personal de
conciliació familiar de l’autora i parla de la seva experiència quan va ser
mare per a primera vegada i com aquest fet va impactar a la seva vida laborar.
Però les seves paraules van molt més allà d’una història personal i transformen
el que és personal en polític. L’autora entrellaça fets personals amb
reflexions, citacions d’estudioses feministes, sociòlegs i dades reals sobre el
l’ocupació femenina a Espanya abans i després de l’arribada de la maternitat.
D’aquesta manera, i recollint també molts testimonis reals de mares anònimes
des de les xarxes social és fa en realitat evident que el fenomen de la
“renuncia” a la carrera laborar per poder conciliar no té les seves arrels en
unes decisions personals de vida sinó en una manera malaltissa de viure la
maternitat i la feina, pròpia de la societat en la que vivim. El problema és
sistèmic, vivim en una societat que ens demana treballar com si no tinguéssim
fills i criar com si no haguéssim de treballar, i d’aquí ve l’equivocació de
fons. A cada capítol l’autora va desmuntant unes creences que cada mare
s’emporta en la seva experiència personal i que fan que el sistema continuï
funcionant. Una d’aquestes, per exemple, és la convicció de que la maternitat
no ens canviarà i podrem ser les mateixes persones d’abans, un ‘altra és que
totes som unes “superwomen” i podrem gestionar-ho tot soles, que si volem,
podrem, que les nostres parelles ens ajuden (quan en realitat la cura i la
criança han de ser cosa de dos) i que som nosaltres les que triem deixar la
feina o reduir la jornada. Perquè, com es diu bé al llibre la conciliació
laboral “no és pagar les cures, ni renunciar a la teva carrera professional
perquè ets mare, no és demanar una excedència perquè el teu fill està malalt,
ni deixar la feina perquè no tens disponibilitat horària, tampoc és tirar de
dies de vacances per anar a una tutoria o al festival de Nadal, ni apuntar el
teu fill al futbol així arribes a temps per anar a buscar-lo, no és portar-lo a
l’avia cada matí per entrar en horari a la feina, perquè tot això es diu
RENUNCIA.” Hem de ser conscients, diu l’autora, que el problema no és personal
sinó del conjunt de la societat, dels governs que no valoren la maternitat, de
les empreses que no es coresponsabilitzen, de les famílies que renuncien a
demanar drets i del fet que no es veu
que sense conciliació real no hi ha famílies i sense famílies no hi ha futur.
Sobre l’autora
Laura Baena Fernández (1981) és llicenciada en Publicitat i
relacions Públiques per a la Universitat de Màlaga i especialitzada en Arts
Visuals pel IED de Madrid. Al 2014 va abandonar l’empresa de publicitat on
treballava per incompatibilitat de la feina amb la seva primera maternitat i va
crear el Club de las Malasmadres, un projecte nascut a la xarxa que pretén
reivindicar un espai per a les dones i les mares per a desmitificar el concepte
de maternitat en i lluitar per a la conciliació laboral i familiar. Al 2019
fona, juntament amb Maite Egozcozábal, la associació “Yo no renuncio” per a
sensibilitzar sobre la falta de mesures de conciliació a través d’accions
socials i diverses iniciatives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada