08 de juny 2023

El club de lectura Celler de lletres s'acomiada de la moderadora Sílvia Romero comentant "Els nois de la NIckel" de Colson Whitehead

 

Club de lectura CELLER DE LLETRES

Els nois de la Nickel, de Colson Whitehead

(traducció: Laia Font i Mateu)

 

·         Tertúlia de divendres 2 de juny de 2023

Ja ho he comentat a la crònica de l’altre club de lectura, però ho repeteixo ara: la trobada d’aquest mes de juny s’ha celebrat de manera conjunta entre el Club de lectura Celler de lletres i el Club de lectura Segona fermentació, tot i que cadascun dels grups treballava una novel·la diferent. Això ha estat així perquè en la sessió d’aquest mes de juny, a més de ser l’última del curs, és també l’última en la qual jo seré la conductora. A partir del mes de setembre seran altres les persones que s’encarregaran d’aquesta tasca.

 

Per aquest motiu el lloc de trobada també ha estat diferent de l’habitual, ja que ens hem reunit al pati de la biblioteca, tot i que a mitja sessió, aproximadament, hem entrat cap a la sala polivalent perquè la climatologia no acompanyava.

 

Però primer de tot, ¿com ha funcionat la lectura de la novel·la Els nois de la Nickel, de Colson Whithead, en el Club de lectura Celler de lletres?

 

Per començar apuntaré que ha sorgit la idea que la novel·la té cert aire de crònica o reportatge, tot i que està narrada des de la ficció i amb tots els elements de la creativitat literària. I, en general, ha estat valorada positivament malgrat la duresa de la narració. L’han qualificat com un llibre colpidor i molt trist que posa damunt la taula una denúncia directa contra el racisme. I al costat d’aquesta duresa esmentada el que també cal assenyalar és que la lectura flueix amb agilitat i que totes les clubaires s’hi han immergit sense problema.

 

Un dels aspectes que hem volgut ressaltar ha estat la relació d’amistat que es crea i creix entre Elwood i Turner. I és en base a aquesta relació d’amistat que tots dos es faran costat en un món corrupte i maltractador com és l’Acadèmia Nickel.

 

Del primer, Elwood, hem destacat el seu sentit de l’ètica. Uns principis i normes de conducta que són encomiables, però que també són, ben sovint, els causants dels problemes en què es veu embolicat. I encara al voltant d’aquest personatge ens ha cridat l’atenció la confiança cega que té vers els discursos i les paraules del seu ídol, Martin Luther King, i com la ideologia trontolla quan es troba dins el reformatori però, a pesar dels dubtes, pren forces d’on ja no n’hi ha i continua considerant que les doctrines pacifistes propugnades per Luther King són les que han de regir la seva vida.

 

És indicatiu d’aquesta actitud un detall comentat durant la tertúlia: Elwood, malgrat el risc que corre, opta per redactar una carta on argumenta tot allò que succeeix a l’Acadèmia Nickel i que no hauria de tenir lloc. És a dir: a pesar de la situació en què viu, continua amb la idea de denunciar des de la legalitat els greuges que pateix.

 

I per la seva banda Turner, un noiet del carrer que prova de no cridar l’atenció i mantenir-se allunyat dels problemes, anirà canviant d’actitud per tal de protegir Elwood.

 

Un altre personatge que ha merescut alguns comentaris per part de les clubaires al llarg de la tertúlia ha estat l’àvia d’Elwood, una dona treballadora, que educa amb rigor el seu net, i que es veurà abocada a veure com acaba en un reformatori per una futilesa.

 

La injustícia, la corrupció, els maltractaments, els abusos... tots aquests són alguns dels temes que envolten la novel·la i que han anat sorgint durant la sessió del club. Però un dels aspectes més comentats ha estat el desenllaç, aquest gir de guió sorprenent i, segons les clubaires, tan ben portat.

 

Després de la sessió del club de lectura les integrants de tots dos grups havien preparat alguns jocs i activitats de cara al meu comiat, i tal com he comentat en la crònica de l’altre grup, aquests entreteniments es movien al voltant d’algunes de les obres que tinc publicades com a escriptora.

De la novel·la El jurament han elaborat un divertit diàleg en base al qual parlaven d’aquest títol i unes quantes provaven de convèncer una altra perquè el llegís, de manera que anaven remarcant tots de punts i aspectes positius pels quals paga la pena llençar-se a aquesta lectura. Després s’han llegit tres poemes del poemari Brusquina d’instants. I a continuació de nou hem viscut un diàleg, aquest cop sobre la novel·la La noia del retrat. Es tractava d’un simulacre de club de lectura sobre aquesta obra, i les suposades clubaires anaven disseccionant la trama, els personatges...

 

Serà molt difícil que oblidi mai el que hem viscut durant aquesta tarda i vespre. Primera, perquè no forma part dels meus desitjos oblidar-ho: les vivències riques en estima són les que cal preservar. I segona, perquè és un record que ha quedat ja impregnat al cor.

