El club de lectura Celler de Lletres inicia el curs amb nou moderador, Jordi Romeu, i comentant l'obra de Max Besora

Club de lectura “Celler de lletres” setembre de 2023

Obra comentada: “Aventures i desventures de l’insòlit iadmirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya”, de Max Besora (Males herbes, 2017)

 

Primer club de lectura amb nou moderador que es presenta amb una obra que, d’entrada, sorprèn i desagrada a la majoria de clubaires. Doncs sí, aquesta és la realitat. La vida de Joan Orpí sembla que no ha acabat de quallar entre les lectores del club. Això no vol dir que, després de la sessió, algunes d’elles sortissin pensant que potser sí que hi podrien fer una relectura amb una nova perspectiva. I és que en Max Besora és un provocador, literàriament parlant, i posa a prova la paciència del lector des del primer moment. Aquesta capacitat de provocar es veu reflectida en la manera com planteja l’obra, una mena de relat oral transcrit en un manuscrit trobat al fons d’un armari.

En Max Besora, però, demostra ser un erudit literari. Ens ofereix una obra que d’entrada sembla una presa de pèl però que, després d’una lectura més profunda, es converteix en una mena d’homenatge i alhora en una sàtira de la literatura dels últims segles. Si partim d’aquesta idea, la concepció de l’obra canvia completament.

Parlem primer del protagonista: en Joan Orpí, un personatge històric que neix a Piera el 1593 i que a meitat del segle XVII viatge de Barcelona a Sevilla i, des d’allà, el 1623, s’embarca com a soldat ras cap al Nou Món. Un cop a Amèrica progressa fins a esdevenir el governador d’un virregnat de la corona de Castella que ell anomena Nova Catalunya i funda la nova Barcelona i la nova Tarragona. Quan mor, el 1645, la seva figura cau en l’oblit fins que la recupera, ja en la segona meitat del segle XX, el geògraf Pau Vila, que en fa una biografia. Doncs sí, en Joan Orpí és un personatge real sobre el qual Besora ha inventat unes aventures i desventures que ratllen el surrealisme i la hipèrbole.

El que fa Max Besora no és un bolet enmig del bosc, però. Al contrari, hi ha molts referents que l’avalen. Alguns són aquests:

François Rabelais (1490-1553), escriptor francès. En la seva prosa domina la sàtira. El 1532 va publicar un llibre de cròniques sobre el gegant Gargantua, que va tenir un gran èxit. Rabelais va publicar el mateix any una espècie de continuació d'aquest llibre sota el pseudònim d’Alcofribas Nasier: Els horribles i espantosos fets i proeses del molt cèlebre Pantagruel, rei dels Dipsodes, fill del gran gegant Gargantua, reescrit pel mestre Alcofribas Nasier. En aquest llibre explica la vida d’un gegant d’una gana ferotge i que ha donat forma a l’expressió “un banquet pantagruèlic”. És una història plena d’humor i d’excentricitats que ens ressona molt en la vida de Joan Orpí.

Miguel de Cervantes, autor de El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, publicat el 1605 i El ingenioso caballero don Quijote de la Mancha, el 1615. És l'obra més rellevant de la literatura castellana. El 1614 va aparèixer una continuació apòcrifa signada amb el nom d’Alonso Fernandez de Avellaneda que Max Besora també esmenta en el llibre. El Quixot va marcar el començament de la novel·la moderna, és la primera obra desmitificadora de la novel·la cavalleresca i de l'amor cortès i una paròdia dels llibres de cavalleries. Besora fa, encara anant una mica més enllà, una paròdia d’El Quixot, que ja és tenir mèrit.

Laurence Sterne (1713-1768), escriptor anglès, sacerdot i fill de militar. La seva vida personal va ser bastant desgraciada perquè patia tuberculosi, la seva dona tenia una malaltia mental i la seva filla va morir de ben jove. Va escriure Vida i opinions de Tristram Shandy, home de llinatge, una obra que consta de nou volums o llibres en els quals es narra la vida del protagonista. Es tracta d’una sàtira que li va valdre el reconeixement de tots els cercles intel·lectuals per la seva novetat en l'estructura (el protagonista no neix fins al tercer volum). L'acció no pot avançar perquè el narrador és incapaç de centrar-se en allò que explica i la novel·la està plena de discursos paròdics i de reflexions intercalades plenes d'humor. No hi ha una trama clara sinó que la novel·la és l'acumulació de digressions i pensaments. Es considera la primera novel·la experimental i l'autor hi cita o parodia els grans autors del barroc i la seva època, per exemple el mateix Cervantes, cosa que també fa Besora.

Jonathan Swift (1667-1745), escriptor irlandès autor, entre altres, d’ Els viatges de Gulliver, obra bàsicament satírica. Va publicar totes les seves obres sota pseudònim o bé de manera anònima. En Joan Orpí també és una mena de Gulliver, si hi penses bé.

Les aventures del bon soldat Švejk és una novel·la picaresca i satírica de l'escriptor txec Jaroslav Hasek publicada el 1921-22. No la va acabar mai perquè va morir abans. L’obra narra les vicissituds de Švejk, un personatge de Praga que, amb diferents estratagemes, intenta evitar participar com a soldat amb l’exèrcit austrohongarès en la Primera Guerra Mundial. També en Joan Orpí és un personatge així, una mica despistat, una mica afortunat, una mica llest, una mica de tot, però sobretot amb molt sort i alhora molta mala sort perquè tot el que li pot passar, li passa.

Jacques el fatalista i el seu mestres és una novel·la satírica de Denis Diderot escrita entre 1765 i 1780. Es tracta d’una de les obres més importants de la literatura francesa durant la il·lustració. El tema principal del llibre són els diàlegs entre el criat Jacques i el seu amo mentre viatgen a cavall. Per no avorrir-se, l’amo demana que li expliqui contes i ell relata històries del seus amors, unes històries que són interrompudes per alguns personatges recurrents que el tallen i que alhora expliquen altres històries. Fins i tot un personatge lector que fa preguntes, objeccions demana més informació. No us sonen els personatges recurrents com en Tribulet, al llibre de Besora?

Un altre referent cinematogràfic és la pel·lícula Aguirre, la còlera de Déu, de Werner Herzog (1972). La pel·lícula narra la història d’una expedició espanyola que surt a la recerca d’El Dorado i que viu aventures molt semblants a les de Joan Orpí. El to no és el mateix, però si l’acció.

Finalment, un últim referent cinematogràfic és la pel·lícula ‘Els Cavallers de la Taula Quadrada’ (1975), dels Monty Payton. Aventura, comèdia, fantasia i humor, molt d’humor. Una mica el que ens trobem en el llibre de Besora.

En resum, doncs, podem dir que Max Besora beu de tots aquests referents per fer una obra irreverent, provocadora, que fa enfadar a alguns lectors que esperen trobar-hi una novel·la històrica i que en realitat es troben una “presa de pèl”, tal com diu alguna de les lectores. Però és que hem de tenir en compte que és això, precisament, el que busca l’autor. “A mi m’ha fet enfadar”, diu una altra lectora. “Perfecte, ho ha aconseguit”. Sí, és una provocació, no cal fer-hi més voltes.

 

L’autor: Max Besora va néixer el 1980 a Barcelona. Va cursar estudis de solfeig i trompeta i ha treballat d’aprenent de sabater, de venedor de videojocs, de mosso de magatzem, de venedor en una botiga d’esports i en una herboristeria, de conserge en edificis privats dels barris de la zona alta, de grum i recepcionista en un hotel, etc. Es va doctorar en Literatura per la Universitat de Barcelona, cosa que ens diu molt de com està concebuda l’obra.

Ha publicat:

§  ‘Vulcano’ (LaBreu/H&O Editores, 2011-2021)

§  ‘La tècnica meravellosa: una novel·la de campus’ (Males Herbes, 2014)

§  ‘Aventures i desventures de l’insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya’ (Males Herbes, 2017)

§  ‘La veu del seu amo’ (Males Herbes 2022).

§  també algunes antologies de relats i poesia, ha col·laborat amb altres escriptors en projectes diversos i algun llibre de no ficció.

 

 

Jordi Romeu Carol, setembre de 2023