Tornem de la pausa estiuenca i
reprenem el nostre espai mensual de recomanació de llibres del nostre Punt de
gènere a la biblioteca. Aquest mes, fem una aclucada d’ulls a la sortida al
juliol a les sales cinematogràfiques d’una pel·lícula comercial que ha dividit
el debat feminista i a les últimes declaracions i esdeveniments vinculats al
món del futbol femení i recuperem així un llibre del 2016 de la blogguera Barbihijaputa, adreçat, en paraules de
l’autora, al públic masculí. Es tracta
de “Machismo: 8 pasos para quitártelo de encima” Rocaeditorial, 2016
Com si es tractés d’un manual
d’autoajuda l’autora compara el procés d’alliberament del masclisme que convida
a fer amb el procés de superació del dol. Els 8 passos per treure’ns el
masclisme de sobre s’identifiquen així amb les 8 fases del dol : sorpresa,
negació, ira, resistència, negociació, depressió, acceptació i nova etapa
vital. Dins d’aquests capítols es convida el lector a acceptar el fet que,
encara que li consti, probablement serà una persona masclista, a vegades amb
més o menys consciencia perquè (sorpresa!) naixem, ens eduquem i vivim dins
d’una societat masclista. Es descobriran detalls, més importants dels que
semblen, com que la paraula “feminisme” va ser inventada per homes, del perquè
un “piropo” fet a un home al carrer per part de les dones no és gaire usual i
pot molestar, i es contestarà amb arguments amb afirmacions tant freqüents com
les clàssiques “Masclista jo? Però si totes les meves amigues son dones!” (Fase
de negació.) I és que, en realitat, no es tracta d’una qüestió individual, el
masclisme és sistèmic i és posant els focus de la qüestió fora de l’àmbit
individual que es pot entendre perquè i com
ens afecta a nivell individual. Descobrirem perquè la nostra societat
educa diferents a homes i dones i com ho fa, quines son les dinàmiques de poder
lligades a un o un’ altre tipus d’educació i perquè el llibre best seller
“Cinquanta ombres de Grey” de E. L. James no és altra cosa que una gran
història de maltractament maquillada d’ història d’amor. Al final del procés el
lector podrà fins i tot acceptar que alguna vegada hagi ocupat més espai públic
del que li tocava (mansprading), hagi explicat algun tema a una dona com si en
sabés moltíssim sense saber que aquella dona n’era una experta (mansplaining) i
hagi interromput a una dona varies vegades mentre aquesta estava fet un discurs
(mansinterrupting). Finalment s’arribarà a la conclusió de que si realment el
lector voldrà ser un aliat feminista lo millor que haurà de fer, segon les paraules
de Temple és “No necessitar que se li doni un espai dins del feminisme sinó
necessitar agafar l’espai que ja té dins la societat i fer-lo feminista”.
Sobre l’autora
Barbijaputa és el pseudònim d'una
escriptora, columnista, tuitera i activista social espanyola. Manté oculta la
seva identitat i la seva signatura va aparèixer per primera vegada publicada en
un blog i es va donar a conèixer massivament en un perfil en la xarxa social de
Twitter creat en 2009. En els seus articles denuncia obertament actituds
masclistes en la societat que no escapen a la controvèrsia. El 2016 va publicar la novel·la La chica miedosa que fingía ser valiente muy
mal, en 2017 va publicar l'assaig Machismo,
8 pasos para quitárselo de encima. El 2016 va ser distingida amb el Premi a
la Comunicació no Sexista en mitjans digitals pel seu blog en eldiario.es de
l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC).El 2018 incursionà en el
món del podcast estrenant Radiojaputa.El llibre “Nadie duerme”, publicat en 2019, en el qual es relata la història
d'un grup de dones disposades a alliberar al seu país del partit feixista que
governa i que té atemorida a la població, sobretot als sectors femenins, LGTB i
emigrantsHa col·laborat com a columnista en els mitjans d'informació digital
entre ells La Marea, Eldiario.es
, Pikara
Magazinei, en l'actualitat, manté un blog en el diari Público
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada