Recomanació d'un llibre del nostre centre d'interès Punt de Gènere sobre temes d'igualtat de gènere i feminismes: "Ni enfermos ni pecadores", de Saúl Castro i "No estamos tan bien" de Rubén Serrano

 

El dia 28 de Juny se celebra el Dia Internacional de l’Orgull LGTBIQ+. Aquestes sigles fan referència a Lesbianes, Gais, Transexuals, Bisexuals, Intersexuals, Queers i altres identitats sexuals. Al centre d’interès del Punt de Gènere tenim una secció dedicada exclusivament a llibres que tracten sobre la història del col·lectiu i les seves problemàtiques associades principals: el fet de sortir de l’armari, com és una infància gai o trans, les discriminacions i violències que segueix patint el col·lectiu, i una reivindicació de la seva història, la seva existència i dels seus drets.

Gràcies a la lluita del col·lectiu, a l’exposició i la visibilitat cada vegada major de les persones d’aquest grup que històricament ha patit tant i ha estat socialment discriminat i menystingut, i fins i tot se n’han negat els seus drets (dret al matrimoni homosexual, dret a l’adopoció, dret a rebre l’ajuda mèdica a l’hora de fer una transició de sexe...), i gràcies a governs progressistes que han tirat endavant accions polítiques a favor del col·lectiu, durant els últims anys s’ha guanyat molt: acceptació, llibertat, igualar drets respecte les parelles heterosexuals, la llei trans... Tanmateix, encara hi ha una part de la societat intolerant que actua amb violència, física o psicològica, contra les persones dels col·lectiu LGTBIQ+. En aquests dos llibres que volem recomanar, s’hi denuncia aquesta realitat: les agressions homòfobes que segueixen patint els membres del col·lectiu i la indefensió amb què aquests lluiten.

A Ni enfermos ni pecadores, de Saúl Castro, es parla de la violència silenciada de les “teràpies de conversió” a Espanya, promulgades per certs sectors de l’extrema dreta ultracatòlica i defensades al debats polítics per membres de Vox o PP. Aquestes pràctiques pseudocientífiques, altament perilloses pels qui s’hi sotmeten per les seqüeles psicològiques que poden deixar, tenen la intenció de convertir en heterosexuals a gais i lesbianes, com si fos possible modificar o suprimir la identitat i orientació sexual i l’expressió de gènere de les persones. Famílies intolerants i homòfobes que condemnen una orientació sexual que no sigui la heterosexual sotmeten els seus fills adolescents a aquest tipus de teràpies, nois i noies que han crescut amb vergonya i malestar per no poder expressar-se lliurement i per la manca d’empatia dels seus pares, fins a desenvolupar el que s’anomena “homofòbia internalitzada”, és a dir, vergonya i odi contra sí mateixos, negació del que són i del que senten. Aquestes situacions poden conduir, i malauradament condueixen, a intents de suïcidi i suïcidis entre la població jove.

Aquest llibre desvela la incidència real d’aquest fenomen de les “teràpies de conversió” a Espanya i els perpetradors d’aquestes teràpies, així com les seves xarxes de suport transnacional. Dona veu a les víctimes i denuncia la responsabilitat de les institucions i dels mitjans de comunicació per il·legalitzar aquestes pràctiques i aquests grups de radicals. També analitza la situació legal dels afectats, les vies de lluita contra la impunitat i la raó per la qual aquestes teràpies no s’han investigat a fons fins ara. Diu l’autor: “Espero remoure consciències, generar preocupació i aconseguir una crida a l’acció col·lectiva.” Avui i més que mai, és necessari seguim lluitant contra aquestes violències i l’odi que hi ha envers persones per ser qui són, per estimar com estimen. 

A No estamos tan bien, Rubén Serrano documenta com és néixer, créixer i viure fora de la norma a Espanya. L’autor comença argumentant que és important donar visibilitat i normalitzar les realitats de les persones LGTBI+. “És important dir als teus pares que ets lesbiana enmig d’una carretera després d’una boda a la que la teva nòvia no ha pogut anar. És important creuar un oceà perquè en el teu país t’haurien segrestat i amenaçat de mort pel fet de ser una dona trans. És important que els teus companys de classe t’hagin assetjat durant anys o que t’hagin portat a teràpia per ser gai o lesbiana.” Aquest llibre vol mostrar que els drets de les persones transsexuals, gais, lesbianes i intersexuales estan encara compromesos, i posat en entredit en moltes ocasions, sobretot a altres països que no tenen acceptació ni lleis que afavoreixen les realitats del col·lectiu LGTBI+. Aquest llibre està dividit en 8 espais en els quals enfronten la violència les persones LGTBI+ al llarg de la vida: la casa, els centres educatius, el carrer, la feina, les institucions públiques com els Ajuntaments i el Govern, les presons, els centres sanitaris i l’espai de la pròpia salut mental i emocional, per tal de veure qui exerceix aquestes violències, i quins mecanismes es poden activar per enfrontar-les, quines marques emocionals deixen els traumes i com es poden curar.  

 

Sobre els autors:

Saúl Castro és advocat gallec especialitzat en drets humans i drets LGTBIQ+. També és fundador i president de No Es Terapia, la Associació Espanyola contra les Teràpies de Conversióe, així com voluntari a múltiples organitzacions del col·lectiu. Ni enfermos ni pecadores és el resultat de més de tres anys d’investigació i de contacte directe amb les víctimes.

Rubén Serrano és periodista d’Alacant especialitzat en realitat LGTBI+, gènere, VIH, cine i televisió, i impulsor del #MeQueer a Espanya. Escriu habitualment a eldiario.es i a El Salto Diario, i la seva firma ha aparegut sovint a EFE, Cadena Ser, Playground, Público o Indiespot. Cada mes repassa l’actualitat LGTBI+ a Radio Primavera Sound.