 

Només em queda agrair l’organització de totes aquestes activitats i, sobretot, l’afecte que m’han mostrat durant aquestes hores i al llarg de tantes i tantes tertúlies compartides. Tertúlies on parlem de llibres, però també de la vida en el seu sentit més ampli.

 


Sé que us trobaré a faltar. Gràcies.

Colson Whitehead

 L’autor

Escriptor estatunidenc (Nova York, 1969), és també professor universitari. Es va graduar a la Universitat de Harvard i va començar a treballar a The Village Voice, un setmanari novaiorquès on es dedicava a la redacció de crítiques de televisió, literatura i música. Va ser durant aquesta etapa de la seva vida quan va iniciar l’esbós de les obres que acabarien convertint-se en les seves primeres publicacions.

 

En el camp de la narrativa de ficció va assolir el reconeixement de la crítica i dels lectors en ser el primer escriptor a guanyar dos Premis Pulitzer per dos llibres consecutius: El ferrocarril subterrani, la història d’una jove esclava que prova de fugir de la plantació de cotó de Geòrgia on malviu, i Els nois de la Nickel, novel·la que comentarem en el nostre club de lectura.

 

A més d’aquestes obres, en castellà també podem trobar traduïdes les novel·les La intuicionista, on veurem les vicissituds de Lila Mae Watson, la primera inspectora negra del Departament d’Inspectors d’Ascensors; Zona Uno, que ens presenta un món en el qual, després de superar una epidèmia, només queden dos tipus de persones, els sans i els infectats; i més recentment, tant en català com en castellà, El ritme de Harlem, on retrata la criminalitat d’aquest barri a la dècada de 1960, incidint en la servitud i la segregació de la població afroamericana.

 

També té relats publicats en revistes especialitzades, un parell d’obres d’assaig i diversos articles i ressenyes, i al llarg d’aquesta trajectòria ha rebut nombrosos premis i reconeixements.

 

La crítica ressalta, del conjunt de la seva narrativa, que a través dels espais de ficció l’autor es permet explorar les injustícies socials en general, i més concretament la violència sistemàtica vers la població afroamericana.


·         L’obra

Situem-nos als anys seixanta a l’estat de Florida. Elwood Curtis, un jove afroamericà seriós, responsable, i educat estrictament per la seva àvia, ha aconseguit plaça per estudiar a la universitat i la seva mirada vers el demà és optimista. Però aquestes qualitats no li enterboleixen la visió del seu entorn, i per aquest motiu, tal com se’ns indica a la ressenya del llibre, somia participar en l’incipient moviment pels drets civils. Elwood aspira a ser com l’ídol de qui escolta contínuament els discursos fins a aprendre-se’ls de memòria: Martin Luther King.

 

L’estructura de la novel·la es basa en el sistema clàssic de presentació, nus i desenllaç. En el primer apartat és on trobem totes aquestes dades al voltant del personatge esmentat, Elwood Curtis.

 

En el segon apartat, el més ampli dins el conjunt de l’obra i on l’autor elabora de manera més directa i incisiva la crítica vers el sistema educatiu, la segregació racial i la discriminació social, és on, malauradament, ja trobem Elwood instal·lat al reformatori juvenil Acadèmia Nickel. Hi està per complir una condemna a causa d’un petit incident, aparentment sense més importància, però que li demostra que un afroamericà no té dret a desitjar un bon futur. A més, en el reformatori descobrirà i viurà en pròpia pell els maltractaments i els abusos, que estan a l’ordre del dia, i els càstigs exageradament cruels per qualsevol fotesa.

 

El tercer apartat ens situa uns anys més tard, ja fora del reformatori, i acaba de tancar diversos aspectes i temàtiques dels que s’han anat plantejant al llarg de la narració.

 

Però de tot plegat el que commou més profundament és saber, tal com se’ns explica en el pròleg, que malgrat mostrar-nos una història de ficció la novel·la es basa en la realitat, perquè l’Acadèmia Nickel que se’ns descriu té la seva correlació amb el reformatori que s’esmenta en el pròleg, en el qual, suposadament –i remarco el suposadament perquè en realitat és un fet que tothom coneixia però del qual ningú no en parlava– s’ha descobert un cementiri secret darrere l’edifici.

 

Altres dades

·         Web oficial de Colson Whitehead: https://www.colsonwhitehead.com/

·         Colson Whitehead a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Colson_Whitehead

·         Booktràiler de la novel·la: https://youtu.be/NyhaostrdbY

·         Recull de premsa sobre l’obra a l’editorial Periscopi: https://periscopi.cat/llibre/antipoda/els-nois-de-la-nickel

·         Colson Whitehead parla de la novel·la Els nois de la Nickel: https://youtu.be/aUo_tGO-lrU

·         Obres de Colson Whitehead al Catàleg Aladí: https://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=whitehead%2C+colson&searchscope=171&submit=Cercar

 

Sílvia Romero       

www.silviaromeroolea.weebly.com


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada